Tornar al Blog

Mateix kernel, mateix nginx: una màquina cau i l'altra no, i la diferència és a la targeta de xarxa

Columna de servidors de rack idèntics, cadascun amb el seu cable de xarxa

Dues màquines. El mateix kernel sense pedaç, el mateix nginx amb la configuració per defecte, el mateix port obert a internet. Els arriba el mateix trànsit preparat i una es queda amb un kernel panic a la consola mentre l'altra continua servint pàgines com si res. No és sort ni és un detall de configuració del servei: la diferència rau en quantes cues de recepció té la seva targeta de xarxa. I aquesta columna no és a l'inventari de gairebé ningú.

La fallada es diu NoisyTCP i és CVE-2026-99288. L'equip de CVE del kernel de Linux la va publicar el 10 de novembre a les 18:19 UTC, i Hyunwoo Kim —l'investigador que la va trobar— va publicar l'anàlisi completa a la llista oss-security el 15 de novembre, en aixecar-se l'embargament de linux-distros. Un atacant sense credencials, des de qualsevol lloc de la xarxa, tomba la màquina enviant paquets TCP preparats. Red Hat sosté que no permet modificar dades ni executar codi. Kim, que és qui el va trobar, és menys rotund — i a això hi tornem més avall.

La fallada, en dos paràgrafs

Les cerques a la taula de connexions TCP establertes (ehash) es fan sense bloqueig, per rendiment. Les memòries cau dels sockets fan servir SLAB_TYPESAFE_BY_RCU, de manera que aquesta memòria es pot reutilitzar abans que un lector RCU que es va guardar l'adreça vella hagi acabat. Després d'encaixar la tupla, __inet_lookup_established() agafa una referència i torna a comprovar la tupla. El que no comprovava mai és si l'objecte que té a la mà continua enganxat a la taula.

La prova de concepte força aquesta reutilització amb un request socket de SYN cookie. L'objecte nou està desenganxat de la taula i té rsk_listener a nul; la cerca retorna aquest objecte i tcp_v4_rcv() llegeix sk_state a través del punter nul. La fitxa oficial ho deixa per escrit: CR2: 0000000000000012, és a dir, el kernel va anar a llegir l'adreça 0x12. Kernel panic - not syncing: Fatal exception in interrupt. El commit que va introduir el forat és 079096f103fa, d'octubre de 2015, i afecta tot des de la branca 4.4. Onze anys.

Les dues condicions (i la segona no és de programari)

El que separa aquest CVE dels altres que et van passar pel davant aquest mes són dues coses, i s'han de donar juntes:

Condició Què ha de passar Com ho comproves
1 Kernel sense l'arranjament i alguna cosa escoltant en TCP a què arribin els paquets. Un nginx, un Apache o un sshd de sèrie ja valen. uname -r + ss -tlnp
2 Dues o més cues de recepció, o RPS repartint paquets entre diverses CPU. Baixar a una sola cua, diu Kim, «pot bloquejar la cursa». ethtool -l eth0

Qualsevol escàner comprova la condició 1. La condició 2 no la comprova res, perquè no és una versió de paquet: és un ajust de l'adaptador, canvia segons el model de targeta i el nombre de CPU, i no figura en cap inventari. D'aquí les dues màquines del principi.

I aquí hi ha el plec, que és el que de debò complica la resposta: els dos mons vénen de fàbrica a l'inrevés. Una targeta física moderna arriba repartint el trànsit entre diverses cues —la que va fer servir Kim a la seva prova sobre ferro en tenia vuit—. Un convidat amb virtio-net, no: a Proxmox VE l'opció Multiqueue és una cosa que, segons el seu propi manual, s'«activa opcionalment», i RPS ve apagat. Així que la màquina virtual que va caure en cinc segons tenia una de les dues coses posades a mà. Conclusió incòmoda: la condició 2 no es dedueix del tipus de màquina. En ferro sol ser-hi i en un convidat sol no ser-hi, i les dues frases porten un «sol». Per això la resposta és ethtool i no una regla general.

