650 servidors es van quedar en 400: d'on surt l'estalvi de sortir de VMware

Aquesta setmana ha circulat un titular rodó: Topgolf, cadena d'oci amb més de cent seus, diu haver evitat o eliminat més d'11,3 milions de dòlars en costos d'infraestructura combinats després de moure unes 12.000 màquines virtuals fora de VMware. La xifra està atribuïda amb nom i càrrec, la va recollir la premsa tècnica a mitjans d'octubre i, amb força seguretat, acabarà aquesta mateixa setmana en una diapositiva de comitè. Potser a la teva.

El número no és el problema. El problema és la paraula combinats, que viatja dins de la xifra i cau del titular. Al mateix reportatge hi ha les dues línies que no caben en una portada: van passar de 650 servidors a uns 400, i el clúster estàndard de cada seu va passar de sis nodes amb 35 TB a tres nodes amb 5 TB. Allà dins hi ha diverses factures diferents, i la de l'hipervisor només n'és una.

Els fets, tal com estan publicats

Val la pena posar-los junts, perquè separats cadascun explica una pel·lícula diferent:

• Unes 12.000 màquines virtuals mogudes de VMware a VergeOS, repartides per més de cent seus, oficines i centres de dades propis.
• La xifra publicada és «va evitar o eliminar més d'11,3 milions de dòlars en costos d'infraestructura combinats». No és un estalvi anual declarat ni una factura comparada mes a mes.
• El detonant: projectaven que el cost de VMware pujaria un 400 % després del canvi d'empaquetat i llicenciament de Broadcom, amb el final de les llicències perpètues.
• Van substituir uns 650 hosts VxRail per uns 400 servidors Dell PowerEdge en sis mesos.
• La plantilla per seu va passar de clústers de sis nodes amb 35 TB a clústers de tres nodes amb 5 TB.
• Reducció declarada del 87 % en despesa comparativa de maquinari i del 77 % en programari.
• I el que no cap en un titular: vint seus continuaven amb VxRail i VMware Cloud Foundation quan es va publicar la notícia, amb la sortida completa prevista per a la segona setmana de desembre.
• Un fet més, i canvia la lectura sencera: el que van substituir no va ser només l'hipervisor. Segons el mateix fabricant de la plataforma nova, el que es va retirar és «una barreja de programari de VMware, maquinari VxRail i còpia de seguretat de tercers», i en concret «la companyia va substituir Rubrik per la protecció de dades integrada de VergeOS». Un producte de còpia sencer va desaparèixer de la factura.

Hi ha una frase més, del mateix responsable d'infraestructura global de Topgolf, Scott Forehand, i és la que hauria d'anar en negreta a qualsevol diapositiva que faci servir aquesta notícia: la xifra cobreix costos d'infraestructura combinats, no només llicències de VMware. Ho diu ell, no nosaltres. És a dir: el titular no és «canviar d'hipervisor estalvia 11,3 milions». És «refer la infraestructura —maquinari, emmagatzematge i còpies inclosos— va evitar o eliminar 11,3 milions, i pel camí vam canviar d'hipervisor».

«Evitat» no és «deixat de pagar»

Les paraules exactes de la notícia són va evitar o eliminar, juntes, al mateix sintagma i sense desglossament. I un cost evitat i un cost eliminat no són la mateixa cosa, ni pesen igual en un comitè. L'evitat és un pressupost que no arribes a signar: la renovació que et demanaven i no vas pagar. L'eliminat és diner que sortia de caixa i deixa de sortir. El primer és legítim —si et demanen un 400 % més i no el pagues, has evitat un cost real—, però no apareix al compte de resultats com un ingrés, i algú a la taula ho preguntarà.

El nostre criteri, i el donem com a criteri i no com a fet: quan portis una migració a direcció, posa dues línies separades. Una, els euros a l'any que deixen de sortir del compte corrent. L'altra, els euros a l'any que no signaràs. Sumen, però no són la mateixa moneda, i barrejar-les és la manera més ràpida de perdre la credibilitat a la segona reunió.

