Dos operadors no són redundància si la IP la posa l'operador

Contractes una segona línia amb un altre operador, configures el failover al tallafocs i ho proves desendollant la principal: la navegació torna en uns segons i l'assumpte queda tancat. Aquesta prova mesura el que surt de l'oficina. El que hi entra —la teva VPN, el teu correu, el portal que fan servir els teus clients— viatja cap a una adreça IP que continua sent del primer operador.

Escrivim això com a operador: everyWAN té xarxa pròpia, ASN, trànsit, peering i un looking glass públic a lg.everywan.com. És a dir que venem exactament el que sortirà aquí, i per això l'article inclou la llista de casos en què no cal comprar-ho. Sense aquesta llista, això seria un fullet.

El segon enllaç no mou la teva IP: la substitueix

Les adreces IP fixes que et dona un operador són seves. Són dins d'un bloc més gran que aquell operador anuncia a la resta d'internet, i llevat que el propietari ho autoritzi per escrit —cosa que gairebé mai no fa— cap altre operador no les anunciarà per tu. A més, el que et lliuren acostuma a ser un grapat d'adreces, un /29 o menys, molt per sota del que la resta d'internet accepta com a anunci. Així que quan l'enllaç principal cau i el tallafocs passa el trànsit al segon, els teus serveis publicats canvien d'adreça, no de camí.

I canviar d'adreça té una factura que es paga en llocs diferents i a hores diferents. Els registres DNS apunten a la vella fins que caduca el TTL, i el TTL mana per damunt de les presses de qualsevol. Les sessions obertes —terminal server, client d'escriptori de l'ERP, la sessió d'escriptori remot de la gestoria— es tallen. Els túnels a la central o a un client, si estan muntats contra una IP i no contra un nom, deixen de negociar. I després hi ha l'esglaó que ningú no apunta a l'acta: els tercers que tenen la teva IP en una llista blanca. El banc, la plataforma de facturació electrònica, el proveïdor amb EDI, el registre que només accepta consultes des d'una adreça declarada per escrit. Cap d'ells no actualitza la seva llista en quinze minuts perquè tu hagis tingut un tall.

És el mateix parany que explicàvem a redundància no és diversitat de ruta, un pis més amunt. Allà el problema era que dos enllaços contractats per separat compartien la mateixa rasa. Aquí comparteixen una cosa pitjor: la identitat amb què et troben.

Tres maneres de tenir dos camins

Posades en fila, les opcions reals són tres, i es diferencien pel que li passa a l'adreça IP quan alguna cosa falla.

1. Dues línies del mateix operador. L'adreça es pot mantenir, perquè continua sent del mateix propietari i ell decideix per on lliurar-la. Cobreix l'avaria del router, del cable de connexió o de l'accés; no cobreix que l'operador tingui un problema a la seva xarxa, ni un tall de fibra que afecti els dos accessos si comparteixen recorregut. És l'opció més barata i la més fàcil de contractar, i per això és la que més es ven com a «redundància».
2. Dos operadors, cadascun amb el seu rang. Surts per on funcioni, i per al trànsit sortint ho resol de debò. Per a l'entrant, l'adreça canvia amb el tall: és la mudança de l'apartat anterior, amb el seu TTL, les seves sessions tallades i les seves llistes blanques alienes. Es pot pal·liar —DNS amb TTL baix, noms en comptes d'IP als túnels, comprovacions de servei fetes des de fora— i per a moltes empreses això és suficient. El car és assabentar-se'n el dia del tall.
3. Un bloc teu, anunciat per tu a dos operadors. Necessites un número de sistema autònom (ASN) i un prefix propi. Els dos operadors anuncien el teu prefix a la resta d'internet; si un cau, la ruta sobreviu per l'altre i l'adreça no es mou. És l'única cosa de la llista que manté la identitat intacta també quan el problema és dins de la xarxa de l'operador i no a l'accés, i l'única que et converteix en administrador d'una peça de la taula de rutes global.

El compte del bloc propi, amb les xifres del 2026

L'esquema de tarifes del RIPE NCC per al 2026 fixa 1.800 € l'any per compte de LIR, més 50 € per cada ASN assignat i 75 € per cada assignació de recurs independent —els tipus més habituals són els PI d'IPv4 i IPv6, els anycast i els de punt neutre—. L'alta costa 1.000 € una sola vegada. Sumat: 2.850 € el primer any si només tens l'ASN, i 1.850 € els següents; 1.925 € si a més mantens algun recurs independent.

