La pàgina de rutes d'actualització de Microsoft diu que, des de Windows Server 2025, els sistemes no agrupats poden pujar fins a quatre versions d'una vegada, i marca el 2016 → 2025 com a ruta suportada: directe, d'una sola passada. Tres frases més avall, en aquell mateix paràgraf, hi ha una línia que l'hi treu precisament a les màquines que no pots aturar: si és en un clúster de commutació per error, es puja d'una en una. El teu clúster d'Hyper-V fa 2016 → 2019 → 2022 → 2025. Són tres passades completes, no una. I l'últim acumulatiu de 2016 surt el 12 de gener de 2027: a 18 de novembre, 55 dies.
Operem infraestructura de clients des del 2015 i no venem llicències de ningú, així que el que segueix no és una invitació a comprar Windows Server 2025. És la lectura de quatre pàgines de la documentació oficial de Microsoft, posades l'una al costat de l'altra, i el que surt de creuar-les amb un calendari.
La data que t'han dit i la que posa la taula
Tothom repeteix el 12 de gener de 2027, inclòs el blog de Windows Server. La taula de cicle de vida de Microsoft, que és la dada normativa, posa una altra cosa: fi de suport estès el 13/01/2027 6:59:59, hora del Pacífic. Les dues són certes i diuen coses diferents.
- 1El 12 de gener de 2027 és el segon dimarts del mes. És l'últim acumulatiu que rebràs. El que no estigui pedaçat amb aquell paquet, no ho estarà.
- 2El 13 al matí, hora del Pacífic —les 15:59:59 a Espanya—, s'esgota el rellotge. A la mateixa taula, l'Any 1 de l'ESU arrenca aquell mateix 13 a les 8:00. No hi ha solapament del qual tirar: o tens l'ESU contractat i aprovisionat, o hi ha un forat.
La data que fem servir per planificar és el 12, perquè és la de l'últim pedaç. La del 13 importa per a la factura, i de la lletra petita d'aquella factura ja en vam escriure aquí: l'ESU de Windows Server 2016 es paga des del 12 de gener, compris quan compris.
La promesa: de 2016 a 2025 d'una sola passada
La bona notícia és real i convé dir-la abans que la dolenta. Fins a Windows Server 2022, una actualització in situ saltava dues versions com a màxim: des de 2016 arribaves a 2022 i allà s'acabava. Amb 2025 el límit va pujar a quatre —per això un 2012 R2 arriba avui directe a 2025—, i la taula de rutes suportades per mitjà d'instal·lació marca Sí a 2016 → 2019, 2016 → 2022 i 2016 → 2025. El salt de 2016 són tres versions, de manera que entra de sobres en aquell límit: una passada i ja està.
Per a un servidor solt —una aplicació de gestió, un servidor d'arxius, un servidor de llicències— això vol dir una sola passada i un sol reinici llarg. És la via més barata que hi ha sobre la taula i, si el teu parc és aquest, la resta d'aquest article et sobra. Fes l'inventari, reserva les tardes i ves màquina per màquina.
La lletra que ho anul·la si la màquina és en clúster
A la mateixa pàgina, al paràgraf que anuncia aquella taula i just darrere de la promesa, Microsoft escriu això: «Si estàs fent servir una actualització progressiva del sistema operatiu del clúster, només pots pujar una versió cada vegada». Més amunt, entre els factors per triar mètode, ja ho havia dit en una línia: «Les actualitzacions progressives de clúster només poden avançar una versió cada vegada». I a la pàgina específica d'aquell procediment ho desenvolupa amb un exemple que no ha triat a l'atzar: «Per actualitzar a través de diverses versions, com de Windows Server 2016 a Windows Server 2025, executa l'actualització de forma seqüencial (primer a Windows Server 2019, després a Windows Server 2022 i finalment a Windows Server 2025), o migra a un clúster nou».
El mateix exemple de la documentació és el teu cas. Cada passada acaba amb Update-ClusterFunctionalLevel, que puja el nivell funcional del clúster —9 és 2016, 10 és 2019, 11 és 2022, 12 és 2025— i avisa per pantalla: «No pots desfer aquesta operació». Tres passades són tres d'aquells punts de no retorn, amb les seves tres validacions pel mig.
