En una empresa de programari de vint persones no hi ha ningú amb «SRE» a la nòmina, i la feina de sostenir producció existeix igual. Se la queda qui més sap del sistema, sense que ningú ho hagi decidit en cap reunió. La mesura de quant pesa ve de fora: l'SRE Report 2026 de Catchpoint, construït sobre 418 respostes de professionals de fiabilitat i operacions, situa la mediana de feina repetitiva al 34% del temps, davant del 20% de l'any anterior. Aquella gent té per a aquesta feina un nom, una categoria professional i una enquesta anual. A la teva empresa no en té cap de les tres coses.
Què compta com a feina repetitiva (la definició importa)
La paraula en anglès és toil, i la definició canònica és la del llibre d'SRE de Google, que no parla de «tasques de sistemes» ni de «feina d'infraestructura». Diu això: «Toil is the kind of work tied to running a production service that tends to be manual, repetitive, automatable, tactical, devoid of enduring value, and that scales linearly as a service grows». Dues d'aquestes paraules carreguen amb tota la definició. Automatitzable: allò que no es pot automatitzar és enginyeria, no toil. I lineal: creix amb el servei, de manera que el dia que tinguis el doble de clients en tindràs el doble, i no per haver-ho fet malament.
En una empresa de producte això es tradueix en una llista que tothom reconeix i ningú no apunta. Restaurar la base de dades de proves perquè algú la va deixar inservible. Mirar per què el desplegament ha deixat dos contenidors a la versió anterior. Ampliar el disc que ha arribat al 95%. Renovar a mà el certificat que no es va renovar sol. Obrir la regla de tallafocs de la seu nova. Són coses fàcils, que no es poden deixar sense fer i que no deixen res construït al darrere.
El compte que no és a cap pressupost
Posa-hi les hores tu mateix. Amb 220 dies laborables l'any —una xifra raonable a Espanya descomptant festius i vacances—, el 34% són 75 dies. Quinze setmanes. Tres mesos i mig d'una persona a jornada completa dedicats a feina que la mateixa definició anomena devoid of enduring value. I aquests 75 dies surten del calendari de qui coneix el sistema de producció, que en una empresa petita acostuma a ser la persona més difícil de substituir.
El que manté això dempeus durant anys és comptable. El cloud, les llicències i el ferro tenen cadascun la seva línia al pressupost, amb la seva factura i la seva amortització. Aquests 75 dies no tenen línia. No es facturen, no s'aproven en comitè i no apareixen en cap informe mensual, així que tampoc no es decideixen: passen, un dimarts a la tarda i un altre. La primera feina no és contractar ningú ni comprar res, sinó posar un nom i un número a aquell temps, i la manera barata de fer-ho són dues setmanes apuntant en què se'n va cada interrupció, amb qui i quant va durar.
Convé dir què sabem i què no sobre aquell salt del 20% al 34%, perquè catorze punts en un any són molts punts. L'informe respon en part: l'enquesta «has used a consistent methodology» des de fa vuit anys, de manera que no és que hagin canviat les preguntes. La pujada tampoc no va començar enguany, sinó el 2025, quan la feina repetitiva va créixer per primera vegada en cinc anys. I Catchpoint ofereix una hipòtesi que ve de la recerca DORA de Google: que la IA accelera el lliurament de valor i els equips omplen la capacitat alliberada amb més feina d'operació en comptes d'eliminar-la. Pot ser això, i pot ser també que ara es compti com a repetitiu el que abans es ficava dins d'un projecte. El que aguanta qualsevol lectura és l'ordre de magnitud: entre un cinquè i un terç del temps. Al llibre d'SRE, publicat el 2016, Google declarava una mitjana del 33% mesurada amb enquestes trimestrals, contra un objectiu propi de mantenir-la per sota del 50%. El número gran no és una anomalia d'enguany.
La IA no ho ha tret: ho ha mogut de lloc
El mateix informe porta el repartiment: el 49% diu que la IA li ha baixat la feina repetitiva, el 35% que no ha canviat res i el 16% que l'ha pujat. La frase amb què ho resumeixen val més que els percentatges: «AI does not remove toil automatically; it redistributes it». I enumeren cap a on es redistribueix: mantenir les eines d'IA, revisar el que suggereixen, ajustar els prompts i comprovar que el que han fet està bé. Qualsevol que hagi posat una automatització en producció reconeix el patró: fer la tasca es converteix en revisar la tasca, i revisar també ocupa la tarda.
