El Windows Server 2016 surt de suport el 12 de gener del 2027. Això ho repeteix tothom. El que gairebé ningú no ha llegit és la pàgina de facturació de l'Azure Arc, on Microsoft escriu que les llicències aprovisionades després d'aquesta data es facturen enrere fins al 12 de gener, i remata: «en principi, no hi ha cap cas en què la facturació retroactiva es condoni [...] i no hi ha condicions sota les quals es pugui evitar» (traducció nostra).
Traduït a la reunió de desembre: la frase «esperem a veure com va el gener» ja no ajorna la despesa, només ajorna la decisió. El comptador arrenca el 12 de gener tant si compres aquell dia com si compres al juny, i el que guanyes esperant és la incertesa, no els diners. És una diferència important, perquè és just al revés de com va funcionar l'ESU clàssic per Volume Licensing, on compraves un any sencer i el rellotge el marcava la teva factura.
Com funciona aquest comptador
La documentació de l'Azure Arc ho detalla sense embuts. La facturació de l'ESU del Windows Server 2016 comença el 13 de gener del 2027 i és mensual. Si aprovisiones la llicència més tard, pagues el tram transcorregut des del 12 de gener com un càrrec únic de facturació retroactiva, que a més apareix com a línia separada a la factura. I no val escapar-se per la porta del darrere: si desactives i reactives, et facturen la finestra en què va estar desactivada; si esborres la llicència i la tornes a crear, la retroactivitat continua aplicant-se; i si afegeixes nuclis a una llicència existent, aquests nuclis nous també es facturen enrere des del final de suport.
Hi ha una lògica al darrere i Microsoft l'explica: qui s'apunta tard rep igualment tots els pedaços crítics publicats fins aquell moment, i el càrrec retroactiu reflecteix el valor d'aquests pedaços. És coherent. Però canvia del tot la conversa de pressupost, perquè el cost d'ajornar deixa de ser zero i passa a ser exactament el mateix cost, acumulat.
Abans del preu hi ha l'elegibilitat, i allà es queda molta gent fora
Gairebé totes les guies sobre aquest final de suport discuteixen quant costarà l'ESU. Poques esmenten que per a bona part del parc espanyol la pregunta ni tan sols s'arriba a plantejar, perquè no es compleix el requisit d'entrada. La documentació d'aprovisionament de llicències és explícita per al 2016: cal Software Assurance o una subscripció de servidor equivalent per a les càrregues on-premises, i la compra es canalitza per Enterprise Agreement, Enterprise Subscription Agreement, Server & Cloud Enrollment o Enrollment for Education Solutions.
I les tres portes laterals que existien amb el Windows Server 2012 estan tancades per al 2016. La mateixa documentació ho diu:
- →L'SPLA no està disponible per a l'ESU del Windows Server 2016. Amb el 2012 sí que ho estava, i era la via de molts proveïdors d'allotjament.
- →El benefici de subscripció del Visual Studio per a escenaris de desenvolupament i proves tampoc. Les teves màquines de test del 2016 paguen com les de producció.
- →La transició des de Volume Licensing no està suportada per a l'ESU del 2016 habilitat per Azure Arc. Amb el 2012 podies saltar del model de clau al d'Arc entre l'any u i el dos; aquí no.
L'empresa de trenta persones amb dos servidors comprats amb llicència OEM i sense Software Assurance no té un problema de preu: no té producte. El seu pla B no és car, és que no existeix. I això canvia l'ordre de les preguntes, perquè decidir entre actualitzar i pagar l'ESU només té sentit si pots comprar l'ESU.
El producte ja existeix; el preu de llista públic, no
Convé ser precís amb això, perquè hi ha articles que encara repeteixen que «no se sap res». Se sap força: l'ESU del Windows Server 2016 es pot configurar al portal d'Azure des del 3 d'agost del 2026 i està disponible de manera general a través de l'Azure Arc des del 6 d'agost. El que continua sense existir és un preu de llista públic: al febrer, quan Microsoft va anunciar el calendari, The Register ho va escriure així — «l'absència de preu oficial per al Windows Server 2016 és frustrant per als administradors que no volen o no poden moure les seves càrregues» (traducció nostra) — i avui la taula de preus pública continua sense la xifra. La conseqüència pràctica no és esperar: és que el número cal demanar-lo al teu CSP, no buscar-lo en un web.