El càlcul que no és al titular

Les xifres de maquinari són públiques, així que la resta la pot fer qualsevol. La fem nosaltres i la marquem com a nostra:

Què va canviar	Abans	Després	Variació
Servidors físics	~650	~400	-38 %
Nodes per seu	6	3	-50 %
Capacitat per clúster de seu	35 TB	5 TB	-86 %
Despesa comparativa de maquinari (declarada)	—	—	-87 %

La temptació és agafar les dues últimes files i tancar el cas: el 87 % de reducció de despesa de maquinari s'assembla moltíssim al 86 % de capacitat instal·lada que va sortir de cada seu. Seria una pirueta. Són percentatges sobre bases en euros que no coneixem, i el mateix cas declara un -77 % en programari: amb el que s'ha publicat no es pot decidir quina partida va pesar més. El que sí que es pot fer és comptar-les, que és una altra cosa.

Comptades, en el que s'ha publicat hi ha com a mínim quatre factures diferents dins d'aquells 11,3 milions: (1) les llicències de VMware; (2) el maquinari, uns 250 servidors menys i el salt d'un aparell de marca —VxRail— a servidor genèric; (3) el producte de còpia de seguretat de tercers, que va desaparèixer sencer; i (4) la capacitat d'emmagatzematge instal·lada per seu, que cau de 35 TB a 5 TB. La (2) i la (4) arriben a la mateixa factura de maquinari —en VxRail el disc va dins del node—, però són dues decisions diferents: quants nodes compres i quanta capacitat poses a cada un. Tres de les quatre no s'arreglen canviant el fitxer de llicència de l'hipervisor.

La part que no és replicable, dita per qui la ven

La nostra primera lectura dels 35 TB que es queden en 5 va ser l'òbvia per a qui fa anys que obre armaris aliens: allà hi havia capacitat que no calia. No s'aguanta sencera, i convé dir-ho abans que ho digui un altre. El fabricant de la plataforma nova atribueix part d'aquella baixada a la seva deduplicació global en línia, de la qual declara ràtios de «4:1 o més». La capacitat instal·lada per seu, en canvi, cau 7:1 —35 entre 5—, i les dues xifres no són la mateixa magnitud: 35 TB i 5 TB són capacitat instal·lada, mentre que una ràtio de deduplicació compara dada lògica amb dada física. No es resten ni es divideixen entre elles. I la ràtio declarada és «4:1 o més», un sòl obert: podria explicar la baixada sencera i no quedar-hi cap marge. La dada que caldria —quanta dada real hi havia dins d'aquells 35 TB— no s'ha publicat mai. Amb el que és públic, el mèrit no es pot repartir.

Això té una conseqüència pràctica i poc agradable per a qui ja estava fent la regla de tres: una part de l'estalvi d'aquell cas viatja amb la plataforma que van triar, i no t'espera a l'altra banda de qualsevol migració. Si el teu destí no deduplica igual, aquells TB no s'evaporen. Ho diem nosaltres, que vivim de migrar: abans de posar un percentatge aliè al teu full de càlcul, cal saber quina de les quatre factures estàs tocant.

Per què el teu càlcul no s'assembla al seu: el sòl fix

Dotze mil màquines i cent seus. Tu probablement tens quaranta màquines, dos hosts i un armari. La temptació és fer una regla de tres amb l'estalvi, i és exactament l'error, perquè l'estalvi escala amb el nombre de màquines i el cost del projecte no. Hi ha un conjunt de partides que costen gairebé el mateix amb 40 màquines que amb 12.000. A això li diem el sòl fix d'una migració:

