Blog Tecnològic

Blog everyWAN

Tecnologia, ciberseguretat i tendències IT que importen

Anàlisi Profunda
Ciberseguretat
Tendències IT
Filtrar per:
Interior de un portátil abierto: placa base, módulo de memoria, ventilador y disipador
7 min lectura

La llista de drivers bloquejats de Windows són 1.702 hashos

Ens vam descarregar la llista oficial de controladors vulnerables de Microsoft el 6 d'octubre del 2026 i vam comptar les regles: 1.713 bloquejos, dels quals 1.702 identifiquen el fitxer per hash i 11 pel nom. A dins: què admet la mateixa documentació de Microsoft sobre el que la seva llista no cobreix, per què dels 218 bloquejos per certificat només 50 cremen un publicador sencer, quantes mostres del catàleg públic de controladors abusables carreguen igual amb memory integrity activada, i les dues lectures possibles del contrast entre el 45% i el 18%.

Armario rack de pared con un switch de 16 puertos y cables de red
8 min lectura

El teu unattend.xml porta la contrasenya del domini en clar

El fitxer amb què instal·les màquines per xarxa conté el compte que les uneix al domini, escrit tal qual. No és un descuit: és l'exemple de la documentació de Microsoft. A dins: per què PlainText false no vol dir xifrat, què diu CVE-2026-0386 sobre el canal pel qual viatjava aquell fitxer, per què el pedaç del gener del 2026 no mitigava res fins que algú tocava el registre, i per què apagar la funció no rota la credencial que ja s'havia repartit.

Disco duro externo conectado a un portátil sobre una mesa de despacho
7 min lectura

El clone no porta el .git/config. El ZIP sí

Quatre CVE publicats l'agost i el setembre del 2026 descriuen la mateixa seqüència: obres una carpeta amb un agent d'IA, l'agent crida git per saber on és, i la configuració local d'aquella carpeta executa un programa amb les teves credencials abans que ningú no et pregunti si hi confies. A dins: què diu la documentació de git sobre core.fsmonitor, per què un clone normal no serveix com a via de lliurament, per què la comprovació de propietat que git sí que té queda desarmada pel gest més normal del món, i el truc que amaga la clau del teu propi grep.

Multifunción de oficina junto a una mesa con bandejas de correo entrante y formularios de fax
7 min lectura

El teu SPF passa, el teu DKIM passa, i DMARC falla igual

La capçalera diu spf=pass i dkim=pass, i dues línies més avall diu dmarc=fail. No és un error: és alineació, i és el que trenca el correu de les teves aplicacions. A dins: què compara DMARC exactament, la fila de la taula de Microsoft on onmicrosoft.com falla fins i tot en mode relaxat, per què els teus informes agregats no arriben si tens una passarel·la davant del tenant, i l'inventari de remitents que cal escriure abans de tocar el DNS.

Parte trasera de un rack con servidores de 1U, sus puertos de consola a la vista y los mazos de cables recogidos
10 min lectura

Migrar a Proxmox: els permisos no viatgen, i el rol que sona a «usuari» obre la consola

La migració porta els discos, la configuració i les xarxes. No porta ni una línia de la taula de permisos, i com que les dues taules s'assemblen en la forma, gairebé ningú no la reconstrueix: la copia de memòria, pel nom dels rols. A dins: l'equivalència entre el permís de vCenter i l'ACL de Proxmox, amb els seus tres buits; la definició literal del rol PVEVMUser —«view, backup, configure CD-ROM, VM console, VM power management»— i per què consola, CD-ROM i engegada junts no descriuen un lector; la pregunta que només respon la teva instal·lació; la regla d'herència que resta en lloc de sumar i que mossega tothom que ve d'Active Directory; la família de privilegis que llegeix i escriu fitxers dins del convidat, que no té equivalent mental a vCenter i que és una virtut del model que ningú no fa servir; root@pam, el compte sense límits que no es pot esborrar; i les quatre ordres que et diuen, el dilluns següent, qui pot fer què al teu clúster.