El que no hi cap no són les hores, són les finestres
Mentre una passada està a mitges, el clúster corre amb dues versions de sistema operatiu alhora. A això Microsoft en diu mode mixt i hi posa un límit recomanat: «Recomanem avançar pel procés d'actualització del clúster en un termini de quatre setmanes, perquè algunes funcions del clúster no estan optimitzades per a clústers que executen dues versions diferents del sistema operatiu».
Aquí cal anar amb compte amb el compte, perquè és fàcil fer-lo malament i nosaltres vam estar a punt. Aquelles quatre setmanes són un sostre, no una durada: no se sumen. De fet Microsoft diu que un clúster d'Hyper-V o de servidor d'arxius escalable horitzontalment s'actualitza «sense temps d'inactivitat en menys de quatre hores en total». Tres passades de quatre hores caben en 55 dies amb una folgança ridícula. Les hores no són mai el problema.
El que no hi cap són les finestres, que és una altra cosa. Cada passada és un canvi amb la seva aprovació, el seu avís als usuaris, la seva nit i, sobretot, la seva validació després: comprovar que les màquines virtuals es mouen entre nodes, que les còpies continuen sortint, que la commutació per error respon. Fins que allò no està comprovat no es comença la següent, perquè si no vas acumulant dos canvis sense saber quin va trencar què. Són tres cicles de canvi i validació encadenats en vuit setmanes, dues d'elles les de Nadal. Aquell és l'estret, i és de calendari de persones, no d'aritmètica.
I no arriba per Windows Update
La mateixa pàgina de rutes té dues pestanyes. La de mitjà d'instal·lació és la que dona el 2016 → 2025. La de Windows Update té dues files i només dues: 2019 → 2025 i 2022 → 2025. Windows Server 2016 no apareix en aquella taula.
Dit en operatiu: no hi ha cap acumulatiu que et pugi la màquina sola, ni una empenta remota des de la consola. Cada servidor de 2016 s'actualitza amb la ISO muntada, un per un, amb algú al davant. Aquella és la línia del pla que gairebé mai s'escriu i la que de debò decideix quantes tardes necessites.
Les cinc coses que es trenquen pel camí (i estan escrites)
Cap d'aquestes cinc és un rumor de fòrum. Les cinc són a la documentació oficial —i les cinc a la mateixa pàgina, la del procediment—, i les cinc apareixen a mitja feina si no les has mirat abans.
- 1L'agregat de targetes de xarxa. «Els equips LBFO ja no estan suportats amb Hyper-V a Windows Server 2022 i posteriors». Cal desfer l'agregat abans d'actualitzar i refer el commutador virtual sobre SET després. Si el teu commutador virtual penja d'un equip LBFO, això no és un detall: és la xarxa de totes les màquines virtuals d'aquell node.
- 2La versió de configuració de les màquines virtuals. «Les versions de configuració de màquina virtual anteriors a la 8.0 (que correspon a Windows Server 2016) no poden executar-se a Windows Server 2022». I pujar-la amb
Update-VMVersiondemana la màquina apagada —la mateixa guia ho enquadra «en una finestra de manteniment programada en què puguis deixar les màquines virtuals fora de servei»— i avisa que «aquesta operació no és reversible». Compte amb l'abast, perquè aquí és fàcil espantar-se de més: les màquines nascudes ja el 2016 són a la 8.0 i arrenquen a 2022 i a 2025 sense tocar-les. El pas amb caiguda només és obligatori si arrossegues convidades de 2012 o 2012 R2, per sota de la 8.0. Pujar la resta a la 12.0 dona funcions noves, però és opcional. Per això aquesta columna de l'inventari es mira abans de prometre una finestra. - 3On és la teva marxa enrere. El procés és reversible —pots tornar a ficar nodes de la versió vella i treure els nous— fins que puges el nivell funcional. Després, diu la documentació, «no pots tornar a un nivell funcional anterior i no pots afegir nodes que executin versions anteriors de Windows Server». Amb un matís que la mateixa pàgina posa a les seves preguntes freqüents: si abans de pujar el nivell funcional vas fer una còpia d'estat del sistema de la base de dades del clúster, pots fer una restauració autoritativa sobre un node de la versió anterior. És a dir que marxa enrere després del punt de no retorn sí que n'hi ha, però es compra abans, fent aquella còpia. Si no l'has feta, l'avís de la pantalla és literal.