Per a moltes empreses aquest número és assumible, i és aquí on acostuma a començar l'entusiasme. El problema no són els diners: és que no hi ha adreces IPv4 per comprar-hi. La mateixa pàgina del RIPE ho diu sense adorns: «tot i que ens hem quedat sense adreces IPv4, els membres del RIPE NCC encara poden sol·licitar una única assignació /24», i hi afegeix la condició que descarta gairebé tot el sector, «els membres existents només poden presentar una sol·licitud si mai abans no han rebut una assignació d'IPv4 del RIPE NCC, de qualsevol mida». Aquesta sol·licitud entra en una llista d'espera que s'alimenta d'adreces recuperades d'empreses que tanquen. No hi ha data.

Queden dues sortides. Una és el mercat de transferències: es compra un /24 —256 adreces, la peça més petita que l'enrutament global accepta a la pràctica: l'RFC 7454, que recull les bones pràctiques d'operació de BGP, diu que «els prefixos IPv4 més llargs de /24 i els IPv6 més llargs de /48 generalment ni s'anuncien ni s'accepten a internet»— a qui el tingui i ja no el faci servir. Els preus els publiquen els intermediaris i ballen per regió i per mida de bloc; IPv4.Global, un dels mercats públics, situa al seu propi web la forquilla d'entre 30 i 40 dòlars per adreça referida al 2024. Amb el compte fet, un /24 són entre 7.700 i 10.200 dòlars de cop: tres o quatre vegades el que costen totes les quotes del RIPE juntes, i el número que de debò pesa al pressupost. Pren-t'ho com un ordre de magnitud i demana preu el dia que vagis a comprar. L'altra sortida és no comprar IPv4 i muntar el bloc propi en IPv6, amb la qual cosa continues necessitant adreces IPv4 prestades de l'operador per a tot allò que encara no parla IPv6, que a la pràctica és gairebé tot el que tenen els teus clients.

Un apunt que estalvia diners: no cal ser LIR per tenir un ASN. Es pot demanar a través d'un LIR patrocinador: el RIPE li cobra a ell els 50 €, i tu pagues el que aquell LIR et repercuteixi, sense la quota anual de 1.800 €. I hi ha un requisit de política que convé llegir abans d'il·lusionar-se, perquè està escrit al web del RIPE: «la política actual del RIPE exigeix que una xarxa sigui multi-homed i tingui una política d'enrutament única perquè se li assigni un ASN». És a dir: l'ASN no és el primer pas cap al multihoming, és la conseqüència d'haver-lo decidit.

El que no és al pressupost: el router i noranta segons

Si els teus operadors et passen la taula completa, el teu equip l'ha de guardar sencera. Quant és «sencera» es pot consultar avui mateix. L'informe diari de BGP de Geoff Huston donava 1.076.340 prefixos IPv4 actius des d'un dels punts d'observació que publica, en la mostra de les 11:01 UTC d'avui, 27 d'agost del 2026. La vista de Route Views del mateix informe en donava 1.121.846 a les 10:00 UTC d'aquell dia: el número depèn d'on miris, i per això convé dir des d'on. Es consulta en una línia:

curl -s https://bgp.potaroo.net/as2.0/bgp-active.txt | tail -1

Aquest milió llarg de rutes, més la taula d'IPv6, més els atributs de cadascuna, és el que descarta el tallafocs petit que feia anys que funcionava. Hi ha sortida sense comprar ferro gran —demanar als dos operadors només la ruta per defecte, o una taula parcial, i quedar-te amb la redundància sense l'enginyeria de trànsit—, i és una decisió perfectament raonable que convé prendre a propòsit, perquè canvia el que pots fer després.

L'altra sorpresa és el rellotge. El BGP no s'assabenta que el veí ha desaparegut fins que venç el temporitzador d'espera, i el valor per defecte que suggereix l'RFC 4271 és de noranta segons, amb els missatges de manteniment a un terç d'aquest temps. El mateix document suggereix a més espaiar els anuncis cap a un veí extern trenta segons. Traduït: si l'enllaç no cau del tot sinó que deixa de passar trànsit amb la interfície encesa, la commutació per defecte triga un minut i mig. S'arregla amb dues coses concretes: baixar els temporitzadors d'acord amb l'operador i activar BFD, que si l'operador l'ofereix en aquell servei baixa la detecció de noranta segons a uns centenars de mil·lisegons. Cap de les dues ve posada.

