Tornar al Blog

Windows 11 24H2 es queda sense actualitzacions avui, i la teva flota és a l'última build

Sala amb files de llocs de treball idèntics: monitors, teclats i separadors iguals un darrere l'altre
Màquines idèntiques, posades alhora, amb la mateixa imatge. La data de caducitat no els la dona això. Foto: DLSU–D ICTC laboratory room 203, d'UndueMarmot, via Wikimedia Commons, CC0. Retallada, enfosquida i amb rètols superposats.

Avui, 13 d'octubre, Windows 11 versió 24H2 deixa de rebre actualitzacions a Home, Pro, Pro Education i Pro for Workstations. Avui és, a més, el segon dimarts del mes: el dia que Microsoft publica l'acumulatiu. Les dues coses cauen juntes perquè estan pensades per caure juntes. El que no quadra és una altra cosa: la màquina que es queda fora de suport aquesta tarda està, tècnicament, al dia. Porta l'última revisió publicada de la seva versió. El que decideix la seva data és l'edició que porta escrita al registre, un camp que gairebé ningú no té apuntat enlloc.

Un mateix KB a quatre files, amb quatre dates diferents

La pàgina oficial de release information de Windows 11 és una taula avorrida que gairebé ningú no obre sencera. Val la pena obrir-la sencera. Aquesta és la part que importa, tal com hi consta avui:

Versió Build Últim acumulatiu Fi d'actualitzacions
26H226300.9550KB512401010-10-2028 (Home/Pro)
25H226200.9550KB512401012-10-2027 (Home/Pro)
24H2 (GA)26100.9550KB512401013-10-2026 (Home/Pro)
24H2 (LTSC)26100.9550KB512401009-10-2029 · 10-10-2034

La fila LTSC porta la seva pròpia nota al peu, i convé llegir-la abans d'il·lusionar-se amb el 2034: «Windows 11 Enterprise LTSC 2024 edition does not have extended support. It will reach end of updates (also known as end of servicing) on 2029-10-09. Only Windows 11 IoT Enterprise LTSC 2024 will have extended support until 2034-10-10». Són dues edicions diferents dins del mateix canal.

Les dues últimes files són el mateix número de build. Caràcter per caràcter: 26100.9550. El mateix paquet, amb la mateixa data de revisió, el 22 de setembre. Una deixa de rebre pedaços avui; l'altra en continua rebent fins al 2029, i fins al 10 d'octubre de 2034 si és IoT Enterprise. Vuit anys de diferència entre dues línies que, pel que fa al programari, són indistingibles.

I abans que algú objecti que aquell KB5124010 era la vista prèvia opcional de la quarta setmana —ho era, hi consta com a 2026-09 D i no com el pedaç de seguretat—, el de seguretat del 8 de setembre porta les dues versions al títol mateix de la seva fitxa: «KB5124008 (OS Builds 26200.9445 and 26100.9445)». Un article, dues versions. No és una coincidència administrativa: 24H2, 25H2 i 26H2 comparteixen branca de servei.

Per això l'arranjament costa un reinici. I per això ningú no l'ha posat en una finestra

Compartir branca de servei vol dir que les funcions de la versió nova viatgen desactivades dins dels acumulatius mensuals que ja t'estàs instal·lant. El paquet d'habilitació —l'eKB— es limita a canviar aquests interruptors. El de 26H2 és KB5121794, s'aplica sobre «Windows 11, version 24H2 or Windows 11, version 25H2», demana tenir posat KB5124010 (la vista prèvia del 22 de setembre) o un acumulatiu posterior, i la seva fitxa ho resumeix en una frase: «You must restart your device after you apply this update».

Un reinici. Aquest és el cost tècnic complet. Convé dir aquí que 26H2 no és l'únic destí: des de 24H2 també es pot anar a 25H2, igualment per paquet d'habilitació, i això compra suport fins al 12 d'octubre de 2027. És el camí conservador i per a molta gent és el correcte —menys novetat a sobre d'una flota que acaba de moure's—; 26H2 compra un any més i la mateixa mecànica. L'elecció entre tots dos és de gana, no de dificultat.

On això es torça és en el govern del canvi, no en l'enginyeria. Cap comitè no s'activa per un paquet d'aquesta mida: les finestres de canvi s'obren per mida percebuda. I un canvi que costa un reinici mou exactament la mateixa cosa que un que costa un cap de setmana —la versió de tot el teu parc—, amb la diferència que aquest no l'ha mirat ningú.

El teu inventari registra l'únic camp que no decideix res

Hi ha tres camps en joc i l'ordre d'importància és exactament l'invers al de l'atenció que reben.