En demanar aquesta cotització convé saber una cosa que sí que està publicada al web de llicenciament de Microsoft: des de l'1 d'abril del 2026, les ofertes noves d'ESU de productes Windows i SQL Server porten el mateix preu de llista independentment d'on despleguis i del canal pel qual compris, i aquesta regla no toca les ofertes ja existents —el Windows Server 2012, el Windows 10 22H2 i el SQL Server 2014 en queden expressament fora—. Així que la pregunta al proveïdor és concreta: aquest preu depèn d'on corri la màquina o del canal pel qual el compri? Per a una oferta nova, la resposta hauria de ser que no.
On es decideix de debò la factura: en com comptes els nuclis
Microsoft diu que tres coses determinen la factura: el nombre de nuclis aprovisionats, l'edició de la llicència —Standard o Datacenter— i els descomptes que apliquin. La primera és la que pots moure, i no és una qüestió de negociar: és de triar bé el tipus de llicència. Per nuclis físics, el mínim és de 16 per màquina. Per nuclis virtuals, el mínim és de 8 per màquina virtual, no es pot fer servir en servidors físics i sempre es tria edició Standard, encara que el sistema operatiu sigui Datacenter. Només hi ha tres combinacions vàlides: Standard virtual, Standard físic i Datacenter físic.
El bo és que no cal creure'ns: l'exemple el posa la mateixa documentació. Un client amb un clúster de VMware de 16 nodes i 1.024 nuclis físics, del qual només 44 màquines virtuals corren Windows Server 2016, pot llicenciar el clúster sencer amb 1.024 nuclis físics Datacenter, o llicenciar cada VM amb un total de 506 nuclis virtuals Standard —sumant, per cada VM, el més gran entre 8 i els nuclis que tingui assignats—. Microsoft conclou que la segona opció surt més barata. Aquesta decisió, presa sense mirar, és una diferència de l'ordre del doble sobre la mateixa infraestructura i el mateix dia.
Aquest és el mateix terreny relliscós del qual parlàvem fa uns dies: migrar d'hipervisor no toca les teves llicències de Windows, però sí que toca com comptes els nuclis quan hi ha failover. Aquí el parany és el bessó: el número que pagues no el fixa la teva càrrega de treball, el fixa el recompte que algú va declarar.
L'opció que no surt a la diapositiva
Actualitzar a Windows Server 2025, moure la càrrega a Azure o pagar l'ESU comparteixen un supòsit que ningú no enuncia: que aquest servidor ha de continuar existint. En una part del parc que veiem, no. El Windows Server 2016 típic d'una empresa mitjana sosté tres coses —un recurs compartit de fitxers, una cua d'impressió i una aplicació de negoci— i d'aquestes tres, les dues primeres rarament necessiten un Windows Server el 2027. La que mana és l'aplicació, i qui decideix si es pot moure no ets tu: és el proveïdor que la certifica.
A everyWAN venem migracions, infraestructura gestionada i consultoria, i no som resellers de Microsoft ni cobrem comissió per llicències. Aquesta última opció ens fa facturar menys que les altres tres: si dels teus tres servidors en desapareixen dos, hi ha menys per mantenir. La diem igualment perquè l'ESU es paga per nucli declarat, hi hagi càrrega a sobre o no.
Què mirar aquesta setmana
Res d'això no requereix comprar res ni esperar que surti el preu. El primer surt de la mateixa màquina en dos minuts; l'últim és una trucada que triga setmanes a tornar-se, així que comença per aquí.
- ✓Si tens Software Assurance o subscripció de servidor equivalent, i sobre quines màquines exactament. Si la resposta és no, l'ESU on-premises no és una opció i la resta de la conversa canvia.
