Microsoft retira Targeted Release: el teu anell de proves ara el paguen els altres

Si tens un grapat d'usuaris a Targeted release per assabentar-te dels canvis abans que la resta de l'empresa, aquell mecanisme s'acaba. El que gairebé ningú no explica és com proposa Microsoft reconstruir-lo: no avançant el teu grup de proves, sinó endarrerint tots els altres. És el mateix efecte, però ara el paga un altre.

El 7 d'octubre del 2026 va aparèixer al Centre de missatges de Microsoft 365 l'avís MC1490899, «Microsoft 365: Targeted Release retirement», amb les etiquetes Major change, Admin impact i Retirement, data d'actuació el 31 d'octubre del 2026 i els serveis afectats a la capçalera: Exchange Online, la suite de Microsoft 365, SharePoint Online, OneDrive i Teams. Aquell mateix dia Microsoft va actualitzar tres pàgines de documentació —la de la retirada, la de configuració de Standard i Deferred, i la de Frontier— totes tres amb el mateix ms.date: 2026-10-07T00:00:00.0000000Z i, el que és més revelador, el mateix identificador de commit. Es van escriure alhora i cal llegir-les alhora.

Tres dates, i només una té dia

La pàgina de configuració ho diu així, literal, en un requadre d'avís: «In November 2026, administrators can no longer add users to, remove users from, or modify Targeted release enrollment. In January 2027, Targeted release will be retired and no longer available to use.» El novembre és el forrellat; el gener és el final. Cap de les dues no porta dia. L'únic dia que Microsoft ha posat per escrit és el 31 d'octubre de l'avís del Centre de missatges, que és la manera que té l'avís de dir «abans del novembre».

El que caduca el 31 d'octubre és la teva capacitat d'editar la llista, no el servei. Després els teus usuaris de Targeted release continuen rebent el que rebien —«Users assigned to Targeted release will remain in Targeted release until its retirement»—, però ja no hi pots afegir ni treure ningú. Si al desembre entra gent nova al grup de validació, no hi entra. Aquesta és tota la urgència, i n'hi ha prou per mirar-ho aquesta setmana i no la vigília.

Targeted release mai no va ser accés anticipat, i això canvia el compte

Aquí hi ha un matís que se'ns ha colat a gairebé tots, nosaltres inclosos fins que ho vam llegir en fred. La frase és amagada a la pàgina de Frontier, dins d'un requadre d'avís, i és la que ordena la resta:

Frontier is for access to pre-GA features and Targeted
release is for access to features early within general
availability.

Targeted release no et donava funcions abans que existissin per al públic: et posava a la primera onada del desplegament general. És una diferència petita sobre el paper i enorme a la pràctica, perquè vol dir que el valor de Targeted release mai no va ser provar prototips. Era una altra cosa, molt més humil i molt més útil: tenir cinc persones que ensopegaven amb el canvi abans que les altres dues-centes, amb codi ja suportat i en producció. Un sistema d'alarma primerenca fet de companys.

I aquí hi ha el problema, perquè en el model nou no pots triar la primera onada. Les tres opcions, amb les definicions de la pàgina de configuració, són: Frontier, que és anterior al GA però que la mateixa taula comparativa classifica com «Pre-GA, not fully supported»; Standard release, que és el GA i és el valor per defecte de tothom; i Deferred release, que és «Same functionality as Standard release, delayed 30 days after Standard release (GA) for major updates». No existeix l'esglaó «GA, però tu primer». Existeix el GA, el que va abans del GA sense suport complet, i el que va després.

La recomanació de Microsoft, llegida a poc a poc

La pàgina de retirada porta una taula d'equivalències perquè sàpigues a què passar-te. La fila que importa és la segona, la de qui tenia un grup de validació, i convé llegir-la sencera perquè és on és tot:

Targeted release for select users

  To preserve using an early production validation group
  while giving your broader organization additional time
  to prepare:
  - Choose Deferred release
  - Under "Assign users or groups for standard release",
    add validation, support, or pilot users.

Llegeix-ho una altra vegada. El teu grup de validació no es mou: es queda a Standard, és a dir, al GA de sempre. Qui es mou és la resta de l'empresa, que passa a Deferred i rep els canvis importants trenta dies tard. Microsoft és honesta i ho escriu a la mateixa frase —«while giving your broader organization additional time to prepare»—, però l'enquadrament comercial és generós: això no és «donar temps addicional», és l'única manera que queda de conservar la distància, perquè si no pots avançar ningú, només et queda endarrerir els altres.

I hi ha una lletra petita que retalla força el que compres amb aquest preu. Deferred no endarrereix tot: endarrereix major updates, i la mateixa pàgina explica com es reconeixen: «In the Message center, features included in deferred release are tagged as both Major update and Deferred feature.» Les dues etiquetes, no una. El que no les porti arriba el mateix dia al teu grup de validació i a tots els altres, amb la qual cosa per a aquells canvis el teu anell no existeix. Per si queda dubte de l'amplitud del filtre, la llista d'exemples que dona Microsoft de major update inclou coses tan de diari com «changing a user's inbox, meetings, delegations, sharing and access that might result in help desk calls» o «a new service or application deployed with default settings turned on». És ampla, i a sobre la mateixa pàgina l'obre amb un «might include», així que tampoc no és tancada: no pots donar per fet que el que no hi apareix no compti com a major update, ni a l'inrevés.

Cent

És el número que ens va fer parar en llegir el procediment de configuració, i és el que més gent descobrirà tard. La frase, sencera:

You can add up to 100 exceptions to Standard release or
Deferred release. Each user in a security group and each
user added individually count toward the 100-user limit.