  • 1La build. 26100.9550. És el camp que tothom té inventariat, el que surt a winver, el que pinta l'informe en verd. I és el que no decideix la data.
  • 2L'edició. La FAQ de cicle de vida ho deixa en dues files: 24 mesos per a Pro, Pro Education, Pro for Workstations, Home i SE; 36 mesos per a Enterprise, Enterprise multi-session, Education i IoT Enterprise. El mateix binari, dotze mesos de diferència.
  • 3El canal. General Availability o LTSC, i dins de LTSC encara hi ha dos camins: Enterprise LTSC 2024 es queda al 2029 i només IoT Enterprise LTSC 2024 arriba al 2034. Aquest és el camp que mou la data anys sencers, i és el que menys gent sap dir de memòria per al seu propi parc.

I després hi ha la nota al peu, que és on això es torna incòmode. Microsoft escriu que l'edició Home «does not support the deferral of feature updates and will therefore typically receive a new version of Windows 11 prior to the end-of-servicing date shown». Traduït: el parc que no arriba tard a aquesta data és el que no té cap govern, perquè Windows l'hi imposa. El que hi arriba tard és el que sí que en té: el Pro gestionat, amb diferiments posats per algú que sabia perfectament què feia. És el mateix mecanisme que explicàvem a Memory integrity s'activa sola a l'octubre, i només on ningú no va decidir res, mirat des de l'altra banda: allà el canvi automàtic queia on ningú no havia decidit res; aquí, l'únic lloc on el canvi no cau sol és on algú va decidir alguna cosa.

La política que et va donar el control és la que t'hi deixa

La documentació d'Intune sobre feature update policies diu, literalment, que permeten «lock devices to a specific Windows release» o apuntar a una versió nova «while preventing devices from moving beyond that version». Això és exactament el que volies el 2024, i no era cap ximpleria: és la diferència entre decidir tu quan canvia la versió i assabentar-te'n per un tiquet.

En aquesta mateixa pàgina, sota l'epígraf de Windows Autopatch, hi ha la frase que convé llegir dues vegades: «when a feature update policy no longer applies to a device, that device isn't offered any feature update until one of the following happens», seguida de tres sortides: que se li assigni un altre perfil, que es desenroli d'Intune, o que se la tregui de la gestió d'actualitzacions de característica mitjançant l'API de Graph de Windows Autopatch. Ho diem amb l'acotació que hi posa la font, que parla d'equips gestionats per Autopatch; dit això, aquestes polítiques exigeixen l'entitlement d'Autopatch i fan servir la seva orquestració, de manera que l'escenari és el de molta gent. Un equip que cau del grup al qual apunta la política no queda lliure: queda quiet. I res d'aquesta maquinària no mira el calendari.

Dos detalls més d'aquesta mateixa pàgina que valen per si sols. El primer: si una màquina està abastada alhora per una feature update policy i per un update ring, Microsoft demana posar el Feature update deferral period (days) de l'anell a 0, o l'anell endarrerirà justament allò que la política intenta instal·lar. Dos controls teus estirant en direccions oposades sobre el mateix equip. El segon: les edicions suportades per aquestes polítiques són Pro, Pro Education, Enterprise i Education. Home no hi entra. I LTSC tampoc: «Windows Enterprise LTSC (Long Term Service Channel) isn't supported. Use update ring policies instead».

26H1 no és en aquesta conversa, encara que el número ho sembli

Si vas comprar equips nous a la primera meitat del 2026, algun pot venir amb 26H1: build 28000.3086, disponible des del 10 de febrer del 2026, amb el seu propi acumulatiu (KB5124006) i el seu propi fi de suport (14 de març del 2028 a Home/Pro). Microsoft ho avisa sense embuts a la mateixa pàgina: 26H1 «is scoped to support new devices that started coming to market in early 2026 and is not designed as a feature update for existing devices. This version is not offered as an in-place update from 24H2 or 25H2 on existing devices».

Un nom més alt que 25H2 i una branca diferent —una altra família de build sencera, 28000 contra 26x00—. Si ordenes el teu parc pel número de versió, aquells portàtils et surten a la fila equivocada.

Hi ha un segon rellotge, i gairebé ningú no el té apuntat

A la mateixa taula, dues files més avall, hi ha 23H2. A Home i Pro ja hi consta directament com a «End of updates»: allò ja ha passat. Però a Enterprise, Education i IoT Enterprise venç el 10 de novembre del 2026. D'aquí a vint-i-vuit dies.

Si tens parc mixt —i gairebé tothom en té—, avui no és la teva única data: és la dels Pro a 24H2. La dels Enterprise a 23H2 cau d'aquí a quatre setmanes. Dues flotes, dos rellotges, i només un dels dos surt als titulars. L'octubre ve carregat d'aquests venciments; de l'altre gros d'aquest mes ja en vam escriure a Windows 10 i el peatge d'octubre.