El número de Kim que va al revés de la intuïció

A les seves proves, Kim va mesurar quant es triga a guanyar la cursa. Contra màquines virtuals QEMU/KVM amb nginx, Apache o SSH per defecte: entre 5 segons i 2 minuts, perquè la planificació de les vCPU eixampla la finestra. Contra un nginx tranquil en ferro amb 8 cues de recepció, amb la prova de concepte afinada: unes 14 hores.

Fes tu la divisió. Catorze hores són 50.400 segons: entre 420 i 10.080 vegades més ràpid a la màquina virtual que al ferro. I això capgira la manera com solem ordenar les prioritats. La màquina on un panic s'emporta més coses per davant és, a més, la més fàcil de tombar. No perquè la virtualització sigui insegura, sinó per una cosa tan tonta com que el repartiment de temps de CPU entre convidats deixa finestres més amples que un nucli dedicat.

La traça que publica el kernel cau per una targeta virtual

No ho hem vist a la cobertura que hem llegit, i és a la fitxa del CVE, i només cal llegir-se la pila de crides sencera. El panic de referència que publica el mateix projecte del kernel passa per aquí:

RIP: 0010:tcp_v4_rcv+0x44e/0x1280
 ...
 __netif_receive_skb_list_core+0x223/0x250
 netif_receive_skb_list_internal+0x1d2/0x2c0
 ? try_fill_recv+0x39/0x7b0
 napi_complete_done+0x74/0x170
 virtnet_poll+0x445/0x600      <-- virtio-net: targeta de xarxa PARAVIRTUALITZADA
 __napi_poll+0x27/0x1e0
 net_rx_action+0x2fe/0x3b0

virtnet_poll és la funció de recepció del controlador virtio-net, la targeta de xarxa paravirtualitzada. I convé ser exacte, perquè és fàcil passar-se: no és el model que Proxmox VE posa per defecte —el seu manual diu que el model per defecte és l'Intel E1000 emulat—, és el que aquest mateix manual recomana «si busques el màxim rendiment», perquè dóna «fins a tres vegades el cabal» de l'E1000. És a dir, el que acaba posat a tot el que mou trànsit de debò. El kernel amb què es va reproduir també surt a la fitxa: 7.3.0-00591-g0e135910deec. El panic que documenta el projecte es va reproduir dins d'una màquina virtual, sobre una targeta que no existeix.

Dos matisos, perquè sense ells això seria una exageració. Un: que la traça vingui d'aquí no fa immune el ferro; Kim també ho va reproduir en una màquina física, i li va costar catorze hores en lloc de cinc segons. Dos: muntar virtio-net no et fica automàticament al sac, perquè continua calent la condició 2, i això es mira amb ethtool, no es dedueix del model de targeta. El que diu la traça és una cosa més incòmoda que «la virtualització és insegura»: la peça que vas triar per ràpida és la que surt a l'informe de la caiguda.

El 7,5 no el posa el kernel, i el seu propi text el desmenteix

La fitxa del CNA del kernel no porta cap puntuació CVSS. Ni una. El 7,5 que et traurà l'escàner el posa Red Hat, amb aquest vector: CVSS:3.1/AV:N/AC:H/PR:L/UI:N/S:U/C:H/I:H/A:H. I a la mateixa pàgina, el seu propi text parla d'un atacant «unauthenticated» i diu que la fallada «does not allow data alteration or arbitrary code execution». El vector diu PR:L (calen privilegis) i C:H/I:H (confidencialitat i integritat compromeses). Les dues coses no poden ser certes alhora.

Refés el càlcul amb el que diu el seu propi text —PR:N, C:N/I:N/A:H— i el mateix CVSS 3.1 et torna 5,9. No és un matís acadèmic: a moltes empreses el llindar d'«obrir finestra d'emergència» és entre aquests dos números.

El que ens interessa a nosaltres és un altre camp: S:U, àmbit sense canvis. En un servidor solt és correcte. En un amfitrió de virtualització, el panic s'emporta per davant tots els convidats que en pengen, i en contenidors passa el mateix perquè comparteixen el kernel de l'amfitrió. No discutirem la norma; diem una cosa més simple: el número no mesura el radi, i el que decideix si obres finestra és el radi.

