El 19 de novembre Broadcom va publicar VMSA-2026-0009: cinc fallades, i una d'elles un bypass d'autenticació amb 9.8 al servei de directori de vCenter que permet entrar com a Administrator sense credencials. Fins aquí, un altre dimarts. El que fa aquest diferent és on és la fallada. No és al portal web que tens publicat i vigilat: és en un servei RPC que escolta al port 2012. I a l'informe forense es veu l'atacant escanejant justament aquest port, amb nmap, des de dins de la xarxa.
Si el teu inventari de superfície de gestió diu «el 443 del vCenter», et falta un port. I el control que hauria aturat això no era un pedaç, perquè el pedaç no existia: l'actor el portava explotant des de primers de setembre. Era una regla de tallafocs. Una que, a més, no pot viure dins del mateix vCenter, i això és el que desenvoluparem.
Què es trenca, exactament
CVE-2026-123890 és un CWE-288, bypass d'autenticació per un camí alternatiu, amb 9.8 en CVSS 3.1, al VMware Directory Service. La descripció oficial es queda en que un atacant amb accés de xarxa pot saltar-se l'autenticació i obtenir accés com l'usuari Administrator. Mandiant, que és qui ho va reportar a Broadcom, baixa al detall: la fallada és en «un defecte de lògica criptogràfica i d'autorització al servei rpc_srp_verifier de VMware sobre el port 2012, que exposa una clau de sessió compartida que es pot fer servir per crear sessions autenticades com [email protected]».
I amb aquesta sessió, l'eina que van fer servir —BONESAW, escrita en Go— fa en una sola passada això: s'emporta en cru el fitxer LMDB del directori per analitzar-lo amb calma fora de casa, extreu la clau privada RSA de signatura del Security Token Service, crea un compte màquina de porta del darrere via vmdir, forja tokens SAML 2.0 d'administrador i s'assigna Global Administrator a la carpeta arrel del vCenter per l'API SOAP. Dit d'una altra manera: no et roba una contrasenya. S'emporta la màquina de fer contrasenyes.
El recorregut real: ningú no va trucar al timbre
Aquesta és la part que convé llegir abans de decidir si et toca. L'actor —ARMORY CASTLE, abans seguit com UNC5221, amb presumpte nexe amb la República Popular de la Xina segons Google— no va aparèixer al port 443 del vCenter des d'Internet. Va entrar per un altre costat i es va moure per dins: des de l'appliance de Remote Support va saltar a un appliance Linux intern, i allà hi va deixar dues webshells JSP (ActiveSer.jsp i u.jsp), un servidor Dropbear modificat a /tmp/dbr escoltant als ports 53 i 33992 amb el bàner falsificat d'un altre fabricant, i una porta del darrere a /usr/bin/vmtoolscs que rep ordres per un canal de Slack i es rellança cada 50 minuts amb un servei de systemd.
Des d'allà, va buscar. Les ordres estan transcrites a l'informe i són tan poc sofisticades com aquestes:
nmap -sS -p 443,2012,389 --open <red>.0/24
nmap -sS -p 443,2012,5480 --open <red>.0/24
nmap -sS -p 443,9080 --open <red>.0/24
nmap -sS -p 9080,2012 --open <red>.0/24
nmap -sS -p 443,2012,389,445,3389,22,21 --open <red>.0/24
Un escombratge de /24 buscant els ports propis de VMware. Res de cadenes d'exploits ni de màgia: un escaneig que qualsevol eina de detecció de xarxa veu, si hi ha algú mirant la xarxa de gestió. I quan va trobar el 2012 obert, va deixar anar BONESAW. Després, des de l'ESXi, va fer servir un lector de VMFS per obrir els discos plans de les màquines virtuals i treure'n el NTDS.dit del controlador de domini, més les branques SYSTEM i SECURITY del registre i la configuració de DNS. Sense engegar la VM, sense tocar Windows, sense que cap agent del domini se n'assabentés.
