Si la teva organització aplica els baselines de seguretat del Security Compliance Toolkit i ningú no ha tocat la política, Administrator protection fa setmanes que està encesa als vostres equips: des del paquet de seguretat d'octubre, que va sortir el 13. Ho diu la pàgina d'estat de Windows 11: la funció «està habilitada per defecte» als baselines de 24H2, 25H2 i 26H2, «tret que la teva organització hagi configurat la política d'una altra manera». Microsoft ho va avisar aquell mateix 13 d'octubre pel centre de missatges —el MC1506291, etiquetat «impacte en administradors», que anomena les dues polítiques d'UAC afectades— i ho va pujar a l'escenari d'Ignite el 17 de novembre: «amb la protecció d'administrador de Windows, ara en disponibilitat general, IT pot fer que els administradors locals s'executin amb privilegis d'usuari estàndard per defecte». Entre l'avís i l'escenari hi ha 35 dies. La pregunta d'aquest post és què passa en un parc durant aquells 35 dies, perquè l'avís es va publicar i la major part de la cobertura va arribar amb l'anunci.
Que això no és un tecnicisme ho demostra el rastre que va deixar. El 13 d'octubre a les 09:43 (hora del Pacífic) Microsoft va obrir una incidència coneguda: els usuaris sense privilegis d'administrador no es podien connectar per Escriptori remot a equips amb Administrator protection activat. L'error, 0xC000000D, i el missatge, «El token que s'ha passat a la funció no és vàlid». L'origen era una actualització de vista prèvia del 22 de setembre, la KB5124010, i es va tancar el 28 d'octubre amb la KB5127936. La fallada ja està arreglada. El que queda en peu és l'abast que li va posar Microsoft: afecta sobretot equips gestionats fets servir com a amfitrions d'Escriptori remot amb la funció activada, «amb independència de com s'hagi habilitat la funció». Aquell «com» és un enllaç a la llista de mètodes —Intune, CSP, directiva de grup i l'aplicació de Seguretat de Windows—, i el baseline configura exactament aquelles polítiques d'un sol cop per a tot el grup a qui l'assignes.
Les dues dades que decideixen en quin costat sou van seguides a la mateixa secció de requisits: la funció «està desactivada per defecte» i, a la nota del costat, «Administrator protection queda habilitada per defecte amb l'actualització de seguretat de Windows d'octubre del 2026» si fas servir els baselines. Windows no la porta encesa de fàbrica; l'encén la plantilla de seguretat que tu apliques. Si no apliqueu els baselines del Security Compliance Toolkit, continueu apagats i la decisió és tota per endavant. Si els apliqueu —que és per al que Microsoft els publica—, la decisió ja està presa i el canvi de comportament fa cinc setmanes que és als vostres portàtils.
El token d'administrador surt d'un compte que tu no has creat
La lectura ràpida és «ara UAC demana la cara en comptes del botó Sí». No és això. El que ha canviat és d'on surten els privilegis. La documentació ho descriu així: quan cal elevar, «Windows fa servir un compte d'usuari ocult, generat pel sistema i amb perfil separat, per crear un token d'administrador aïllat. Aquell token es lliura al procés sol·licitant i es destrueix quan el procés acaba». A l'article on Microsoft va presentar el model aquell compte té nom —System Managed Administrator Account, SMAA—, es defineix com «un compte d'administrador local vinculat a un compte d'usuari estàndard concret» i es crea a la primera elevació si encara no existia. Convé no barrejar les dues vides: el token mor amb el procés; el compte i el seu perfil s'hi queden, i per això el que desis al perfil elevat hi continua demà. El procés elevat, tècnicament, ja no ets tu: és un veí teu amb un altre perfil i un altre SID.