Tres sortides, i les tres costen alguna cosa

Sortida Reinici? El que pagues
Kernel corregit de la teva distribució Sí La finestra. I en un amfitrió, evacuar o parar els convidats.
tcp_syncookies=0 No La defensa contra inundacions de SYN. I només tanca una de les dues vies.
Una sola cua + RPS a zero No Rendiment de xarxa. I en una targeta física pot tirar-te l'enllaç un instant en aplicar-ho.

Aquesta segona columna de la taula s'ha de llegir amb compte, perquè és on gairebé ens equivoquem nosaltres. Desactivar les SYN cookies no tanca la fallada, tanca una via. Kim en documenta dues. La primera és la que explica aquest post —un request socket reconstruït a través d'una SYN cookie— i és la que bloqueja aquest sysctl. A la segona l'anomena «Full child socket ABA Race» i la descriu així: «This path can trigger a remote use-after-free, but since complex race scenarios have to succeed in a nested way, it is generally hard to trigger without using special techniques». Ningú no l'ha demostrada. Però per això el «només és una aturada» convé llegir-lo com la postura de Red Hat i no com un límit físic de la fallada — i per això el nostre 5,9 d'abans, que es recolza en un C:N/I:N, és el càlcul d'avui i no una veritat permanent. Ho deixem escrit per poder-hi tornar.

Els pedaços en viu, que serien la sortida elegant, no hi eren. TuxCare —que és qui els fabrica— escrivia el 16 de novembre que no n'havia publicat cap per a aquest CVE en cap distribució i que no tenia data. Així que avui l'arranjament de debò continua sent un reinici.

Tot i això, fixa't que n'és d'estrany, això. Fa dues setmanes vam escriure que XSA-523 no tenia mitigació, tenia reinici de l'amfitrió: o paraves, o estaves exposat. Aquí hi ha un interruptor. Parcial i mal pagat, però interruptor. Això converteix la decisió de «trenco la finestra de canvis aquesta nit» en «m'aguanto fins a la finestra que ja tenia posada», Això són sis hores de son i una trucada menys a direcció.

Debian ja ho ha publicat; Ubuntu, avui, encara no

A dalt, l'arranjament va entrar en quatre branques i només quatre: 6.12.117, 6.18.63, 7.3.4 i 7.4-rc2. Mira el que no hi és: cap 5.10, cap 5.15, cap 6.1 i cap 6.6 — quatre longterm ben vives. Jammy és 5.15. Bookworm és 6.1. Això explica el repartiment de sota molt millor que la diligència de cada equip. Debian ja té avís —DSA-6628-1 i DLA-4906-1— amb 6.1.192-2 a bookworm, 6.12.117-1 a trixie i 7.3.4-1 a sid. Ubuntu, en canvi, classifica la fallada com a prioritat Medium i a data d'avui manté jammy, noble i resolute marcades com a vulnerables, sense kernel publicat. I RHEL 8, 9 i 10 figuren com a afectades sense data de publicació al recompte que va fer TuxCare el 16 de novembre.

Si operes hipervisors, aquest ordre t'afecta més del que sembla, i ja hi hem passat: les versions corregides que surten en un CVE gairebé mai no són les que arrenca el teu node. Queda't amb la regla, que és la que no caduca: la llista de versions del CVE parla de branques de dalt. El que corre la teva màquina ho decideix la teva distribució. Si uname -r et torna una cosa que no és en aquesta llista, no estàs fora de perill ni condemnat: estàs esperant un retroport, i el que toca és saber a qui l'estàs esperant.

Les dues preguntes que cal fer a cada màquina

Quin kernel arrenca i quantes cues té. Aquestes són les dues. Tot el de sota és de només lectura: no canvia res i no necessita finestra.

# 1. Quin kernel arrenca aquesta màquina DE DEBÒ
uname -r

# 2. Condició 2: quantes cues de recepció? Mira "Current hardware settings"
ethtool -l eth0

# 3. I RPS repartint entre CPU? Qualsevol cosa diferent de 0 compta
grep . /sys/class/net/eth0/queues/rx-*/rps_cpus

# 4. Què escolta de debò, i en quina adreça
ss -tlnp

Falta un cinquè pas que no es fa des de la màquina: comprovar des de fora quins ports responen de debò. Un ss -tlnp et diu què escolta el procés —amb sudo, o la columna del procés surt buida—; no et diu què deixa passar el tallafocs del davant, ni què va publicar algú en un NAT fa tres anys.