Archivo compacto de oficina con los paneles cerrados y las manivelas de apertura alineadas
9 min lectura

Les alertes de DLP surten de la cua el 12 d'octubre: la taula on queden pot estar buida

El 12 d'octubre s'encén tota sola una regla integrada que converteix les alertes de DLP de Purview en «comportaments»: deixen de generar alertes i d'entrar a la cua d'incidents de Defender XDR. A dins: la citació literal del requadre de Microsoft Learn, que diu «early October 2026» i no dóna el dia —el dia surt de l'avís MC1465771, publicat l'1 de setembre—; què significa exactament «Set as behavior» i per què les tres paraules que importen són «or trigger incidents»; la troballa que ens va fer escriure l'article: la pàgina de referència de la taula BehaviorInfo diu que la poblen Defender for Cloud Apps i UEBA i que sense aquells serveis les consultes no retornen res, i la segona porta, CloudAppEvents, tanca amb la mateixa clau; la sortida que sí que és segura i que gairebé ningú no explica; per què no et diem que desactivis la regla; la línia que deixa oberta una tercera via —les regles integrades no s'apliquen a les deteccions personalitzades— amb el seu preu sencer; i quatre comprovacions, dues de les quals són consultes que pots enganxar avui.

Hilera de barreras de acceso con lectores de tarjeta en el vestíbulo de una estación, vacía
9 min lectura

El recanvi de la política de risc no cobreix convidats (i l'anterior tampoc)

L'1 d'octubre va vèncer el termini de les polítiques de risc heretades d'Entra ID Protection. No hi va haver caiguda ni avís, com tampoc n'hi va haver el 31 de juliol del 2025, quan aquelles pantalles van passar a només lectura. A dins: la data amb les dues redaccions diferents que fa servir Microsoft; per què gairebé tota la cobertura diu que les polítiques «deixen d'aplicar-se» quan l'anunci original parlava de retirar la interfície, i per què no escriurem una frase que Microsoft no ha escrit; per què «migrar» descriu malament una feina de reconstrucció, i l'ordre dels dos passos obligatoris; els dos ajustos que el control recomanat aplica tot sol —força d'autenticació i reautenticació «cada vegada», aquest darrer obligatori—; la línia que no vam trobar a cap guia: «Require risk remediation» no està suportat per a externs i convidats, i el que gairebé ningú no explica: amb la política anterior, el convidat en risc el bloquejaves sense poder desbloquejar-lo i sense veure'l en cap informe; el que Microsoft recomana de debò per a convidats —excloure'ls de l'MFA basat en risc i exigir-los MFA sempre— amb els seus dos paranys; com es prova que està migrat llegint el registre, amb el parany del camp que es diu «aplicades» i llista també les que no; i l'excepció que Microsoft documenta amb el seu AppId.

Escritorio doméstico de noche con un monitor, un teclado retroiluminado y un micrófono, iluminado solo por una lámpara
10 min lectura

250 dòlars d'entrada, un milió d'euros de dany

El 30 de setembre, en l'Operació KillSwitch, les autoritats van apagar KillSec: tres detencions, vuit registres, cinc servidors i almenys 110 TB de dades robades posades fora de perill. La xifra que no va ser titular enlloc és la tarifa: entrar en aquell negoci com a afiliat costava 250 dòlars i la casa es quedava el 12 % de cada rescat. A dins: l'Operació ROTOMA de la Guàrdia Civil i els Mossos, els dos registres d'Alacant i el ciberatac a una entitat catalana de principis del 2025 amb un dany estimat de prop d'un milió d'euros; el canvi de tarifa del gener del 2025 i el xifrador per a ESXi que esborrava instantànies; per què l'edat del sospitós mesura la barrera d'entrada i no la sofisticació; les quatre portes per les quals entraven, una d'elles sense tocar ni tan sols la teva xarxa; les nostres dues mitjanes dels 110 TB amb els supòsits declarats; el que una confiscació no esborra; i l'inventari de comprovacions fetes des de fora que pots tancar aquesta setmana.

Sala de reuniones vacía con dos pizarras blancas y sillas alrededor de una mesa larga
9 min lectura

La teva política de pedaços no contempla que no hi hagi pedaç

El 21 de setembre van entrar al Dutch Institute for Vulnerability Disclosure, la gent que es dedica a avisar els altres que apedacin. Onze dies després, el segon dels dos errors encadenats continua sense correcció publicada. A dins: la cronologia que el mateix afectat va publicar amb el seu nom; per què el titular —«ho va fer un agent d’IA»— no és el que decideix el resultat, i què diuen de debò els registres («loud and very messy»); el camp de l’avís que diu «Patch status: Available» dues seccions abans del paràgraf que diu que el fabricant «està treballant en una correcció», i per què el teu procés de vulnerabilitats llegeix el camp i no el paràgraf; els dos documents públics que no coincideixen i que tots dos són veritat; què et queda quan el pedaç no existeix —trencar la cadena per l’altre anell, treure exposició, reduir el radi de dany, pujar la vigilància—; i el paràgraf que li falta a la teva política de seguretat, redactat sencer perquè el copiïs, amb les dues clàusules que el fan funcionar: que caduca sol i que porta un nom i un càrrec.