- ✓Edició, versió i nuclis físics de cada màquina, perquè Standard i Datacenter no valen el mateix:
Get-CimInstance Win32_OperatingSystem | Select-Object Caption, VersioniGet-CimInstance Win32_Processor | Select-Object Name, NumberOfCores. - ✓Si és màquina física o virtual, i quants nuclis virtuals té assignats. És el que decideix si et convé llicenciar per físics o per virtuals, i l'elecció no es pot canviar després: el tipus de llicència no és modificable.
- ✓Quins rols té posats de debò:
Get-WindowsFeature | Where-Object Installed. Aquí és on es descobreix que el «servidor de l'aplicació» porta a més el DHCP de l'oficina. - ✓Fins a quina versió certifica el teu proveïdor de programari, per escrit i amb data. És l'única dada que no és a la màquina i mana sobre totes les altres.
Si el patró et sona, és perquè enguany ja ho vam viure a l'escriptori: l'ESU del Windows 10 i el peatge que es duplica. Aquell va sortir amb preu publicat des del principi. Aquest no, i a sobre porta el comptador incorporat.
El que no afirmem
- ✗No sabem què costarà. No donem una xifra perquè no hi ha preu de llista públic, i les escales d'altres productes no serveixen per estimar-lo: l'ESU del Windows Server 2012 es va cobrar al 100 % del preu de llicència el primer any, i el del SQL Server 2016 arrenca al 75 %. Dos productes, dos models.
- ✗La facturació retroactiva que descrivim és la de l'ESU habilitat per Azure Arc, tal com la documenta Microsoft. Si compres per Volume Licensing el mecanisme de facturació és un altre; el que no canvia és la data des de la qual estàs sense pedaços.
- ✗El 12 de gener no s'apaga res. El teu servidor arrencarà el 13 igual que el 12. El que deixa d'arribar són les actualitzacions de seguretat, i el problema no és aquell dia: són els mesos següents.
Fonts (verificades el 30 de setembre del 2026): la data de final de suport del 12 de gener del 2027 i els camins recomanats per Microsoft — Microsoft, «Planning ahead for Windows Server 2016 end of support», 25 de febrer del 2026; l'inici de la facturació el 13 de gener del 2027, la facturació retroactiva fins al 12 de gener, la frase sobre que no hi ha condicions sota les quals es pugui evitar, el càrrec pels nuclis afegits, la facturació després de desactivar o esborrar i la no compatibilitat de la transició des de Volume Licensing — Microsoft Learn, «Billing service for Extended Security Updates for Windows Server through Azure Arc»; el requisit de Software Assurance o subscripció de servidor equivalent, la no disponibilitat de l'SPLA i del benefici del Visual Studio per al Windows Server 2016, els mínims de 16 nuclis físics i 8 de virtuals, les tres combinacions vàlides de llicència i l'exemple del clúster de 1.024 nuclis davant de 506 virtuals — Microsoft Learn, «License provisioning guidelines for Extended Security Updates for Windows Server»; l'absència de preu oficial i les escales del Windows Server 2012 i el SQL Server 2016 — The Register, 24 de febrer del 2026; la regla de preu únic per a les ofertes noves des de l'1 d'abril del 2026 i les seves exclusions — Microsoft Licensing, «Services: Pricing Consistency Update»; la configuració al portal des del 3 d'agost i la disponibilitat general per Azure Arc des del 6 d'agost del 2026 — Schneider IT Management.
Saps si pots comprar l'ESU abans de discutir-ne el preu?
Revisem si tens Software Assurance sobre aquestes màquines, comptem els nuclis que de debò es declararan, i et diem quins rols poden sortir d'aquest servidor abans del gener. Si la conclusió és que et compensa l'ESU, t'ajudem a demanar la cotització amb els números correctes. És consultoria i, si cal moure alguna cosa, infraestructura: no venem llicències de ningú.
Parlar amb everyWAN
Microsoft 365
ES 
CAT 
EN