El 12 de novembre va sortir PostgreSQL 14.25 i amb ella es va tancar la branca: és l'última versió que existirà del 14, pedaços de seguretat inclosos. Set dies després, el 19, va sortir PostgreSQL 19. El moviment que sembla obvi —saltar de la que s'acaba a la més nova— és el que no faríem, i no per prudència genèrica: a les notes de migració del 19 hi ha dues línies que no et donen guerra l'endemà, sinó que aturen pg_upgrade a les comprovacions, abans de moure un sol fitxer. Una d'elles va dirigida, sense pretendre-ho, a qui desa adreces IP a la base de dades.
Nosaltres operem bases de dades de clients que viuen dins d'aplicacions que ells venen, i també les nostres: l'inventari de xarxa, els registres de trànsit, l'eina de tiquets. Així que aquesta setmana hem fet el mateix exercici que toca a qualsevol amb un 14 en producció. Això és el que en vam treure, amb les fonts a la mà.
Què va canviar el dia 13 (i què no)
Res no es va trencar. El teu 14 arrenca igual, respon igual i rendeix igual que l'11 de novembre. La política del projecte és d'una sola frase: «es dona suport a una versió major durant 5 anys des del seu llançament inicial; després es publica una última versió menor i el programari queda sense suport». El 14 va sortir el 30 de setembre de 2021 i va complir. El que es va acabar el dia 13 va ser la reparació futura: qualsevol fallada que aparegui en aquesta branca —de rendiment, de corrupció o de seguretat— es queda amb tu per sempre. Ja vam explicar fa tres setmanes per què aquesta data no l'anuncia ningú; el que ha canviat des de llavors és que ja existeix el destí que tothom mira.
Ja vam escriure sobre el forat que això obre als procediments: gairebé cap política de pedaçat no contempla el cas que no hi hagi pedaç. Una branca tancada és justament això, però amb data coneguda i mesos d'avís. Per això no és una urgència d'aquesta tarda. És una decisió de trimestre, i la decisió no és si moure, sinó cap a on.
El destí no és la versió més nova
Les dates estan publicades i no cal interpretar-les. El que compra cada salt és això:
La diferència entre el 18 i el 19 és un any de vida útil. La diferència a l'altra columna és que el 18 porta catorze mesos en producció a mig món i set versions menors publicades, i el 19 porta un dia. No diem que el 19 sigui dolenta: diem que un servidor de producció que portava cinc anys tranquil no és el lloc on s'estrena una versió major. D'aquí a quatre o cinc mesos, amb el 19.2 o el 19.3 sobre la taula, aquesta recomanació canviarà, i ho direm.
Dues línies del 19 que no et molesten: t'aturen
Les notes de migració d'una versió major solen ser una llista de coses a vigilar. Al 19 n'hi ha dues que són d'una altra categoria, perquè pg_upgrade es nega a continuar, i una tercera que no bloqueja res però et canvia la ruta:
- Índexs
btree_gistsobreinetocidr. El text oficial no deixa marge: «les classes d'operadors de btree_gist per a inet/cidr estan trencades perquè poden excloure files que s'haurien de retornar. pg_upgrade no permetrà actualitzar clústers amb índexs btree_gist sobre inet/cidr». - Retorns de carro o salts de línia en noms de bases de dades, rols o tablespaces. Es prohibeixen, diu la nota, «per evitar problemes de seguretat», i el clúster que els faci servir tampoc no es podrà actualitzar.
- La codificació
MULE_INTERNALdesapareix. Aquesta no l'atura el verificador; la nota només diu que la base que la faci servir s'haurà de bolcar i restaurar amb una altra codificació.
La codificació la veuran quatre gats i els salts de línia dins del nom d'un rol són folklore de la professió. La primera, en canvi, és la notícia del dia per a qui fa la nostra feina.
Qui desa adreces IP no va triar aquest índex
Les bases de dades que desen inet i cidr no són estranyes al nostre món: són l'inventari de xarxa, l'accounting d'un RADIUS, les concessions de DHCP, les taules de registres de flux, les llistes de permesos. Nosaltres portem NetBox com a font de veritat d'adreçament i analitzem trànsit amb NetFlow; aquest és exactament el perfil de taula del qual parlem.
I aquí hi ha el detall que converteix això en un parany en comptes d'una decisió: btree_gist gairebé mai no s'instal·la per indexar adreces. S'instal·la perquè algú necessitava una restricció d'exclusió —reserves que no se solapin, rangs de temps, rangs d'adreces— i aquesta extensió és la que ho permet. A partir d'aquí, qualsevol CREATE INDEX ... USING gist (columna_inet) escrit sense pensar s'enduia per defecte la classe d'operadors de l'extensió. Ningú no va triar. I ara aquesta tria que ningú no va fer decideix si pots fer servir la ruta d'actualització ràpida.