Aula de informática con filas de equipos de sobremesa idénticos y pantallas apagadas
8 min lectura

Memory integrity s'activa sola a l'octubre, i només on ningú no va decidir res

Microsoft va anunciar l'1 de setembre que les actualitzacions de qualitat d'octubre del 2026 començaran a activar memory integrity en més equips Windows elegibles. La premsa va llegir com a tranquil·litzadora la frase «les decisions i polítiques existents d'administrador i usuari continuaran vigents». Llegeix-la com un cens: si la decisió existent es respecta, el canvi cau exactament on no hi ha cap decisió escrita, i allà l'administrador passa a ser Windows Update. A dins: què s'encén de debò (HVCI sobre VBS) i per què «elegible» no és una llista que puguis consultar; els tres camps de Win32_DeviceGuard que contesten on ets avui i per què «configurada» no és el mateix que «en marxa» —el manual documenta un cas en què divergeixen—; per què el símptoma no arribarà com a «fallada de seguretat» sinó com a «l'escàner de comptabilitat ha deixat d'aparèixer», d'un en un durant un període que Microsoft no concreta; el parany del bloqueig UEFI, que converteix desfer la política en un viatge físic a l'equip; el detall contraintuïtiu que el valor més estricte de RequirePlatformSecurityFeatures protegeix MENYS màquines; el pla de set dies amb cens datat, anell pilot i marxa enrere preparada abans; i els altres dos rellotges que vencen el mateix 13 d'octubre, amb naturaleses diferents i sense pla de marxa enrere comú.

Pasillo entre racks de equipos de red en una sala técnica
9 min lectura

CVE-2026-76504: la regla comparava text, no recursos

Cisco va publicar ahir l'avís del Catalyst SD-WAN Manager: CVSS 9,8, explotat abans que es publiqués l'avís, i la CISA donant tres dies per arreglar-ho. L'autenticació no va fallar. Va fallar la llista que decideix quines peticions hi han de passar: la llista deia /j_security_check i la petició deia /%6a_security_check, que és la mateixa ruta amb la jota escrita en hexadecimal. Dues cadenes diferents per a la llista, el mateix recurs per al servidor de darrere, i en aquell forat d'un caràcter hi cap un administrador. El que decideix com es llegeix tota la resta és per què aquesta ruta HAVIA d'estar exempta de la comprovació de sessió: és on s'aconsegueix la sessió, i si la protegissis ningú no podria iniciar sessió mai. Així doncs, l'error no és tenir l'excepció, és com es comprova si una petició hi cau a dins. I això no és de Cisco: passa a qualsevol lloc on la capa que protegeix una ruta pel seu nom no és la mateixa que la resol. A dins: la taula de branques i primeres versions corregides, la prova de trenta segons per mirar-ho al teu propi proxy, els dos grep que contesten si van entrar abans del pedaç, i la pregunta incòmoda de si aquells registres surten de l'aparell.

Armario de comunicaciones con cortafuegos y panel de parcheo en una sala técnica
10 min lectura

El certificat que l'ACME no renova és el que et deixa sense VPN

Fes la suma: 15 de març del 2026, el dia en què va entrar en vigor el sostre de 200 dies per als certificats TLS públics, més 200 dies. Surt l'1 d'octubre. Avui. Els primers certificats emesos amb la regla nova comencen a vèncer aquesta setmana, i això deixa de ser un assumpte del 2029. El calendari del CA/Browser Forum (papereta SC-081v3, 25 autoritats a favor i cap en contra) baixa a 100 dies el 15 de març del 2027 i a 47 el 2029, amb la validació del domini en 10 dies: unes 37 validacions l'any per nom. El 47 ni és arbitrari ni és rodó: és 31 + 15 + 1, calculat perquè hi càpiga una renovació mensual amb marge per a un reintent. Però el servidor web es renova sol des de fa anys; el problema és el portal del tallafocs, la passarel·la de VPN i el RADIUS de l'EAP-TLS. I aquí va la conclusió incòmoda: l'ACME valida des de fora, i aquells equips no estan publicats a Internet precisament perquè vas segmentar bé. Com millor està la teva xarxa, pitjor és la teva situació. Quin camí queda, quin risc nou porta donar a un script permís d'escriptura al teu DNS, per què mitja llista no hauria d'estar a la cadena pública, i les quatre columnes que decideixen soles què fer amb cada línia.

