Windows 10 i el peatge d'octubre: l'ESU es duplica cada any i no pots saltar-te l'any u

Hi ha una frase a la documentació de Microsoft que val més que tots els titulars que has llegit sobre el final de Windows 10 (traducció nostra, Microsoft no la publica en català): «Si decideix comprar el programa el segon any, també ha de pagar l'any u, ja que les ESU són acumulatives». Al costat, una altra: «el preu es duplica cada any consecutiu, durant un màxim de tres anys». Traduït: ajornar la decisió no et surt de franc ni et surt al preu de l'any vinent. Et surt al preu de tots els anys que has deixat passar, junts, el dia que decideixis.

Windows 10 va deixar de tenir suport el 14 d'octubre de 2025. L'any u del programa de pagament va arrencar el novembre del 2025, així que aquesta tardor toca renovar —o no— i la conversa es repetirà a centenars de comitès de direcció amb la mateixa pregunta equivocada: quant costa l'ESU? La pregunta bona és una altra, i és més incòmoda: quants equips tindràs a l'octubre que no poden passar a Windows 11, i per què exactament no poden? Segons quina sigui la resposta —maquinari o aplicació— el pla és completament diferent, i només un dels dos s'arregla amb diners.

El compte complet, amb la regla de Microsoft aplicada

Microsoft publica un sol preu: 61 dòlars per dispositiu per a l'any u, a través de llicenciament per volum, amb una compra mínima d'una llicència. Els altres dos preus no els publica com a xifra: els publica com a regla («el preu es duplica cada any consecutiu, durant un màxim de tres anys»). Aplicar-la és aritmètica, no especulació, així que això és el que posem damunt la taula quan algú pregunta què costa esperar. Els imports són de tarifa de volum en dòlars: el teu preu final depèn del teu acord i del teu partner, però la forma de la corba no canvia.

Els 61 $ són preu publicat per Microsoft. Els 122 $, 244 $, 183 $ i 427 $ són l'aplicació directa de la regla de duplicació: càlcul nostre, no xifres publicades, en tarifa de volum i abans d'impostos o descomptes d'acord.

Retardar l'entrada no redueix la factura si acabes entrant: només desplaça el pagament i et deixa sense pedaços mentre esperes. El més semblant és un peatge que es cobra a la sortida: pots triar quan passes per la barrera, no l'import. L'únic moviment que sí que estalvia diners de debò és el que gairebé ningú planteja en aquella reunió: no necessitar el programa.

El que compres no és suport

L'ESU lliura actualitzacions de seguretat crítiques i importants segons la classificació del centre de resposta de seguretat de Microsoft. I prou. La mateixa documentació llista el que no inclou:

• Funcionalitats noves.
• Actualitzacions no relacionades amb la seguretat demanades pel client. És a dir: l'errada de fiabilitat que t'està molestant no l'arreglarà ningú.
• Peticions de canvi de disseny.
• Suport tècnic general. L'ESU només cobreix l'activació de la llicència, la instal·lació i les possibles regressions del mateix ESU; i per a això cal a més un pla de suport actiu.

Val la pena dir-ho clarament perquè a les reunions es diu a l'inrevés: l'ESU no compra suport, compra temps. Un equip sota ESU és un equip que continua rebent la meitat del manteniment —la meitat important, sí, però la meitat— i que ha deixat de millorar. Pagar per això està perfectament justificat si saps per a què vols aquest temps. Si no ho saps, estàs pagant un tranquil·litzant.

El titular de «Windows 10 fins al 2027» no parla de la teva empresa

A la pàgina de fi de suport de Windows 10 per a consumidors, Microsoft diu avui que els equips inscrits al programa de consum reben actualitzacions de seguretat crítiques i importants fins al 12 d'octubre de 2027. Aquest és el titular que ha circulat, i és cert. També és irrellevant per al teu parc: el programa de consum i el comercial són dues coses diferents, amb inscripció diferent, amb clau diferent i amb condicions diferents. El que s'aplica als portàtils de la teva empresa és el programa comercial, que dura un màxim de tres anys des del fi de suport —és a dir, fins a l'octubre del 2028— i es paga per dispositiu. Ja hem vist l'escena unes quantes vegades: algú llegeix «Microsoft allarga Windows 10 fins al 2027» i dona per fet que el problema s'ha ajornat sol. No s'ha ajornat res.

Els equips que més ho necessiten no entren al programa

La documentació d'habilitació de l'ESU ho diu en una línia que es llegeix ràpid i es paga cara: les versions Long Term Servicing de Windows 10 (LTSB/LTSC) tenen el seu propi cicle de vida i NO estan cobertes pel programa ESU de Windows 10. I ara pensa quins equips del teu parc porten LTSC: el PC de la línia de producció, el del microscopi, el del tomògraf, el TPV, el panell de la màquina que el fabricant va certificar una vegada i mai més va tornar a mirar. Justament els que mai passaran a Windows 11 i els que al comitè apareixen com «aquests ja els cobrirem amb l'ESU». No, no els cobreix: tenen dates pròpies, i cal mirar-les una per una abans de comptar llicències. El primer lliurable d'aquest projecte no és una compra, és un inventari amb l'edició i la versió de cada màquina.