L'inventari de tres columnes que gairebé ningú té

Si aquests quatre comandaments t'han costat una tarda sencera, el problema d'avui no és NoisyTCP. És que la resposta no estava escrita enlloc. El que aquest CVE demana és un inventari de tres columnes: quin kernel arrenca cada màquina, quantes cues té cada interfície que mira a fora i quants convidats pengen de cada amfitrió i quant trigues a evacuar-los. Les dues primeres són manteniment, la paraula avorrida. La tercera decideix si la finestra de reinici és mitja hora o un diumenge sencer, i aquesta no s'improvisa: depèn de si hi ha emmagatzematge compartit i migració en calent muntats des del primer dia, o no n'hi ha.

El que nosaltres no faríem

No hi ha res cremant, però el rellotge va córrer el dia 16. A 17 de novembre no consta explotació en curs i la fallada no és al catàleg KEV de CISA, la darrera versió publicada del qual és la 2026.11.13. El que sí que hi ha, des del dia 16, són diverses proves de concepte de tercers publicades a GitHub i ja indexades als cercadors d'exploits, que tomben el kernel de l'objectiu. El repositori de Kim continua tenint només l'anàlisi: preguntat pel codi, respon «Not yet. and basically, no. So far I have only written a very limited, lab-specific exploit that targets VM servers». Continua sense ser un divendres a la nit. Però ja no és la setmana passada.

No desactivis les SYN cookies en una màquina exposada a internet. Canviaries un atac que exigeix guanyar una cursa de microsegons per una inundació de SYN, que és un guió de fa vint anys. Aquesta mitigació és per a màquines internes i per a l'estona que falta fins a la teva finestra.

Si aquesta interfície només escolta a la xarxa de gestió, no corris. Però que «no està exposat» sigui la sortida d'un escaneig fet des de fora i amb data, no una creença heretada de qui ho va muntar.

El que ens emportem

Ho repetim sovint perquè és l'eix de com dissenyem: la fallada és inevitable, l'avaria és una decisió de disseny. Aquí la fallada fa onze anys que està escrita al codi i no l'ha decidit ningú. El que sí que es va decidir —fa anys, el dia que es va muntar allò— és si avui pots reiniciar sis amfitrions sense que l'empresa se n'assabenti, o si cada reinici és una negociació amb direcció.

I el detall que ens quedarem d'aquest CVE, perquè no se'ns havia acudit abans de llegir la traça: la configuració més exposada no era la més antiga ni la pitjor mantinguda. Era la normal.

Fonts (verificades a l'origen): fitxa oficial del CVE, amb la descripció de la fallada, la traça del panic, el commit introductor i les versions corregides — registre del CNA del kernel de Linux (publicat el 10-11-2026); puntuació i vector CVSS, declaració i mitigacions — Red Hat; estat per versió d'Ubuntu — Ubuntu Security; versions corregides i avisos de Debian — Debian Security Tracker; avís de l'autor, condicions d'explotació, temps de laboratori i la seva resposta sobre el codi d'atac — repositori NoisyTCP de Hyunwoo Kim (@v4bel); estat dels pedaços en viu i ordres de comprovació — TuxCare; cobertura i publicació de l'avís a oss-security — BleepingComputer. Model de targeta de xarxa per defecte i recomanació de VirtIO — manual de Proxmox VE (Network Device). proves de concepte de tercers indexades des del 16-11-2026 — cercador d'exploits Sploitus. El recàlcul del CVSS 5,9 és nostre, fet amb la fórmula 3.1 sobre els valors que descriu el mateix text de Red Hat.

Quantes cues de recepció té la targeta de cada màquina que mira a internet?

Si la resposta és «caldria mirar-ho», això és la feina. Portem el manteniment de parcs on l'inventari inclou el kernel que arrenca cada màquina i la finestra de reinici està decidida abans de necessitar-la. Si vols que algú ho miri amb aquesta llista a la mà, en parlem.

Parlar amb everyWAN

Etiquetes:

Compartir:

Subscriu-te al nostre butlletí

Per rebre històries del món IT, novetats d'everyWAN i ofertes exclusives per a subscriptors, dona't d'alta a la nostra llista de correu

everyWAN
everyWAN