Seta de parada de emergencia sobre una pared, con el pulsador rojo sin accionar
8 min lectura

El correu demanava sis hores; la nota de premsa, nou: qui signa una apagada així?

El 25 de setembre Kiteworks va demanar als seus clients una cosa que gairebé cap avís no demana: no que apliquessin un pedaç, sinó que apaguessin. Sense CVE, sense pedaç i sense indicadors de compromís, per intel·ligència creïble sobre un atac «imminent» aquell cap de setmana. El correu que van rebre els clients, que va publicar primer Heise, deia sis hores; la nota de premsa pública de la companyia, nou. I l'avís demanava apagar fins i tot els sistemes que no donen a internet, amb la qual cosa no hi havia manera d'acotar-ho per exposició. Dos dies després es va aixecar la recomanació, i durant la finestra va aparèixer una fallada crítica desconeguda «confinada a una capacitat habilitada en menys de l'1 % de la base de clients». Reconstruïm el cas amb les sis fonts originals i anem al que deixa: qui signa a la teva empresa una aturada així i amb quina evidència (amb la frase del CISO que sí que la va signar), quin canal fan servir els teus usuaris durant aquelles hores si tu no els en dónes cap, i les tres coses que mosseguen en una aturada no assajada —l'HA que aixeca el que vas apagar des de dins del convidat, el cap de setmana de còpies que empeny fora de retenció els punts bons, i la monitorització sense manteniment declarat—.

Filas de puestos con ordenadores en una sala vacía; solo una pantalla encendida
8 min lectura

Quatre EDR i cap alerta: què et queda llavors

El 6 de juliol, dos investigadors de SensePost van publicar una tècnica d'injecció de codi i la van provar contra quatre EDR líders del mercat configurats per detectar, bloquejar i remeiar: va funcionar en tots quatre i no es va crear cap alerta. El 22 de setembre, Flashpoint la va reproduir. La tècnica no escriu a la memòria d'un altre procés —la ruta que tots els EDR vigilen des de fa una dècada—, sinó que fica la càrrega als paràmetres amb què arrenca un procés nou. Llegim les dues publicacions senceres, inclosa la part que els titulars es van saltar: al laboratori de Flashpoint el component XDR SÍ que va bloquejar, i només va deixar de fer-ho després d'apilar-li a sobre dues evasions més; i els mateixos autors avisen que la tècnica «té múltiples oportunitats de detecció». A més: per què això és post-explotació i no una via d'entrada, per què la mateixa primitiva ja s'havia descrit en públic abans (sense data coneguda), les quatre comprovacions que pots demanar a la teva consola aquesta setmana —i el parany que cap no és un botó, sinó una consulta sobre telemetria que cal haver desat i que algú ha d'escriure—.

Interior de una librería de cintas con los cartuchos alineados en sus ranuras
9 min lectura

La teva còpia immutable té un permís que l'esborra

«Les nostres còpies són immutables» és una frase incompleta, i la documentació d'Amazon ho demostra. Object Lock té dos modes: en compliance no pot esborrar ningú, ni el compte arrel, i l'única sortida documentada és tancar el compte d'AWS; en governance esborra qualsevol que tingui el permís s3:BypassGovernanceRetention. Tots dos es diuen immutabilitat. I AWS hi afegeix una nota que gairebé ningú no ha llegit: la consola web inclou per defecte la capçalera que cal per saltar-se el bloqueig, de manera que la fricció existeix a l'API i desapareix a la interfície. A més: per què la prova intuïtiva (intentar esborrar un objecte) retorna 200 OK i t'enganya en les dues direccions, per què Veeam suma 30 dies a la immutabilitat que vas configurar a S3, i què diu de debò aquell estudi del 93 % / 16 % que ha circulat al setembre —inclosa la mostra, que no s'assembla a la teva empresa—. Al final, una frase amb quatre buits que qui porta les teves còpies ha de poder acabar.

Sala con filas de puestos de trabajo y ordenadores bajo luz fluorescente
8 min lectura

CVE-2026-32996: l'agent de còpies deixava el tiquet d'administrador escrit en un log

L'exploit no desborda cap pila ni corromp memòria: obre un fitxer de text que pot llegir qualsevol usuari de l'equip, hi busca un identificador de sessió, el presenta per una canonada amb nom i executa el que vulguis com a SYSTEM. Amb l'avís del fabricant al davant, tres coses que s'estan explicant malament sobre CVE-2026-32996 a Veeam Agent per a Windows: la versió que citen els titulars (13.0.1.2067) és la del servidor, no la de l'agent —el número que cal mirar és 13.0.3.1220—; el pedaç de dos-cents portàtils penja de la finestra de canvi del servidor de còpies, que és la màquina que menys ganes té ningú de tocar; i la frase «explotació activa» només era al titular d'un butlletí el cos del qual deia una altra cosa, i que a més va acabar retirat. Per què AT:P al vector canvia a quins equips mires primer, i les quatre coses que faríem aquesta setmana.