La dada que de debò incomoda és un paràgraf més avall, en segmentar per càrrec: el 60% dels directors diu que la IA ha reduït la feina repetitiva, davant del 38% de qui executa. Vint-i-dos punts de diferència dins de la mateixa enquesta. Catchpoint és acurat en interpretar-ho —«this gap does not imply that one group is wrong», diuen; cadascú mira una cosa diferent—, i ens sembla la lectura correcta: qui decideix veu el panell trimestral i qui executa veu la tarda de dimarts. La conseqüència pràctica és menys amable. Si la conversa sobre quant fa mal això només passa per la capa que decideix, estàs mesurant amb l'instrument que té el biaix documentat.
Comprar més ferro no arregla això
La reacció habitual quan això comença a fer mal és gastar en capacitat: més màquines, un pla més alt, discos més ràpids. El treball de referència sobre per què cauen els serveis grans continua sent el d'Oppenheimer, Ganapathi i Patterson a USENIX 2003, i diu dues coses que vénen molt al cas. La primera, amb el matís posat: «operator error is the largest single cause of failures in two of the three services» —al tercer van ser les xarxes, amb un 76% de les caigudes— i «configuration errors are the largest category of operator errors». La segona és la que desarma l'impuls de comprar: «operator errors arose when operators were making changes to the system, e.g., scaling or replacing hardware, or deploying or upgrading software». Ampliar el ferro no és una activitat neutra; és una de les activitats durant les quals apareixen els errors que tomben el servei.
Aquell mateix estudi ja ens va donar material per a un altre post, i convé no repetir-lo aquí: el que més caigudes hauria evitat era provar el sistema viu, 26 de 40, davant de les 9 de més redundància. El que sí que toca dir aquí és com es connecta amb la xifra de dalt. La feina repetitiva no només costa dies; és el terreny on es cometen aquells errors de configuració. Una tasca manual per cinquantena vegada, a les set de la tarda, amb un client esperant, és exactament l'escenari que descriu el paper. D'aquí l'avís del llibre de Google sobre el que passa quan s'acumula —«Too much toil leads to burnout, boredom, and discontent», i «you motivate the team's best engineers to start looking elsewhere»— i d'aquí que l'enginyeria que ho evita soni poc glamurosa: un entorn de proves idèntic a producció, desplegaments per porcions, rollback de debò en un clic i telemetria que avisi per símptomes abans que truqui un client. El que passa quan falta això últim ho vam explicar en parlar de la tempesta de reintents.
Què pot sortir de casa i què no
Aquí la conversa es torna interessada per part nostra, així que anem al concret. El repartiment no va per «el que és tècnic fora, el que és estratègic dins», que no vol dir res. Va per una pregunta més simple: aquesta tasca té una resposta correcta coneguda, o cal decidir alguna cosa? El primer es pot operar des de fora. El segon es queda dins.
Quan NO treure-ho de casa
Venem consultoria i operació d'infraestructura, així que aquesta llista va contra el nostre propi interès comercial. Són cinc situacions en què signar un contracte amb algú com nosaltres és la decisió equivocada, i les diem perquè ens les trobem:
- 1La infraestructura ÉS el producte. Si el que venes és una plataforma, l'operació és el teu diferencial i no un cost accessori. Allà cal contractar dins, i el que és assenyat per part nostra és donar un cop de mà puntual en el que no és el teu nucli.
- 2No hi ha ningú dins que pugui dir que sí. Un proveïdor d'operació necessita un interlocutor que aprovi o aturi un canvi. Si aquest interlocutor no existeix, el que s'externalitza no és la feina sinó el buit de responsabilitat, i això surt més car amb factura que sense.
- 3El que necessites és un projecte. Sortir d'una plataforma, muntar el clúster, refer la xarxa: això té principi i final. Dir-ne «servei gestionat» per repartir-ho en quotes no ajuda ningú; es pressuposta com a projecte i s'acaba.