• L'inventari de debò. Quina màquina existeix, qui la fa servir, què es trenca si s'apaga un dimarts a les onze. És la partida que ningú no factura i la que decideix totes les altres. Si no la fas, no estàs migrant: estàs copiant el teu desordre a un lloc nou.
• La xarxa. VLANs, regles de tallafocs, rutes, DNS intern, el que estava resolt amb un vSwitch i ara no. Es refà una vegada, tinguis dos hosts o dos-cents.
• La còpia de seguretat. Canviar de plataforma canvia l'agent, el proxy, les credencials i de vegades el mètode de snapshot. I obliga a cronometrar una altra vegada una restauració completa de la màquina més grossa que tinguis, que és el número que ningú no sap de memòria i l'únic que et diu si el pla aguanta.
• El pla de tornada enrere. El pas que converteix una mala nit en un incident acotat, i el que més vegades falta. El desglossem a el pla de tornada enrere que gairebé ningú no prepara.
• Les proves d'arrencada dels sistemes que ningú no ha reiniciat en tres anys. Ningú no sap si aquella màquina amb tres anys d'uptime torna sola, i el dia de la migració és un mal dia per esbrinar-ho.
• La finestra i l'avís a negoci. Parlar amb qui factura, triar la nit, tenir algú despert. Costa el mateix apagar quaranta màquines que quatre-centes: el que canvia és quantes nits.
• La formació de l'equip que ho operarà el dilluns següent. Si qui està de guàrdia no sap on es mira l'estat del clúster nou, has canviat una factura per un risc.

El que sí que escala amb el nombre de màquines és la part avorrida: copiar discos, les llicències per sòcol o per node, el maquinari. Amb 12.000 màquines el sòl fix és soroll estadístic i l'estalvi manda. Amb quaranta, el sòl fix és el projecte. Per això la pregunta útil abans de demanar pressupost no és «quant estalvio», sinó una altra: quantes màquines tinc per damunt d'aquell sòl? Si la resposta és «poques», el número del titular no et parla a tu.

Sis mesos no va ser el final

Els sis mesos que cita la notícia cobreixen la substitució del maquinari; que no siguin la migració sencera és deducció nostra, i es recolza en la dada següent. Quan es va publicar, vint seus continuaven corrent sobre VxRail i VMware Cloud Foundation, i la sortida definitiva s'esperava per a la segona setmana de desembre. És a dir: una empresa que va decidir marxar va mantenir les dues plataformes vives durant mesos. Dos cicles de pegats, dues maneres de restaurar, dos llocs on mirar a les tres de la matinada, dos contractes. Aquest cost no surt a cap titular i l'expliquem en detall a el que mantindràs dues vegades. No és un argument contra migrar: és una partida que va al pressupost, i amb data de fi escrita.

Quan aquest titular no és el teu problema

Si la teva renovació és a divuit mesos, els teus hosts van al 80 % de CPU i de disc, i restaures una còpia de debò cada trimestre, res d'això no et mou l'agenda. Pots arxivar la notícia. Els percentatges del titular no t'esperen a l'altra banda de cap migració: van sortir de retirar 250 servidors, de canviar de sistema d'emmagatzematge i de treure un producte de còpia sencer, i cap d'aquestes tres coses no és automàtica en migrar. El que sí que et convé mirar és l'altra pregunta, la de la renovació, i això és una negociació, no un projecte tècnic.

I si la temptació és marxar corrents perquè el número és gros, convé rellegir l'inventari de contraindicacions que ja vam publicar: hi ha casos en què recomanem quan NO migrar de VMware a Proxmox, i continuem pensant el mateix aquesta setmana que l'anterior. Un titular d'onze milions no canvia si la teva aplicació crítica només està certificada sobre una plataforma.

El que fem, i el que no afirmem

Operem Proxmox VE amb emmagatzematge Ceph en producció repartit en diversos centres de dades, venim de VMware des de versions antigues, hem migrat empreses de VMware a Proxmox i també hem recomanat quedar-se quan tenia sentit. No som resellers de cap plataforma: no venem llicències de VMware ni de res. Per això podem dir l'incòmode: el cas del titular no va triar Proxmox. Va triar una altra plataforma, VergeOS. Ho diem perquè aquesta notícia ja s'està fent servir per vendre migracions a Proxmox —les nostres incloses— i el cas, llegit sencer, no diu això.