- 4La capacitat amb un node fora. Durant la passada el clúster corre amb un node menys. La guia demana comprovar que aguantes el servei així i, per a clústers de dos nodes, suggereix afegir temporalment un node. Si en tens exactament dos, la promesa de «sense caiguda» no se sosté sense ferro prestat.
- 5El «sense caiguda» és només per a dues càrregues. Literal: «només és sense temps d'inactivitat per a clústers d'Hyper-V i de servidor d'arxius escalable horitzontalment. La majoria de les altres càrregues pateixen una mica d'inactivitat (normalment un parell de minuts) quan commuten». Si el teu clúster porta SQL Server o un rol d'arxius clàssic, hi ha una commutació al pla, i s'avisa.
Les quatre portes, amb el seu requisit excloent
Fixa't que la tercera porta l'escriu Microsoft a la mateixa frase que les tres passades: «o migra a un clúster nou». És allà, amb el mateix rang que l'altra, i a aquestes altures de novembre és la que més vegades ens ha sortit a compte, perquè és l'única que no exigeix encadenar tres finestres abans de Reis.
On es baixa un
Si gastaràs passades, gasta-les fins al final. Les dates de la taula de cicle de vida ho deixen clar: Windows Server 2019 acaba el seu suport estès el 10 de gener de 2029; quedar-te allà compra dos anys i t'obliga a repetir l'operació sencera. Windows Server 2022 arriba fins al 15 d'octubre de 2031, però el seu suport general ja va acabar el 14 d'octubre de 2026, fa un mes: és una pista d'aterratge, no una destinació —i si acabes allà, mira abans què et dona i què no et dona el hotpatch al 2022—. Windows Server 2025 arriba al 2034.
La prova que l'ESU no és una solució
Microsoft defineix el programa ESU amb les seves pròpies paraules com «una opció d'últim recurs», i hi ha una manera ràpida de comprovar què vol dir això: l'ESU de Windows Server 2012 i 2012 R2 va acabar el 13 d'octubre de 2026. Fa cinc setmanes. Les màquines que aguantaven amb ell ja no reben res, a cap preu, i qui va comprar tres anys el 2023 es va trobar el mateix problema una altra vegada, només que tres anys més tard i amb el maquinari tres anys més vell.
L'ESU compra temps, i de vegades comprar temps és exactament el correcte. Però és una pròrroga amb data, no un lloc on quedar-se a viure.
L'inventari de cinc columnes
Això és el que demanem abans d'opinar sobre cap pla. Són cinc columnes, una fila per màquina amb 2016, i una tarda de feina. Amb la taula al davant la decisió de cada màquina es pren sola; sense ella, la pren el calendari el 12 de gener.
- ✓És en clúster, i de quin tipus?
Get-Cluster | Select ClusterFunctionalLevel. Un 9 és un clúster de 2016 i és la fila que mana el pla sencer. - ✓Quina versió de configuració tenen les seves màquines virtuals?
Get-VM | Select Name, Version. Qualsevol cosa per sota de 8.0 és una aturada programada que cal ficar al pla ara, no descobrir després. - ✓El commutador virtual penja d'un equip LBFO?
Get-NetLbfoTeam. Si retorna alguna cosa, tens feina de xarxa a cada node abans de tocar el sistema operatiu. - ✓Quina edició és, i té Software Assurance o subscripció de servidor? Aquesta columna no la treu PowerShell: la treu qui porta els contractes. Decideix si l'ESU és tan sols una opció per a aquella màquina, i si l'edició és Essentials ja saps que no ho és.
- ✓Quin rol fa, i el fa encara? La columna més rendible de les cinc. Un controlador de domini té les seves pròpies restriccions en actualitzar; i més d'una màquina d'aquesta llista sosté alguna cosa que ja no fa servir ningú.