- 4Vols resposta en minuts amb pressupost d'horari d'oficina. Són dues coses amb dos preus. Si ningú no diu el número en veu alta, l'expectativa es descobreix el dia de l'incident, que és el pitjor moment per descobrir-la. Millor abans: què significa 24×7 de debò i què no.
- 5El problema real són tres anys de decisions sense documentar. Si ningú no sap per què aquella màquina té aquella ruta estàtica, cap contracte no ho arregla el primer mes. La feina prèvia és l'inventari, més barat que qualsevol servei: fins que existeixi, qui entri anirà a cegues, nosaltres inclosos.
Les tres preguntes que ho treuen a la llum
Si no et ve de gust muntar el mesurament de dues setmanes, hi ha una drecera. Aquestes tres preguntes les portem a les reunions de direcció, i el que informa no és el sí o el no: és quant triga la sala a contestar.
- 1. Què passa avui si mor una màquina qualsevol del sistema? I qualsevol significa que la tria jo, no tu.
- 2. Quan vau restaurar una còpia per última vegada? Restaurar de debò, amb cronòmetre, no «tenir-la».
- 3. Qui revisa el proper canvi abans que toqui producció? Si la resposta és un nom i aquell nom és el de qui fa el canvi, aquí tens el teu risc.
La segona és la que més silenci produeix, i no és un problema d'empreses petites: en aquest mateix SRE Report 2026, el 34% de les organitzacions no ha provat mai una fallada en producció i només el 17% fa experiments de caos amb regularitat. Quan arriba el dia, els números reals són els de l'informe de recuperacions que vam comentar fa unes setmanes: quatre de més de vuit-centes intervencions amb clients es van acostar a l'objectiu de recuperació. Nosaltres fem simulacres cronometrats cada trimestre; l'últim de recuperació completa va sortir en 14 minuts. És una dada interna i ho expliquem com el que és: una prova feta, no una promesa contractual. El seu valor no és ser baix, és existir: hi ha un mesurament i una data, i per això es pot discutir.
L'eix amb què dissenyem el repetim molt: la fallada és inevitable, l'avaria és una decisió de disseny. Aplicat a les persones en lloc dels discos, queda així. Que hi hagi feina manual estirant de la teva empresa és inevitable i creix amb tu, perquè així està definit. Que aquella feina se la mengi, sense pressupost ni mesurament, la persona de qui depèn el teu producte és una decisió presa per omissió, un dimarts a la tarda, moltes vegades seguides. I si el 34% surt en organitzacions que tenen el rol creat i l'enquesta muntada, la pregunta raonable no és com baixar-lo a zero, sinó qui el porta a casa teva i si ho sap.
Fonts (verificades a l'origen): la mediana del 34% davant del 20% de l'any anterior, les 418 respostes, els vuit anys de metodologia consistent, la hipòtesi DORA, el repartiment 49/35/16, la frase «AI does not remove toil automatically; it redistributes it», el 60% de directors davant del 38% de col·laboradors individuals i les xifres de caos (17% amb regularitat, 34% mai) — SRE Report 2026, Catchpoint i la seva anàlisi complementària. La definició de toil, l'objectiu de mantenir-lo per sota del 50%, la mitjana del 33% i les frases sobre desgast i fuga d'enginyers — «Eliminating Toil», Google SRE Book (2016). Les cites sobre error d'operador, errors de configuració i els canvis durant els quals apareixen — Oppenheimer, Ganapathi i Patterson, «Why Do Internet Services Fail, and What Can Be Done About It?», USENIX 2003. El compte dels 75 dies és nostre, sobre el supòsit declarat de 220 dies laborables l'any; els 14 minuts de l'últim simulacre de recuperació completa són una dada interna d'everyWAN, no una garantia de servei. No som resellers de cap plataforma ni venem llicències de ningú.
Quants dies l'any se li van al teu millor enginyer en això?
Operem infraestructura per a empreses de programari que ja no volen que el seu producte competeixi per l'agenda amb els pegats. Si vols saber quina part d'aquella llista pot sortir de casa teva i quina no, ho mirem amb tu abans de parlar de contractes: escriu-nos.
Parlar amb everyWAN