Si això últim et sona, és perquè fa sis dies vam escriure sobre l'altra cara de la mateixa moneda: l'hipervisor és l'única màquina del teu parc que no porta agent. Aquí es veu per a què serveix aquesta ceguesa.
El port que no és al teu inventari
El 2012 no és un port famós. Mandiant ho explica en una línia: «el port 2012 es fa servir com a RPC de la interfície de control del Single Sign-On de vCenter i és part integral de l'explotació remota de CVE-2026-123890 per part d'ARMORY CASTLE mitjançant BONESAW». És a dir, és el canal pel qual les peces internes de vSphere es parlen entre elles sobre identitat. Ningú no el publica a Internet a propòsit. I gairebé ningú no el filtra a dins, perquè no surt a la conversa: quan es parla d'«assegurar el vCenter», es parla del 443 i del 5480.
Aquí va l'inventari complet, tal com el va fer servir l'atacant. No és una llista de bones pràctiques de fullet: és el que de debò es va escanejar i aprofitar.
| Port | Què és | Per a què es va fer servir |
|---|---|---|
| 2012 | RPC de la interfície de control del SSO | Explotar el 123890. El que de debò importa aquí. |
| 443 | API SOAP i portal web | Assignar privilegis i fer servir les galetes de sessió forjades. |
| 389 | LDAP (vmdir) |
Apareix als escombratges: delata on viu el directori. |
| 5480 | VAMI, la gestió de l'appliance | Habilitar i deshabilitar l'SSH de l'appliance. |
| 9080 | Servei intern de vSphere | Un dels tres ports «específics de VMware» que va buscar l'escombratge. |
| 22 | SSH | Shell un cop habilitat per VAMI, i robatori de la clau mestra i del fitxer de contrasenyes de PostgreSQL. |
El tallafocs que no compta
Aquí hi ha el punt que ens va fer escriure el post, i és un argument de disseny, no de pedaços. Molta gent contesta a tot l'anterior dient que el VCSA ja porta tallafocs i que es configura des de VAMI. Mandiant dedica un paràgraf a desmuntar-ho: «Un error comú en defensar el pla de control de vCenter és creure que el tallafocs natiu del VCSA gestionat mitjançant la Virtual Appliance Management Interface (VAMI) ofereix protecció adequada contra el moviment lateral». I la raó és la que hauria de sonar a qualsevol que hagi dissenyat una xarxa: aquest tallafocs s'administra des de la mateixa interfície que l'atacant ja controla.
La recomanació que dona és posar regles iptables de denegació per defecte al mateix appliance, i ho justifica amb una frase que val per a qualsevol consola de qualsevol marca: «les regles iptables operen de manera independent de l'aplicació VAMI, cosa que impedeix a l'actor usar l'API de VAMI (/rest/appliance/access/ssh) per eludir els controls de seguretat de xarxa». Traduït al que fem nosaltres cada dia: el control d'accés a una consola no pot dependre de la consola. Si la regla es pot canviar amb les credencials que l'atacant acaba de robar, no és un control: és una preferència.
Nosaltres anem un pas més enllà, i és la part que sí que és opinió nostra: les regles d'aquest appliance estan bé com a última trinxera, però el filtratge que de debò aguanta és fora de la màquina que protegeixes, a l'equipament de xarxa. Un vCenter el 2012 del qual només accepta trànsit d'altres nodes del seu propi clúster i d'un salt d'administració concret no s'explota per molt dia zero que hi hagi, i aquesta regla no es canvia des de cap API de l'appliance. Això és el que muntem a xarxes i comunicacions quan segmentem un pla de gestió: no és una llista de ports en un full, és una xarxa a part amb el seu propi camí d'entrada.
La data incòmoda del binari
Hi ha un detall a l'informe que mereix el seu propi paràgraf, amb el seu matís inclòs. El binari de BONESAW recuperat porta una marca de compilació de 2026-07-13T09:21:24Z, i Mandiant hi afegeix la referència que ho fa interessant: això són 16 dies abans que es divulgués CVE-2026-59309. El 59309 és l'anterior bypass d'autenticació al mateix VMware Directory Service, també 9.8, el que va sortir a VMSA-2026-0006 a finals de juliol, l'avís del qual vam escriure aleshores. Mateix component, segon 9.8 de l'any, gairebé quatre mesos de diferència.