Ens sembla bé el canvi, i convé dir-ho abans d'enumerar el que trenca. Amb Administrator protection desapareix l'auto-elevació: cap aplicació no puja sola, totes ho han de demanar amb algú al davant. Microsoft hi va posar xifres quan va presentar el model el gener del 2025: la superfície que es retira són «aproximadament 92 interfícies COM que s'auto-eleven, 11 segrestos de DLL i 23 aplicacions que s'auto-eleven». Per a qui hagi llegit un informe de resposta a incidents, aquella llista és mitja escala de privilegis de qualsevol intrusió en un lloc de treball. El problema mai no va ser la idea. El problema és que un canvi d'identitat disfressat de casella de seguretat arriba al parc per la mateixa porta per on arriben els pedaços, i ningú no el tracta com el que és.
De la causa arrel se'n dedueix tota la llista de trencaments
La part útil d'entendre el mecanisme és que no cal memoritzar res. Si el procés elevat corre en un altre compte amb un altre perfil, tot el que depengui de «el que hi ha a la meva sessió» deixa d'estar-hi. Aquestes són les conseqüències que la mateixa documentació enumera, posades en ordre de a quanta gent molesten:
| Què deixes de tenir | Per què | Què fer |
|---|---|---|
| L'inici de sessió únic dins l'app elevada | Les credencials de la sessió estàndard «no estan disponibles per a la sessió elevada» | Comptar que hi haurà un segon inici de sessió de domini o de núvol dins d'aquella finestra |
| Les unitats de xarxa des del procés elevat | L'altre perfil no té les teves connexions muntades | La documentació ho diu literal: copiar l'instal·lador a disc local abans d'elevar |
| La configuració de les apps que facis servir elevades | «Les dades de configuració no es traslladen entre el perfil normal i l'elevat» | Elevar només l'imprescindible; és consell de Microsoft, no nostre |
| WSL i entorns de desenvolupament elevats | La distro viu al perfil de l'usuari, i l'elevat és un altre | Cal reinstal·lar-la i reconfigurar-la a part al perfil elevat |
| Les elevacions silencioses d'scripts i instal·ladors | «Els usuaris han d'autoritzar interactivament cada operació d'administració» | Censar què eleva al teu parc sense ningú al davant (allà hi ha la feina de debò) |
Dues coses més que van estar trencades i ja no ho estan, per si algú les arrossega: algunes aplicacions no apareixien al menú d'inici després d'instal·lar-se, i d'altres amb extensions d'Edge demanaven permisos elevats encara que s'obrissin de manera normal. Totes dues es van tancar amb la mateixa KB5124010 de setembre. Si et sona alguna, és que aquell equip fa dos mesos que no es posa al dia, que és una altra conversa.
On la mateixa documentació diu que no l'encenguis
Aquesta part és la més honesta de la pàgina i la primera que cau en qualsevol resum. Sota l'epígraf «quan no habilitar aquesta funció», Microsoft llista: els PC al núvol de Windows 365, els amfitrions de sessió d'Azure Virtual Desktop, els equips que necessitin Hyper-V, les aplicacions que accedeixin a fitxers compartits entre perfils i —la que importa en un parc gestionat— els equips administrats amb LAPS, la solució de contrasenya d'administrador local. Hi afegeix, a la llista de limitacions, que els perfils mòbils i els administradors de reserva tampoc no estan suportats.
Si gestioneu llocs de treball de debò, allà teniu un conflicte incòmode i sense sortida neta: el baseline encén una cosa que la mateixa documentació desaconsella en equips amb LAPS, i LAPS és exactament el que es desplega per no repetir la contrasenya d'administrador local en dos-cents portàtils. No és un error de Microsoft ni un parany: són dues capes de defensa que es trepitgen i cal decidir quina mana a cada grup d'equips. El que no val és descobrir-ho el dia que un tècnic no pot entrar.
El valor per defecte que es nota en l'administració remota
Hi ha una política amb un nom llarguíssim que decideix si un administrador de domini que entra en remot hi arriba elevat o no. Es diu «Permetre inici de sessió remot amb privilegis elevats per a usuaris de domini del grup Administradors local quan Administrator protection està habilitat», i el seu valor per defecte és deshabilitat: els usuaris de domini del grup d'administradors locals «fan inicis de sessió remots sense privilegis elevats». Habilitar-la retorna el comportament clàssic d'UAC. Hi ha, a més, una variant granular per donar elevació remota només a usuaris o grups designats.