Vestíbulo de oficina con una fila de tornos de acceso de cristal alineados y vacíos
8 min lectura

Les polítiques d'accés condicional que no vas escriure ja són al teu tenant

Obre la llista de polítiques d'accés condicional del teu tenant i mira la columna «Creada per». Si alguna fila diu Microsoft, aquella política no la va escriure ningú de la teva empresa: la crea Microsoft en mode «només informe» i l'encén ell «no menys de 30 dies» després, amb avís dues setmanes abans i la nota que pot ser abans. No es poden reanomenar ni esborrar; l'única cosa que pots tocar és a qui exclous —començant pel teu compte d'emergència—. Quines són les deu que hi ha avui, les tres que trenquen coses de debò (el flux de codi de dispositiu i les sales de Teams, l'autenticació heretada i el multifunció que escaneja a correu, l'MFA per a tothom i els comptes de servei amb llicència), el detall que gairebé ningú no cita —el teu recompte de llicències P2 i el registre d'MFA dibuixen a qui protegeix la política de risc— i la consulta d'auditoria que et diu què t'ha canviat Microsoft i quan.

Armario de comunicaciones de pared en una sede pequeña, con router, módem y switch conectados con cables de red
9 min lectura

El teu túnel entre seus no demana MFA perquè no hi ha ningú a qui demanar-l'hi

CVE-2026-85102 va entrar al catàleg de CISA el 22 de setembre amb tres dies de termini, i gairebé totes les lectures es van quedar en «pedaça la VPN d'accés remot». La descripció oficial diu «Site to Site VPN or Remote Access VPN»: també el túnel entre les teves seus, on no hi ha usuari a qui demanar-li un segon factor, la confiança es va configurar una vegada i no caduca, i la falla passa durant la negociació del certificat, abans que el teu MFA i el teu accés condicional arribin a executar-se. Amb el matís que gairebé ningú no explica (aquell camí només aplica si el túnel autentica per certificat, no amb clau precompartida), la lectura creuada dels dos avisos —la branca que et salva d'un és la que apareix a l'abast de l'altre— i les quatre coses que miraríem aquesta setmana.

Pasillo de un archivo con estanterías compactas llenas de cajas de archivo numeradas
9 min lectura

La primera bretxa amb agent d'IA ja està notificada. El més difícil va ser poder explicar-la

El 14 de setembre l'AEPD va publicar que ha rebut la primera notificació d'una bretxa de dades personals que «habría sido ejecutada mediante un agente de inteligencia artificial». L'atac sencer ocupa una frase, i l'Agència avisa que la informació ve de la mateixa organització afectada i està pendent d'anàlisi. Llegim aquestes quatre fases com allò que acabaran sent per a algú altre: un formulari de la Seu Electrònica amb 72 hores de rellotge. Quin registre cal per poder escriure cada frase, per què «de forma autónoma» s'infereix i no es registra, què et demana ara l'AEPD per escrit a l'anàlisi de riscos, i per què tres de les quatre fases es paren amb coses avorrides que no porten IA.

Armario de comunicaciones montado en la pared de una pequeña empresa, con un router, un módem y un switch, y los cables recogidos sin orden dentro
8 min lectura

La fallada és de WordPress; l'exposició la decideix el teu php.ini

La CVE-2026-87902 va entrar el 25 de setembre al catàleg de vulnerabilitats explotades de CISA, tres dies després que l'avís i la prova de concepte fossin públics. És un 9.2 i és el nucli del WordPress, pedaçat en 25 branques fins a la 4.7.37 (desembre del 2016). Però el 9.2 mesura el dany, no la teva exposició: el mateix vector CVSS 4.0 porta AT:P, «calen condicions», i cap de les que decideixen no és del WordPress. Una directiva de PHP, un fitxer de PEAR i un directori del tema actiu. Què comprova cadascuna, per què l'ordre òbvia per mirar-ho des de la shell torna una resposta falsa —ho vam mesurar en una màquina amb PHP 8.3.6— i què NO fer si sospites que ja ha passat.

Subscriu-te al nostre butlletí

Per rebre històries del món IT, novetats d'everyWAN i ofertes exclusives per a subscriptors, dona't d'alta a la nostra llista de correu

everyWAN
everyWAN