El matís, que el posa el mateix informe i que cal repetir: «les metadades de compilació de Go es poden modificar abans de compilar». Aquesta data no és una prova, és un indici. Però el patró sí que està documentat a la nostra pròpia hemeroteca: a l'agost, cinc dies després d'aquell avís de juliol, l'altre crític del mateix lot ja s'estava explotant al món real, i ho vam explicar aquí — «sense explotació coneguda» va durar cinc dies. Qui dedica feina a vmdir no l'hi dedica una vegada.
Pedaçar, sí, i amb la lletra petita
Que quedi clar, perquè l'anterior no és una excusa per no actualitzar: cal pedaçar, i aquesta setmana. Les versions corregides són 9.1.1.0200 per a la branca 9.1.x, 9.0.2.0200 per a la 9.0.x, 8.0 U3m per a vCenter 8.0 i 5.2.5 per a Cloud Foundation 5.x. Tres detalls de la lletra petita que convé saber abans d'obrir la finestra: no hi ha workaround publicat, el pedaç no es pot aplicar amb Quick Patch (toca actualització completa, amb el seu reinici) i vCenter 7.0 no té pedaç públic — Broadcom diu presumir-lo afectat i demanar-lo per un contracte de suport estès actiu. El seu propi FAQ classifica això com «un canvi d'emergència segons les metodologies ITIL», que és la manera formal de dir que no esperi al següent comitè.
I ara l'aritmètica que canvia la conversa. Si l'explotació va començar a primers de setembre i l'avís és del 19 de novembre, parlem de més de deu setmanes en què no hi havia res a aplicar. Cap política de pedaços del món cobreix això, i no és culpa de ningú: és la definició de dia zero. El que sí que estava a la teva mà durant aquelles deu setmanes era qui podia obrir un socket contra el 2012.
I ja que obres finestra, les altres quatre fallades de l'avís són de les que no fan titular i convé mirar igualment: una injecció SQL (8.1) i una injecció d'ordres (7.2) a SDDC Manager, totes dues per a usuari ja autenticat, una escalada local a root (6.7) al mateix producte, i un bypass de signatura de token SAML (6.7) a VMware Tools per a Windows. Tres d'ells els va reportar un investigador del centre de ciberseguretat de l'OTAN.
Deu minuts de només lectura, avui
Si portes vSphere, això es mira avui i no modifica res. Quatre comprovacions, en aquest ordre:
- Qui arriba al 2012? Des d'un portàtil qualsevol de la xarxa d'usuaris, un
nmap -sS -p 443,2012,5480,9080 <ip-del-vcenter>. Si contesta res diferent de «filtrat», ja tens la resposta i no cal seguir llegint aquesta llista. - Comptes d'SSO que no vas crear. Revisa el domini
vsphere.localbuscant administradors recents. En el cas documentat va aparèixer un amb nom de servei, de l'estilsps-<...>@vsphere.local, que passa perfectament per legítim en una llista llarga. - Qui va encendre l'SSH de l'appliance. Als registres d'accés, un
PUT /rest/appliance/access/sshque ningú del teu equip recordi haver fet. És el moviment que precedeix tot la resta. - Fitxers on no hi hauria d'haver res. A l'appliance,
/tmp/123,/tmp/sss,/tmp/dbri/usr/bin/vmtoolscs; i qualsevol accés a/storage/db/vmware-vmdir/data.mdbque no vingui del mateix servei. Mandiant publica regles YARA i les IP de la infraestructura usada, per si tens amb què creuar-les.
I un advertiment honest sobre la quarta, que és lectura nostra i no una recomanació de l'informe: si trobes alguna cosa allà, el pedaç no t'arregla el problema. Amb la clau de signatura de l'STS fora de casa, els tokens que es forgin després continuaran sent vàlids fins que aquesta clau es roti. Aquesta part és feina de resposta a incidents, no d'apt, i és la raó per la qual la detecció a l'hipervisor i al directori entra a EDR/MDR gestionat i no a «ja ho mira l'antivirus del servidor».