El nostre conflicte d'interès és evident: cobrem per fer migracions i per consultoria d'infraestructura. Tot i així, la conclusió que en traiem li treu feina a la primera factura: de les quatre factures que hi ha dins d'aquella xifra, dues —el maquinari que sobra i el producte de còpia que pagues— es poden revisar sense migrar res. Mesura ocupació real de CPU, memòria i disc per host, compara-la amb el que tens instal·lat i mira el buit. Si el buit és gran, ja tens el teu primer estalvi i a més tens argument per a la renovació. Si el buit no existeix, acabes de descobrir que el teu problema és de capacitat i no de llicències, cosa que és una conversa completament diferent.

El que no afirmem: no hem auditat cap de les xifres de Topgolf —són declaracions del seu responsable recollides per premsa tècnica, i la resta prové de la documentació del fabricant de la plataforma, que és part interessada—; no donem cap percentatge d'estalvi per a la teva empresa, perquè no coneixem la teva ocupació ni la teva renovació; no diem que VergeOS, Proxmox o VMware siguin millors entre si, perquè això depèn de què hagis de fer córrer a sobre; i la lectura del sobredimensionament l'hem acotada al cos precisament perquè el fabricant atribueix part d'aquella baixada a la seva deduplicació: el repartiment exacte no el sap ningú fora de Topgolf.

Fonts (consultades el 17-10-2026): les xifres del cas —unes 12.000 màquines virtuals mogudes de VMware a VergeOS, «va evitar o eliminar més d'11,3 milions de dòlars en costos d'infraestructura combinats», la projecció de pujada del 400 % després dels canvis d'empaquetat i llicenciament de Broadcom, la substitució d'uns 650 hosts VxRail per uns 400 servidors Dell PowerEdge en sis mesos, el pas de clústers de sis nodes amb 35 TB a clústers de tres nodes amb 5 TB, les reduccions declarades del 87 % en maquinari i del 77 % en programari, més de cent seus, les vint seus que continuaven en VxRail amb VMware Cloud Foundation i la sortida completa esperada per a la segona setmana de desembre, i l'aclariment de Scott Forehand (responsable d'infraestructura global de Topgolf) que la xifra cobreix costos d'infraestructura combinats i no només llicències de VMware— provenen del reportatge original d'Ars Technica (13 d'octubre de 2026), que no hem consultat directament, i de la seva cobertura a Business Wisconsin, contrastada amb TokenPost i amb la documentació pública del fabricant de la plataforma —la seva nota sobre el projecte, publicada en anunciar-se el 2025 i per tant anterior a les xifres de tancament, d'on surten la substitució d'«una barreja de programari de VMware, maquinari VxRail i còpia de seguretat de tercers», el reemplaçament de Rubrik per la protecció de dades integrada i les ràtios declarades de deduplicació global en línia de «4:1 o més»; el PDF de l'estudi de cas és públic encara que la seva pàgina de descàrrega demani formulari—. És documentació de part interessada i així la tractem. Nostre, i ho acotem: la distinció entre cost evitat i cost eliminat, els percentatges de variació calculats (-38 % de servidors, -50 % de nodes per seu, -86 % de capacitat per seu), el descartament exprés de la comparació entre aquell -86 % i el -87 % declarat de maquinari, el recompte de les quatre factures diferents dins de la xifra combinada, el descartament de la nostra pròpia lectura del sobredimensionament en comprovar que el 7:1 de capacitat instal·lada i el 4:1 declarat de deduplicació no són magnituds comparables, la llista del sòl fix, l'aritmètica d'escala i l'apartat sobre quan això no és el teu problema.