Hi ha una segona lectura, pitjor, i convé dir-la encara que no vengui res: si tens un d'aquests índexs, el projecte acaba de dir-te per escrit que podia estar excloent files que havien de sortir. Això no és un problema d'actualització. És un problema de resultats, i hi és des de fa temps. És la mateixa mena de sorpresa que vam explicar quan una columna que tothom donava per xifrada desava text pla: la base de dades no es queixa, simplement fa una cosa diferent de la que et pensaves.
Saber si et toca és una consulta. Aquesta llista els índexs la classe d'operadors dels quals pertany a btree_gist i és per a inet o cidr, sense haver de recordar com es diuen:
SELECT n.nspname AS esquema, t.relname AS tabla,
c.relname AS indice, oc.opcname AS clase,
pg_get_indexdef(i.indexrelid) AS definicion
FROM pg_index i
JOIN pg_class c ON c.oid = i.indexrelid
JOIN pg_class t ON t.oid = i.indrelid
JOIN pg_namespace n ON n.oid = t.relnamespace
JOIN pg_opclass oc ON oc.oid = ANY (i.indclass::oid[])
JOIN pg_depend d ON d.objid = oc.oid
AND d.classid = 'pg_opclass'::regclass
AND d.deptype = 'e'
JOIN pg_extension e ON e.oid = d.refobjid AND e.extname = 'btree_gist'
WHERE oc.opcintype IN ('inet'::regtype, 'cidr'::regtype);
Cal executar-la a cada base del clúster, no només a la primera: les extensions s'instal·len per base. I la comprovació que mana, en qualsevol cas, és pg_upgrade --check amb els binaris del destí: la documentació diu que aquest mode «assenyalarà també els ajustos manuals que hauràs de fer després de l'actualització» i es pot llançar amb el servidor vell encara en marxa, sempre que el clúster nou ja estigui inicialitzat i tots dos escoltin en ports diferents.
Si la consulta retorna alguna cosa, l'arreglament no espera la migració i es pot fer avui, sobre el 14. El manual de GiST fa anys que explica per què existeix l'embolic: «per raons històriques, la classe d'operadors inet_ops no és la classe per defecte per als tipus inet i cidr; per fer-la servir, esmenta el nom de la classe a CREATE INDEX». És a dir, la de core s'ha de demanar pel seu nom i la de l'extensió venia sola. Refer l'índex és anomenar-la: CREATE INDEX CONCURRENTLY ... USING gist (columna inet_ops); i llençar el vell. La classe de core cobreix =, <, >, <<, >> i &&, que és amb què es munten les restriccions d'exclusió per rang d'adreces.
I convé no enganyar-se amb la drecera: anar-se'n al 18 esquiva el bloqueig, no l'índex. Si el tens, pot continuar deixant files fora mentre tu celebres que l'actualització va passar sense baralla, i d'aquí a quatre anys el bloqueig t'estarà esperant igual. El 19 no et fa mal aquí: t'obliga a fer abans el que calia fer igualment.
El que no bloqueja, però mossega la setmana següent
Cap d'aquests quatre no impedeix actualitzar. Els quatre expliquen trucades del tipus «des que vau actualitzar, això va estrany» una setmana després, que és justament quan ja ningú no relaciona una cosa amb l'altra.
La via de menys parada continua sense copiar les teves seqüències
Per sortir d'un 14 hi ha tres rutes, i la documentació del 19 les enumera sense adorns: bolcat i restauració, pg_upgrade, o replicació lògica. La primera és la més neta i la que més et para. La segona és la de sempre i accepta orígens des del 9.2. La tercera és la que trien els qui no poden parar mitja hora: aixeques el destí al costat, repliques, i talles quan està al dia.
El 19 porta, per fi, sincronització de seqüències en replicació lògica: es publiquen amb ALL SEQUENCES, se sincronitzen amb ALTER SUBSCRIPTION ... REFRESH SEQUENCES, hi ha una funció pg_get_sequence_data() per mirar com va i fins i tot una columna sync_seq_error_count a les estadístiques de la subscripció. És una millora real i fa anys que es demanava.