Quan això no t'urgeix
Toca dir també el contrari, que és el que gairebé mai s'escriu. Si el teu vCenter ja viu en una xarxa de gestió separada, sense ruta des de la xarxa d'usuaris, amb entrada obligada per un salt d'administració, el teu cas és pedaçar a la pròxima finestra i seguir amb la teva vida. Res de comitè de crisi. La resta d'aquest post descriu un risc que tu ja vas pagar quan vas muntar la xarxa bé, i aquest és precisament l'argument: la factura de la segmentació es paga un cop i es cobra en dies com avui.
I a l'inrevés, per no vendre fum: si tens tres hosts, un vCenter i dues persones a IT, muntar llocs d'administració dedicats és sobreenginyeria aquest trimestre. La regla de filtratge del 2012 i del 5480, en canvi, costa una tarda i no la torna a costar. Comença per aquí. El que no val és la postura intermèdia més comuna, que és tenir el pla de gestió a la mateixa xarxa plana que les impressores i confiar que ningú no escanegi.
El que pots comprovar aquest matí
Abans del tancament, el que no sabem. No hi ha recompte públic de víctimes del 123890, i això cal dir-ho: Mandiant apunta que l'eina «probablement es va desenvolupar per a operacions més àmplies», cosa que és una sospita raonable, no una xifra.
Ens quedem amb el que sí que és comprovable aquest matí, i és una pregunta d'una línia: qui pot obrir avui una connexió al port 2012 del teu vCenter? Si la resposta és «tota la xarxa», el pedaç d'ahir no ha canviat això. Ha tancat una porta que no sabies que existia, en una paret que continua estant on estava.
Fonts (verificades a l'origen): l'avís VMSA-2026-0009 del 19/11/2026, els cinc CVE amb les seves puntuacions, les versions corregides (9.1.1.0200, 9.0.2.0200, 8.0 U3m, 5.2.5), l'absència de workaround, que el pedaç no s'aplica amb Quick Patch, la situació de vCenter 7.0 i la classificació com a «canvi d'emergència» segons ITIL — anàlisi de Rapid7 de l'avís de Broadcom i desglossament dels cinc CVE i els seus reportants, creuats amb el repositori oficial d'avisos de VMware. Els detalls tècnics de la fallada (rpc_srp_verifier sobre el port 2012, la clau de sessió compartida, el robatori de l'LMDB i de la clau RSA de l'STS), el paper del port 2012, les ordres de nmap, les rutes dels implants, l'extracció del NTDS.dit des d'ESXi, la marca de compilació 2026-07-13T09:21:24Z amb el seu matís sobre les metadades de Go, les cites sobre el tallafocs VAMI i les regles iptables, i els artefactes de detecció — informe «ARMORY CASTLE Exploits vSphere» de Mandiant i Google Threat Intelligence Group. L'inici de l'explotació a primers de setembre i l'atribució a ARMORY CASTLE (abans UNC5221) — mateix informe, recollit també per BleepingComputer. Les traduccions de les cites són nostres; els originals en anglès són als enllaços. La taula dels sis ports, l'aritmètica de les setmanes, el criteri sobre quan això no urgeix i el salt al fet que el filtratge que aguanta viu fora de la màquina que protegeixes són nostres; la dependència circular del tallafocs VAMI la formula el mateix informe de Mandiant, nosaltres la traduïm. Fotografia pròpia del muntatge. No som partner ni revenedors de Broadcom/VMware, i no venem llicències de ningú.
Qui arriba al teu pla de gestió?
Separar la xarxa de gestió de la xarxa on treballa la gent és de les coses que més risc treuen per menys diners, i es fa un cop. Ho muntem com a part de xarxes i comunicacions, amb la vigilància a EDR/MDR gestionat. Si no saps qui pot parlar avui amb el teu vCenter, escriu-nos i ho mirem amb tu.
Parlar amb everyWAN