La nostra recomanació, i aquí ens hi mullem: no retorneu el comportament clàssic per a tothom. La temptació és òbvia, perquè el procediment de suport de sempre deixa de funcionar a la primera i l'interruptor global ho arregla en un minut. Però aquell interruptor desactiva la meitat del valor de la funció justament als comptes que més accés tenen. La variant granular —elevació remota només per al grup de tècnics que la necessita— costa una tarda de feina i conserva la resta. I si algú us demana desactivar Administrator protection sencera per resoldre una incidència, que quedi per escrit que aquell era el workaround de Microsoft per a una fallada que ja es va arreglar fa tres setmanes.
Una sola flota per pedaçar, dues per elevar
El mateix anunci d'Ignite porta una altra frase que acabarà en moltes presentacions: «per primera vegada, els equips d'endpoint poden gestionar servidors i PC com una sola flota de Windows amb Intune i Windows Autopatch». És veritat i és un bon titular. Convé llegir-lo al costat del que diu la pàgina d'Administrator protection: el suport per a edicions de Windows Server «està previst per a una versió futura». La flota és una de sola per inventariar i pedaçar, i continua sent dues per al model de privilegis. Si algú surt d'aquella sessió pensant que els servidors deixen de tenir administradors permanents, cal treure'l de l'error abans que ho escrigui en un pla.
Quatre comprovacions per saber avui on sou
- Apliqueu els baselines del Security Compliance Toolkit? Si la resposta és sí i ningú no ha tocat la política, doneu per fet que està encès des d'octubre. És la comprovació que no requereix obrir cap consola.
- Mireu la política, no la sensació. A Intune, catàleg de configuració, categoria
Local Policies Security Options, ajust «User Account Control Type Of Admin Approval Mode». En directiva de grup,secpol.msc→ Directives locals → Opcions de seguretat → «Configurar el tipus de mode d'aprovació d'administrador», amb el valor «Mode d'aprovació d'administrador amb protecció d'administrador». Cal reiniciar perquè tingui efecte, tant en encendre com en apagar. - Comproveu què els demana als vostres usuaris. El baseline de 26H2 no es queda a encendre-ho: també fixa el tipus d'avís en «demanar credencials a l'escriptori segur». No és el mateix que la gent premi un botó que no pas que hagi de teclejar la contrasenya cada vegada que un instal·lador demana permís. Aquella decisió d'experiència d'usuari la va prendre una plantilla, i es canvia amb el segon ajust del catàleg.
- Mesureu abans d'ampliar. La funció porta dos esdeveniments nous al proveïdor
Microsoft-Windows-LUA: el15031quan es concedeix una elevació i el15032quan es denega, falla o caduca. Es capturen amblogman start AdminProtectionTrace -p {93c05d69-51a3-485e-877f-1806a8731346} -ets, i a cada registre hi va el SID de qui va elevar, l'aplicació i la seva ruta, el resultat, el compte gestionat que es va fer servir i el mètode d'autenticació. Un grup pilot durant dues setmanes amb allò encès val més que qualsevol llista d'aplicacions «compatibles».
El canvi continua sent teu encara que el signi el fabricant
L'estudi que continuem citant des de fa anys —Oppenheimer, Ganapathi i Patterson, USENIX 2003, sobre per què fallen els serveis d'internet— va posar al capdamunt de la llista de causes els canvis de configuració fets per operadors, molt per davant del maquinari. Vint-i-tres anys després el guió s'ha tornat més subtil: el canvi ja no el tecleja algú un divendres, arriba dins d'una plantilla que apliques per higiene i que gairebé sempre encerta. Continua sent un canvi de configuració en producció. Que el signi Microsoft no el converteix en una altra cosa, només fa que ningú no l'apunti al registre de canvis.