I no et serveix. Tot això s'escriu al publicador, i el teu publicador és un 14. La clàusula ALL SEQUENCES va al CREATE PUBLICATION de l'origen, no al destí. El mateix passa amb l'altra novetat còmoda del 19 —poder activar la replicació lògica sense reiniciar quan wal_level és a replica—: és del costat que publica. El teu 14 necessita wal_level = logical i un reinici, com sempre.
Així que en una migració per replicació lògica des d'un 14, les seqüències continuen sent feina teva en el minut del tall: llegir el valor a l'origen, posar-lo al destí amb un marge, i fer-ho després d'aturar les escriptures. Si s'oblida, el símptoma no apareix a la migració: apareix a la primera alta que faci un usuari, en forma de violació de clau única, amb l'aplicació ja oberta al públic. Si algú et ven el 19 com a destí perquè «ja replica seqüències», pregunta-li qui publica.
El mode ràpid et deixa sense marxa enrere
L'opció --link de pg_upgrade és la que converteix una parada d'hores en una de minuts, perquè no copia fitxers. El manual diu a canvi una frase que convé llegir dues vegades: «no podràs accedir al clúster antic un cop arrenquis el nou». No hi ha desfer. El teu pla de marxa enrere, amb --link, és exclusivament la còpia de seguretat que vas fer abans.
I una còpia que no has restaurat mai no és un pla de marxa enrere, és una intenció. L'informe anual de Fenix24 va recollir més de vuit-centes intervencions amb clients i, com ja vam explicar, només quatre recuperacions van fregar l'RTO que tenien escrit. La lectura és nostra, no de l'informe: el que separa qui compleix el seu és haver restaurat abans, en fred, sense cap incendi al davant. Abans de la finestra, restaura aquesta base en una altra màquina i cronometra. És la meitat de la feina d'un pla de recuperació davant desastres i es fa en una tarda.
I quan acabi l'actualització, no te'n vagis a casa encara: pg_upgrade no transfereix totes les estadístiques, i el manual et mana passar primer vacuumdb --all --analyze-in-stages --missing-stats-only i després vacuumdb --all --analyze-only. Saltar-se aquest pas és la causa més ximple de «la base nova va lentíssima» l'endemà al matí.
Si el teu 14 viu a RDS, això és una factura amb dates
A Amazon RDS el calendari és diferent del de la comunitat, i està publicat. Per al 14:
Dos detalls que no són al titular. El primer: amb aquest càrrec compres «actualitzacions de seguretat per a CVE crítics i alts» i correccions de fallades crítiques, i fins aquí. Una fallada mitjana al teu 14 del 2027 no l'arregla ningú. El segon, i aquest decideix de debò: si arribada la data dones de baixa la inscripció per treure't el càrrec, la instància s'actualitza automàticament a la següent versió major suportada. És a dir, l'opció de «no pagar» es tradueix com «que triï AWS el dia de la teva migració». Entre pagar per temps i que t'ho triïn, n'hi ha una tercera: decidir-ho tu ara, que és gratis.
Quan no ho tocaríem aquesta setmana
Si aquest Postgres és d'una aplicació que vas comprar, la versió no és teva. Dins d'un producte empaquetat —un ERP, una eina de tiquets, una plataforma de monitorització— la base de dades ve fixada pel fabricant i la matriu de compatibilitat mana. Allà la feina consisteix a obrir un tiquet i aconseguir una data. Executar pg_upgrade d'esquena a l'aplicació et deixa fora de suport el dia que el necessitis. Si la resposta és que encara no hi ha versió que suporti el 17 o el 18, aquesta és la conversa, i convé tenir-la per escrit.
Tampoc no ho faríem les dues setmanes de Nadal, per la raó de sempre: la gent que arreglaria el problema no hi és. Ni sense haver restaurat abans una còpia d'aquesta base. Ni per estrenar funcions que no faràs servir: l'autovacuum en paral·lel i l'SNI del servidor del 19 són bones notícies per a qui els necessita, i cap de les dues no és motiu per moure un servidor que va bé.
La comprovació de vint minuts
Es fa avui, sense finestra i sense tocar res:
- Quants 14 tens i on. No només els servidors: els contenidors, el que va aixecar algú per a una prova el 2022 i la base que va venir dins d'una aplicació.
SELECT version();a cadascun i la mida ambpg_database_size(), que és el que marca la finestra. - Qui mana en aquesta versió. Si la base és d'un producte empaquetat, la resposta és en una matriu de compatibilitat i en un tiquet al fabricant, no en una ordre.