Quan NO
Venem continuïtat i operació d'infraestructura, així que aquesta part va contra el nostre propi interès comercial. La diem perquè és la que més vegades encerta:
- ✗No migris el que pots apagar. Si és un servidor solt amb un rol que ja no fa servir ningú, o un servidor d'arxius les dades del qual caben en una màquina que ja tens actualitzada, no planifiquis una migració: planifica una baixa. La migració més barata és la que no es fa, i en 55 dies aquella columna de l'inventari val més que cap.
- ✗No fiquis un clúster en mode mixt al desembre. Començar una passada la setmana del 22 és com un canvi planificat es converteix en incident: mig equip de vacances, el proveïdor de còpies amb guàrdia mínima i un clúster corrent amb dos sistemes operatius alhora. Si no entra abans del pont, entra al gener i s'assumeix el forat amb els ulls oberts.
- ✗I si són una o dues màquines soltes amb Software Assurance, un any d'ESU pot sortir millor que una migració a contrarellotge sense finestra de proves. Això és menys feina per a nosaltres i ho diem igual: una migració mal feta al desembre costa més que la pròrroga.
El pla que gairebé tothom té al cap
El termini no és el problema. El problema és que el pla que gairebé tothom té al cap —«al gener l'actualitzem»— està pensat per a una màquina que no és en un clúster. Si la teva ho és, el camí que promet la portada no és el teu, i això es descobreix millor avui que el 12 de gener. Una tarda d'inventari, la decisió presa la primera setmana de desembre i l'execució quan hi hagi gent al davant.
Fonts (verificades a l'origen): el límit de fins a quatre versions per a sistemes no agrupats, el «només una versió cada vegada» en clúster, les dues taules de rutes (mitjà d'instal·lació i Windows Update) i les restriccions d'actualització (VHD, Storage Server, Core/Escriptori, controlador de domini, desactivar el NIC Teaming abans) — «Plan Your Windows Server Upgrade Path», Microsoft Learn. L'exemple 2016 → 2019 → 2022 → 2025 amb el «o migra a un clúster nou», el mode mixt i les seves quatre setmanes, les menys de quatre hores, el «només sense caiguda per a Hyper-V i SOFS», els equips LBFO no suportats amb Hyper-V a 2022 i posteriors, la versió 8.0 de configuració de màquina virtual, el node temporal en clústers de dos, el nivell funcional 9/10/11/12, la irreversibilitat i la restauració autoritativa amb còpia d'estat del sistema — «Cluster operating system rolling upgrade», Microsoft Learn. Quines versions de configuració admet cada amfitrió — «Upgrade virtual machine version», Microsoft Learn. Les dates de fi de suport, cadascuna de la seva fitxa de Microsoft Lifecycle: 2016 (13/01/2027 6:59:59 PT i els tres anys d'ESU fins al 8/01/2030), 2019 (10/01/2029), 2022 (general 14/10/2026, estès 15/10/2031) i 2025. El 12 de gener de 2027 és la data que dona el mateix blog de Windows Server. L'ESU com a «opció d'últim recurs» i el final de l'ESU de 2012/2012 R2 el 13/10/2026 — «Overview of Extended Security Updates», Microsoft Learn. Que l'ESU de 2016 cobreix només Standard i Datacenter i que «per norma general exigeix Software Assurance per llicenciament per volum (les màquines amb SPLA o amb subscripció de servidor, no)» — anunci de disponibilitat general de l'ESU de 2016 per Azure Arc. El compte dels 55 dies és nostre sobre les dates citades, igual que la lectura que l'estret són les finestres i no les hores, i les traduccions de les cites. Aquest post no porta xifres de la nostra operació perquè és el que és: la lectura de la documentació creuada amb un calendari. Fotografia: Cyber-Complex Foundation, CC BY-SA 4.0 via Wikimedia Commons. No som resellers de Microsoft ni de cap altra plataforma, i no venem llicències de ningú.
Saps quantes de les teves màquines amb 2016 són en un clúster?
A everyWAN fem l'inventari de cinc columnes i diem quina màquina va per cada porta, inclosa la d'apagar-la. Muntem i operem la infraestructura que queda a sota i els plans de continuïtat que la sostenen. Si vols la taula feta abans de desembre, escriu-nos.
Parlar amb everyWAN