Per això l'ordre de desplegament importa més que la data. Primer el cens del que eleva sense ningú al davant, que és on hi ha les sorpreses; després els tècnics, que són qui pot descriure bé una fallada; al final els usuaris. És la mateixa disciplina que vam explicar quan vam revisar les dades sobre provar el sistema viu en comptes de confiar en el paper, i la mateixa raó per la qual insistim que una consola que gestiona tot el parc és la peça més delicada que teniu: el que canvia des d'allà canvia a tot arreu alhora, per bé i per mal. Pel que fa a versions, això aplica a Windows 11 en 24H2, 25H2 i 26H2 —a la 24H2 el suport ja va vèncer per a Home i Pro, i no per a totes les edicions que comparteixen la seva build—, i en servidors encara no existeix.
Fonts (verificades a l'origen el 19/11/2026): l'anunci de disponibilitat general i la frase sobre servidors i PC com una sola flota, de l'article de Pavan Davuluri del 17/11/2026 al blog de Windows, «Microsoft Ignite 2026: Building Windows for the next era of work». El funcionament (compte ocult generat pel sistema amb perfil separat, token destruït en acabar el procés, sense auto-elevacions, autorització amb Windows Hello), els requisits i la KB5120998, els ajustos d'Intune i de directiva de grup, els esdeveniments 15031 i 15032 amb el seu GUID i l'ordre de logman, la llista de «quan no habilitar» (Cloud PC, AVD, Hyper-V, fitxers compartits entre perfils, LAPS), les limitacions de SSO, unitats de xarxa, configuració entre perfils i WSL, les polítiques d'inici de sessió remot amb el seu valor per defecte i la previsió de suport per a Windows Server surten d'«Administrator protection» a Microsoft Learn (pàgina amb data 13/10/2026). La nota sobre els baselines, la incidència del 0xC000000D amb les seves dates (oberta el 13/10/2026, originada a la KB5124010 del 22/09/2026, resolta el 28/10/2026 amb la KB5127936) i el «amb independència de com s'hagi habilitat la funció» són de la pàgina d'estat de Windows 11, versió 26H2, actualitzada el 18/11/2026, d'on també surt la data del paquet de seguretat d'octubre (13/10/2026). Que el baseline fixa a més l'avís en «demanar credencials a l'escriptori segur» i que els baselines de 24H2, 25H2 i 26H2 inclouen els ajustos que habiliten la funció, del baseline de seguretat de Windows 11 26H2, publicat el 29/09/2026 i actualitzat a un paquet v2 el 08/10/2026 que és el que afegeix els ajustos d'Administrator protection, segons la nota d'actualització d'aquella mateixa entrada. L'avís a administradors és el MC1506291 del centre de missatges de Microsoft 365, «Manage Administrator protection within Windows 11 security baseline», del 13/10/2026, etiquetat amb impacte per a administradors. Les xifres de superfície retirada —92 interfícies COM, 11 segrestos de DLL, 23 aplicacions—, el nom System Managed Administrator Account (SMAA), la seva definició com a compte d'administrador local vinculat a un usuari estàndard concret i que es crea a la primera elevació si no existia són d'«Evolving the Windows User Model – introducing Administrator protection», blog de seguretat de Microsoft, 28/01/2025. L'estudi de causes de caigudes és Oppenheimer, Ganapathi i Patterson, «Why Do Internet Services Fail, and What Can Be Done About It?», USENIX 2003. Les traduccions de les cites són nostres; els originals en anglès són als enllaços. Els 35 dies entre el 13 d'octubre i el 17 de novembre són un compte nostre. Fotografia: sala d'ordinadors de la Universitat de Warwick, de Mike1024, domini públic via Wikimedia Commons. No som revenedors de llicències de Microsoft ni de ningú: cobrem per dissenyar i operar, no pel que contractis.
Sabeu què eleva avui al vostre parc sense ningú al davant?
A everyWAN muntem el lloc de treball modern decidint aquestes coses abans que les decideixi una plantilla, i les sostenim amb suport IT 24x7 que sap què fer quan l'elevació remota deixa de funcionar a les tres de la matinada. Si voleu revisar les vostres polítiques d'elevació, el grup pilot i el procediment d'accés d'emergència, escriviu-nos.
Parlar amb everyWAN