- La llista d'extensions, base per base (
SELECT extname, extversion FROM pg_extension;). Per cadascuna, la pregunta és si existeix el paquet per a la versió de destí: el manual avisa que els fitxers d'objecte compartit «s'han d'instal·lar al clúster nou» abans de res, i que no cal carregar les definicions d'esquema perquè vénen del clúster vell. - La consulta dels índexs
inet/cidrde més amunt, a cada base. Si retorna alguna cosa, el 19 queda descartat fins a refer-los. pg_upgrade --checkamb els binaris del destí, amb el servidor vell en marxa. Llegeix el que escriu, inclòs el script d'actualització d'extensions que genera quan n'hi ha alguna de pendent.- Una restauració de prova d'aquesta base en una altra màquina, amb el rellotge en marxa. Aquest número és el teu pla de marxa enrere; la resta és fe.
El que no afirmem
No hem portat un 19 a producció: va sortir ahir. El que citem són les notes oficials de migració i el manual, no la nostra experiència amb aquesta versió, que encara no existeix. No sabem quines extensions tens ni si el bloqueig d'inet/cidr et toca: pot ser que no tinguis ni un índex així. Aquí no hi ha cap CVE ni res a explotar, així que ningú no hauria de moure una finestra per això aquesta nit. I no som revenedors de res: el 18 ens sembla el destí sensat avui, amb aquestes dates, no una veritat permanent.
El que sí que sostenim: el 12 de novembre no es va trencar res i per això és perillós. Una branca tancada no dona error, no encén cap llum i no apareix a cap escàner fins que algú publiqui la primera fallada que ja no s'arreglarà. La pregunta útil d'aquesta setmana no és «quan actualitzem?», sinó «qui decideix la versió d'aquesta base de dades, i ho sap?». Cada cop que ho hem preguntat en una sala, bona part de les bases resulta que ve dins d'una aplicació d'un tercer, i ningú dels presents no tenia aquella decisió a la seva llista.
Fonts (verificades a l'origen): les dates de primera i última versió de cada branca, les versions menors actuals (15.20, 16.16, 17.12, 18.7, 19.0), el 14.25 del 12/11/2026 i la frase dels cinc anys — política de versions de PostgreSQL. El bloqueig de pg_upgrade amb índexs btree_gist sobre inet/cidr, la prohibició de retorns de carro als noms, la retirada de MULE_INTERNAL, el canvi de max_locks_per_transaction i la seva frase sobre doblar els valors, el JIT desactivat per defecte, la reindexació recomanada per a cerca de text complet i pg_trgm amb la seva condició de proveïdor de locale, la retirada del suport RADIUS, el canvi de nom de sync_error_count, standard_conforming_strings forçat, la publicació de seqüències amb ALL SEQUENCES, el REFRESH SEQUENCES, pg_get_sequence_data(), sync_seq_error_count i l'activació de replicació lògica sense reinici — notes de la versió 19, release del 19/11/2026. Els orígens admesos des de 9.2, la instal·lació prèvia dels fitxers d'objecte compartit, el comportament de --check, l'script d'actualització d'extensions, l'advertiment de --link i els dos vacuumdb posteriors — manual de pg_upgrade. La frase sobre inet_ops i per què no és la classe per defecte — manual d'índexs GiST. Les vuit-centes intervencions i les quatre recuperacions que van fregar el seu RTO són de l'informe State of Recoverability de Fenix24, no nostres; el que és nostre és la lectura. Les dates d'RDS (28/02/2027, 01/03/2027, 01/03/2029, 28/02/2030) — calendari de versions d'RDS per a PostgreSQL; la inscripció automàtica, l'abast de «CVE crítics i alts», el límit de tres anys i l'actualització automàtica en donar-se de baixa — documentació d'RDS Extended Support. Les tarifes concretes per vCPU i hora varien per regió i no les reproduïm: són a la pàgina de preus d'AWS. Les traduccions de les cites són nostres. També són nostres la lectura de a qui li cau el bloqueig d'inet/cidr i per què ningú no va triar aquest índex, la consulta per pg_depend, el detall que la sincronització de seqüències s'escriu al publicador i per tant no serveix sortint d'un 14, el criteri de destí i la comprovació de vint minuts. Fotografia de Jemimus, CC BY 2.0 via Wikimedia Commons.
Saps quina versió de base de dades sosté la teva aplicació, i fins quan?
Inventariar versions, extensions i amos de cada base és mig matí de feina que evita descobrir el bloqueig la nit de la finestra. Ho fem com a part de dades i aplicacions, amb la restauració de prova al davant, que és el que converteix un pla de recuperació en una cosa real. Si vols que mirem el teu, escriu-nos.
Parlar amb everyWAN