Sostenir l'anunci, cada dia

Anunciar un prefix és entrar en una conversa permanent amb la resta d'internet, i aquesta conversa té manteniment. Cal signar els ROA d'RPKI perquè el teu origen sigui verificable, mantenir els objectes al registre d'enrutament perquè els filtres dels altres et deixin passar, i avisar els dos operadors cada vegada que canviï alguna cosa. I cal saber que signar no és el mateix que estar protegit: ho desenvolupem a RPKI no impedeix que et segrestin la ruta, perquè un ROA valida l'origen de l'anunci, no el camí que segueix.

Hi ha un avantatge que només es cobra el dia de l'atac. Amb prefix propi i BGP pots demanar als teus operadors que descartin a la seva xarxa el trànsit cap a una adreça concreta —això és RTBH— i treure't de sobre una denegació de servei abans que et saturi l'accés, a canvi que aquella adreça deixi de rebre tot el que li arribi, també el bo: se sacrifica una IP per salvar la resta. Sense prefix propi depens que l'operador vulgui i sàpiga fer-ho per tu. Ho expliquem amb detall a per què el tallafocs no salva el teu enllaç en un DDoS: la mitigació útil passa aigües amunt, i tenir el teu propi anunci és el que et dona veu aigües amunt.

Quan això no et cal

Si de la teva oficina només surt trànsit —la gent navega, fa servir correu al núvol i aplicacions de tercers— i no hi ha res publicat a què algú hagi d'arribar des de fora, el bloc propi no t'aporta res que justifiqui la quota. Dos operadors i un equip que sàpiga commutar resolen el cas sencer. Si a més tens diverses seus i el problema és repartir el trànsit entre transports diferents, la resposta acostuma a ser a SD-WAN, quan compensa i quan sobra, no a la taula de rutes global.

Tampoc no et cal si tot el que publiques viu darrere d'un CDN o d'un proxy invers: en aquest cas l'adreça que veu el món és la del proveïdor, no la teva, i la conversa es trasllada a com arriba aquest proveïdor fins al teu origen. I no et cal —això és l'important— si ningú de la teva empresa no ho mantindrà. Un prefix propi mal sostingut, amb ROA caducats o filtres desactualitzats, és pitjor que no tenir-lo: et deixa fora d'internet un dimarts qualsevol sense que hagi caigut cap enllaç.

Cal quan la llista del que entra és llarga i cara de moure: una VPN d'accés remot contra IP fixa, un servidor de correu amb la reputació construïda sobre una adreça concreta, integracions de clients que van declarar la teva IP per escrit, un portal amb sessions llargues. Aquí la pregunta deixa de ser quant costa l'ASN i passa a ser quant costa l'hora en què la teva adreça no és la que tothom té apuntada.

Nota de fonts

Quotes: esquema de tarifes del RIPE NCC per al 2026 (document ripe-848), d'on surten els 1.800 € per compte de LIR, els 75 € per assignació de recurs independent, els 50 € per ASN i els 1.000 € d'alta, així com la llista de recursos que entren en el càrrec de 75 €. Situació d'IPv4 i requisit de política de l'ASN: pàgines oficials del RIPE NCC sobre IPv4 i sobre números de sistema autònom; les dues cites estan traduïdes per nosaltres de l'original en anglès. Forquilla del mercat secundari: xifra publicada per IPv4.Global al seu propi web i referida al 2024, citada com a ordre de magnitud i no com a preu actual. Temporitzadors: RFC 4271, secció 10, «BGP Timers» —noranta segons de HoldTime suggerit, KeepaliveTime a un terç i trenta segons d'interval mínim entre anuncis en sessions externes—. Mida de la taula: informe diari de BGP de Geoff Huston (bgp.potaroo.net), fitxer bgp-active.txt, mostra de les 11:01 UTC del 27 d'agost del 2026, consultada per nosaltres amb l'ordre que apareix a l'article; la xifra de Route Views (1.121.846 a les 10:00 UTC del mateix dia) surt del fitxer equivalent del mateix informe. Que dues vistes donin números diferents és normal: cada col·lector veu el que li anuncien els seus veïns. Per això aquest número no es pot comparar amb el d'1.445.943 rutes que vam publicar el 6 d'agost a partir de Cloudflare Radar, que suma IPv4 i IPv6 i agrega desenes de punts d'observació. Longitud mínima de prefix: RFC 7454, apartat 6.1.3, citant la pràctica documentada per la comunitat RIPE. L'efecte dels temporitzadors per defecte en una commutació real és una observació de la nostra operació com a operador amb xarxa pròpia, no de les fonts citades. Les opinions sobre quan compensa i quan no, també.