El que no faríem

  • ✗Passar-nos a LTSC per esquivar la data. Microsoft és explícit sobre per a què serveix aquell canal: «designed to be used only for specialized devices - for example, those that control medical equipment or automated teller machines (ATMs)». El portàtil d'un comercial no és un caixer automàtic. I abans fins i tot d'arribar a aquest debat hi ha les dues pegues pràctiques: LTSC no és un interruptor que es canviï, és una altra edició amb la seva pròpia llicència i una reinstal·lació per equip; i en arribar-hi surts de la gestió d'actualitzacions de característica d'Intune, que no suporta LTSC.
  • ✗Actualitzar el parc sencer avui perquè la data és avui. El que venç avui és el dret als pedaços futurs; l'acumulatiu d'avui el reps igualment. El forat real s'obre amb el pedaç del segon dimarts de novembre. Tens quatre setmanes, no zero. I precipitar-se és, literalment, com es trenca producció: l'estudi de referència sobre caigudes greus de serveis grans, del 2003, ja posava els canvis manuals d'operadors per davant del maquinari.
  • ✗Donar per bo que «només és un eKB, no pot trencar res». El paquet és petit. El que canvia de número, no.

L'assaig: una màquina, un rellotge, tres números

Cap en mig matí i serveix per a tot el que ve després.

  • →Tria la màquina rara, no la fàcil. La que parla amb la màquina de producció, amb el lector de signatures o amb l'ERP vell. Si l'assaig el fas amb el portàtil més net de l'oficina, has assajat una altra cosa.
  • →Abans de tocar res, apunta quatre coses: DisplayVersion, número de build, EditionID i quina política d'actualització l'abasta (i si a més l'abasta un anell).
  • →Aplica el paquet i posa el rellotge en marxa. No a la descàrrega: al moment en què Windows Update l'ofereix. I atura'l quan la persona que fa servir aquella màquina pugui tornar a treballar. Apunta aquest número en algun lloc on el trobis al novembre.
  • →Després, mira tres coses que pengen del número de versió i que ningú no revisa: si la política d'Intune continua abastant la màquina o ha caigut del seu grup; si el teu inventari ja diu la versió nova o encara diu 24H2 perquè l'agent no ha passat; i què queda del document on algú va certificar una aplicació «contra 24H2». Això últim no vol dir que estigui trencada: vol dir que el paper que deia que estava bé ja no parla d'aquesta màquina.

I llavors el càlcul, que és la part que converteix l'assaig en una decisió: el teu número cronometrat, multiplicat pel nombre d'equips, dividit entre quants reinicis pot atendre la teva gent alhora. Això és una finestra. «Ho fem el cap de setmana» és una estimació.

Nosaltres mesurem així el que ens importa. L'últim simulacre de recuperació completa que vam fer van ser 14 minuts —dada interna nostra, una prova i no una promesa—. El que val d'aquesta xifra és que existeix, està mesurada i la tornem a prendre: el dia que pugi, sabrem que alguna cosa s'ha mogut a sota. Ho diem sovint de les còpies, i aquí val igual: un backup sense provar no és un backup, és un amulet.

En curt

La part bona del 13 d'octubre és que aquest venciment és barat: un paquet petit i un reinici. D'aquí a uns anys, quan el salt torni a ser dels que demanen maquinari nou, ens recordarem d'aquesta data amb afecte.

La part incòmoda és que el que és barat no es planifica. I el que no es planifica s'acaba fent un dimarts, alhora, a tot arreu.

Fonts (consultades el 13-10-2026): les dates de fi d'actualitzacions, els números de build, la columna de l'últim acumulatiu, la nota sobre 26H1 i les files de 23H2 i de la línia LTSC surten de Windows 11 — release information (Microsoft Learn, pàgina datada el 29-09-2026). Els terminis de 24 i 36 mesos per edició, la nota al peu sobre Home i el propòsit del canal LTSC, de la FAQ de cicle de vida de Windows. El paquet d'habilitació de 26H2 —versions d'origen, prerequisit i reinici—, de KB5121794. Les cites sobre bloqueig de versió, el comportament quan la política deixa d'aplicar, el diferiment de l'anell a 0 i les edicions suportades, de Manage Windows Feature Updates (Intune). Totes les frases entre cometes són literals d'aquestes pàgines. Sobre la prioritat de l'error humà davant del maquinari en caigudes greus: Oppenheimer, Ganapathi i Patterson, Why Do Internet Services Fail, and What Can Be Done About It?, USENIX 2003. Els 14 minuts són una dada interna d'un simulacre propi: una prova, no una garantia contractual.

Saps en quina versió és cada equip de la teva empresa, i quin dia caduca cadascun?

Per respondre-la calen l'edició i el canal de cada equip, i aquests dos camps gairebé mai no estan apuntats enlloc. A everyWAN portem el manteniment informàtic de parcs d'empresa amb aquest càlcul fet i amb la finestra assajada, no estimada; muntem el lloc de treball que hi va a sota i donem el suport del dia que toca reiniciar.

Parlar amb everyWAN

Etiquetes:

Compartir:

Subscriu-te al nostre butlletí

Per rebre històries del món IT, novetats d'everyWAN i ofertes exclusives per a subscriptors, dona't d'alta a la nostra llista de correu

everyWAN
everyWAN