La segona frase és la important i és la que desarma el reflex de tot administrador. El reflex és: «poso un grup de seguretat i així ho gestiono des de l'Entra ID sense tornar a entrar aquí». Pots fer-ho, i és bona idea per manteniment, però no et compra escala: els membres del grup es compten d'un en un contra el mateix límit de cent. Un grup de seguretat amb cent vint persones no és una excepció, en són cent vint, i en sobren vint.

Per a la majoria de les empreses amb què treballem, cent és de sobres: un anell de validació sa són entre deu i trenta persones. Mossega en dos llocs. Si tenies Targeted release posat per a un departament sencer —comercial, o tota la delegació de Barcelona— i aquell departament passa de cent, la llista actual no hi cap i cal decidir qui deixes fora. I com que la llista és un pressupost de persones i no de grups, deixa de ser gratis posar-hi algú «per si de cas»: cal triar, i triar obliga a tenir un criteri escrit, que és justament el que gairebé ningú no té.

On és l'interruptor ara (i per què no el trobaràs)

Les dues rutes no són al mateix lloc, i la segona no és on la buscaries. Per veure qui tens avui a Targeted release, la pàgina de retirada envia a Settings > Org settings > Organization profile > Release preferences. Per configurar el substitut, envia a Copilot > Settings > View all > Copilot Release preferences: General availability; i per a Frontier, a Copilot > Settings > View all > Copilot Frontier.

El control que decideix quan rep la teva empresa els canvis de Teams, OneDrive, SharePoint Online, Outlook al web, Office per al web i el mateix centre d'administració viu, avui, dins del menú de Copilot i es diu Copilot release preferences. Importa per una raó pràctica i no estètica: qui porta la gestió del canvi obrirà Org settings, veurà que Release preferences hi continua sent, i se'n marxarà convençut que no hi ha res a fer. I la mateixa documentació avisa que aquesta pantalla també és provisional —«The current experience for managing Standard release and Deferred release preferences will be retired when the unified release preferences experience becomes available», al novembre—. El configuraràs en un lloc perquè d'aquí a un mes sigui en un altre.

La pàgina de configuració hi afegeix tres coses curtes i amb conseqüències. Els rols que ho poden tocar són Office Apps Admin, Security Admin o AI Admin; si a la teva organització el calendari de canvis el porta algú que no en té cap dels tres, el canvi no té amo. Triga: «It can take up to 24 hours for the following changes to take effect in Microsoft 365», que és la raó per no deixar-ho per al dia 31 a les sis de la tarda. I la nota del final, que és la que menys gràcia fa: «If you move users from Standard release to Deferred release, they might lose access to features that aren't available yet in Deferred release» —moure algú a l'anell prudent li pot treure alguna cosa que ja tenia—.

El que NO hi entra (i és on molta gent perdrà la tarda)

Abans que ningú no entri en pànic amb el parc sencer: això és més petit del que sembla. La pàgina de retirada acota l'abast amb noms i cognoms, i la frase que més tranquil·litat dona és la del que no toca:

Queda Frontier, l'opció que més gent marcarà per curiositat i la que pitjor encaixa com a anell de validació. No perquè sigui dolenta, sinó perquè està dissenyada per a una altra cosa, i el seu propi requadre legal ho diu sense embuts: «As preview features, Frontier experiences may be modified, suspended, or discontinued, may not be covered by standard support commitments or service level agreements», amb la cueta que «Certain Frontier experiences may only be available on a paid basis». Una cosa que es pot suspendre i pot quedar fora de l'acord de nivell de servei serveix per avaluar i opinar; no serveix per decidir si el teu procés de facturació sobreviu al canvi. Un requisit més que convé saber abans de prometre res a ningú: les funcions de Frontier relacionades amb Copilot demanen llicència de Copilot —«Users without a Microsoft Copilot license aren't presented with Copilot-related Frontier features»—.

L'entregable: mitja hora abans del 31

No cal un projecte. Cal una persona amb el rol adequat, mitja hora i deixar-ho escrit. En aquest ordre:

En una setmana hem escrit tres vegades sobre la mateixa forma de canvi: un valor per defecte que es mou sol i que només fa mal allà on ningú no havia escrit una decisió. El 2 d'octubre, memory integrity activant-se sola justament als equips on ningú no havia tocat res; el 3, les alertes de DLP sortint de la cua d'incidents. Que el fabricant canviï coses és el normal, per això és un servei. El que convé recordar és que el valor per defecte es calcula per a la mitjana de milions d'inquilins, i la teva empresa no és la mitjana. La fallada és inevitable; l'avaria és una decisió de disseny. Aquí ni tan sols hi ha fallada: hi ha un avís publicat el 7 d'octubre, vint-i-quatre dies fins a la data d'actuació i una pantalla amb dos desplegables.

El que no afirmem

Conflicte d'interès al davant: cobrem per això. Dit això, la part cara no és la configuració. Són dos desplegables i els mou la teva gent en mitja hora. El que costa diners és contestar qui va primer i qui va darrere quan aquesta pregunta no s'ha respost mai per escrit, i això no ho resol cap pantalla. Seure amb el parc al davant i els noms sobre la taula és modern workplace; convertir el resultat en un calendari de canvis que segueixi viu quan qui el va muntar sigui de vacances és consultoria. Si a la teva empresa aquella resposta ja és escrita, avui tens mitja hora de feina i no necessites ningú. Si en llegir «Copilot > Settings > View all» has pensat que allà no hi heu entrat mai, escriu-nos.

Fonts