L'Office continua viu fins al 2028, però ja has perdut el dret a reclamar

Aquest és el cost ocult de debò, perquè no apareix en cap factura. Microsoft manté actualitzacions de seguretat per a Microsoft 365 Apps sobre Windows 10 fins al 10 d'octubre de 2028, tres anys després del fi de suport del sistema. Sona tranquil·litzador fins que llegeixes la lletra petita, que Microsoft va actualitzar el 27 de juliol de 2026: aquests equips reben actualitzacions de funcionalitat i suport de Copilot —on siguin elegibles— només fins que surti la versió 2608; a partir d'aquí es queden congelats a la 2608 rebent únicament seguretat fins al 10 d'octubre de 2028. L'aplicació d'escriptori de OneDrive continua actualitzant-se fins a aquesta mateixa data només a 22H2: en versions anteriors de Windows 10 deixa d'actualitzar-se i prou.

I després hi ha la part que ningú pressuposta. Des del 14 d'octubre de 2025, per a incidències de Microsoft 365 Apps sobre Windows 10 —amb ESU o sense— Microsoft descriu tres límits: si el problema només passa a Windows 10 i no a Windows 11, suport et demanarà que moguis l'equip a Windows 11; si no el pots moure, et donaran només assistència de diagnòstic, amb solucions tècniques limitades o inexistents; i aquestes incidències no inclouen l'opció de registrar un bug ni de demanar un canvi de producte. Llegeix-ho un altre cop: continues pagant la subscripció íntegra de Microsoft 365 i, alhora, has deixat de tenir la capacitat que una errada teva entri a la cua de correccions. Això no és una despesa, és una pèrdua silenciosa de drets, i és molt més cara que 61 dòlars. Si estàs repassant la factura de Microsoft d'aquest any, això va just al costat de la pujada de preus de Microsoft 365.

L'ESU no es compra: es desplega

La segona sorpresa habitual arriba després de signar. Habilitar l'ESU en un entorn comercial té requisits concrets, i cap no es resol amb una targeta de crèdit:

• L'equip ha d'estar a Windows 10 versió 22H2 amb la KB5066791 o posterior i, després —l'ordre importa—, el paquet de preparació de llicències KB5072653.
• La clau MAK es treu del centre d'administració de Microsoft 365, i només la veu qui tingui el rol de Product Key Reader o VL Administrator. És un detall ximple que bloqueja tardes senceres.
• Cada any del programa té el seu propi identificador d'activació: la instal·lació es fa amb slmgr.vbs /ipk i l'activació amb slmgr.vbs /ato, apuntant a l'identificador de l'any que toca. Renovar no és «renovar»: és tornar a passar per cada màquina.
• L'activació necessita sortida a tretze extrems de Microsoft. I els equips aïllats, que solen ser exactament els que es queden a Windows 10? Activació per telèfon, màquina a màquina, o activació per proxy amb VAMT per a parcs grans. Pressuposta aquestes hores: són reals.

El que no costa res i gairebé ningú mira

Microsoft inclou l'ESU sense cost addicional per a màquines virtuals Windows 10 en uns quants llocs: Windows 365, Azure Virtual Desktop, màquines virtuals d'Azure, Azure Dedicated Host, Azure VMware Solution, Nutanix Cloud Clusters on Azure, Azure Local, Azure Stack Hub i Azure Stack Edge. I hi afegeix una cosa que es passa per alt: els endpoints amb Windows 10 que es connecten a un Cloud PC de Windows 365 tenen dret a l'ESU fins a tres anys mentre la subscripció estigui activa. Siguem honestos amb el matís, perquè no és cap truc d'estalvi: un Cloud PC costa bastant més al mes que 61 dòlars a l'any, així que això no compensa tot sol. Compensa quan la virtualització del lloc de treball ja era sobre la taula per altres raons i aquell grapat d'equips problemàtics deixa de ser un projecte a part per convertir-se en el primer grup pilot.

Quan pagar l'ESU és la decisió correcta

Desplegem i gestionem llocs de treball i entorns Microsoft 365, i els projectes de migració són part del que facturem, així que la resposta còmoda seria «mai, migra-ho tot». No és cert. Hi ha un cas clarísim en què pagar l'ESU és el sensat: l'equip lligat a una màquina —un torn, un analitzador, una impressora industrial, un programari de gestió amb dependència dura— el fabricant del qual no certifica Windows 11 i que no llençaràs perquè costa sis xifres. Aquí l'ESU és exactament el que diu ser: temps comprat. Però comprar-lo bé té condicions, i són les mateixes que posem sempre: xarxa segmentada per a aquesta màquina, sense correu ni navegació, sense comodins al tallafocs; inventari amb nom, ubicació i responsable; i una data de sortida escrita al mateix document on s'aprova la despesa. Un ESU amb data de sortida és un pont. Un ESU que es renova per inèrcia és la nova normalitat, i aquesta normalitat s'acaba igualment el 2028, només que llavors hauràs pagat tres vegades i continuaràs tenint el mateix problema.

Les cinc preguntes que responem abans de signar un ESU

• Quants equips no poden passar a Windows 11 i per què? Separa els que fallen per maquinari dels que fallen per una aplicació. Els primers es resolen amb pressupost; els segons, parlant amb un proveïdor de programari, i aquesta conversa triga mesos.
• Quants són LTSC? Aquests no entren a l'ESU i necessiten el seu propi calendari.
• Quants són a 22H2 avui? Tot el que no ho estigui és feina prèvia, no posterior.
• Quins no tenen sortida a internet? Aquests s'activen a mà o amb VAMT. Compta les hores.
• Quin percentatge del preu de reposició és aquesta factura? Divideix els 427 dòlars acumulats per allò que vas pagar a l'última comanda de portàtils —aquest número el tens tu, i és l'únic d'aquesta llista que no et podem donar nosaltres—. Als equips més vells del parc el resultat incomoda bastant. Fes la divisió per grups, no per al parc sencer: gairebé sempre hi ha un bloc que hauria de migrar ja i un altre que necessita el pont de debò.

Cap d'aquestes cinc respostes la dona un comercial: les dona un inventari, i un inventari és una font de veritat documentada i actualitzada —la mateixa lògica amb què portem la xarxa a NetBox—, no un full de càlcul que algú va tocar per última vegada al març. És la mateixa feina avorrida que hi ha darrere de qualsevol fi de suport ben gestionat; ho vam escriure fa uns dies a compte de SharePoint 2016 i 2019: el calendari del fabricant no negocia, i l'únic marge de maniobra que tens és haver comptat bé el que tens abans que arribi la data.

Què faríem si la renovació t'arriba aquesta tardor

Partir el parc en tres blocs i tractar-los diferent. Bloc u: equips que passen a Windows 11 sense drama —aquests no es discuteixen, es migren, i cadascun que migres deixa de pagar peatge per sempre—. Bloc dos: equips amb dependència dura i sense sortida a curt termini —ESU, aïllament de xarxa i data de sortida—. Bloc tres: equips que ja tocava renovar per edat, on l'ESU és diner posat en una màquina que jubilaràs igualment. La discussió de comitè deixa de ser «quant costa l'ESU» i passa a ser «quants equips hi ha a cada bloc», que és una pregunta amb resposta objectiva. I si la resposta del bloc dos és zero, enhorabona: no necessites el programa, i acabes d'estalviar-te una renovació que es duplica cada any.

Fonts (verificades): el preu de 61 $ per dispositiu per a l'any u, la regla de duplicació anual amb màxim de tres anys, la compra per anys sencers, la condició acumulativa («si decideixes comprar el programa l'any dos, has de pagar també l'any u»), el mínim d'una llicència, les exclusions del programa (funcionalitats noves, actualitzacions no de seguretat demanades pel client, canvis de disseny i suport tècnic general) i la llista de serveis amb ESU sense cost addicional —Windows 365, Azure Virtual Desktop, màquines virtuals d'Azure, Azure Dedicated Host, Azure VMware Solution, Nutanix Cloud Clusters on Azure, Azure Local, Azure Stack Hub i Azure Stack Edge, més els endpoints Windows 10 connectats a un Cloud PC— són a la pàgina del programa ESU de Windows 10 a Microsoft Learn. Els requisits d'habilitació (22H2 amb KB5066791 i després KB5072653, rols Product Key Reader / VL Administrator per veure la MAK, un identificador d'activació diferent per any, slmgr.vbs, els tretze extrems d'activació, l'activació per telèfon i l'activació per proxy amb VAMT) i l'exclusió expressa de les versions LTSB/LTSC surten de la guia d'habilitació de l'ESU. Les dates de Microsoft 365 Apps (seguretat fins al 10 d'octubre de 2028, congelació a la versió 2608, OneDrive només a 22H2 i els tres límits de suport), a la pàgina de fi de suport de Windows 10 i Microsoft 365 Apps, actualitzada el 27 de juliol de 2026. La cobertura del programa de consum fins al 12 d'octubre de 2027, a la pàgina de fi de suport de Windows. Són càlcul i opinió nostres, no de Microsoft: els imports de 122 $, 244 $, 183 $ i 427 $ (aplicació directa de la regla de duplicació publicada, en tarifa de volum i sense impostos ni descomptes d'acord), la lectura que entrar tard no redueix el total, el repartiment del parc en tres blocs i les cinc preguntes prèvies.