Proxmox va datar l'entrada de proxmox-kernel-7.0 (7.0.14-30) el 16 de novembre a les 22:55. La seva primera vinyeta és la que tothom cita: porta «fixes for about 130 published security issues». La que ens interessa és la novena, al final del paràgraf de VXLAN: «Since 7.0.14-25, traffic to such MAC addresses was flooded to all remote VTEPs». El 7.0.14-25 va sortir el 17 d'octubre. Són trenta dies. El mateix document que tanca 130 forats t'està explicant, de passada, que feia un mes que inundaves trànsit a tots els teus VTEP remots. Ningú no et va avisar, perquè l'avís era aquella línia.
Operem clústers de Proxmox VE en producció i llegim aquests butlletins perquè ens toca signar-los. El de novembre donava per a més que una nota interna, així que ho expliquem sencer: què porta, què es va trencar pel camí, i l'ordre amb què posem un kernel nou en un clúster que no es pot aturar.
Què porta el 7.0.14-30 (i per què el vols)
Les fonts s'actualitzen a Ubuntu-7.0.0-44.44 més els canvis estables de v7.3.3 i v6.18.62, i d'aquí surten els uns 130 errors publicats. A la mateixa entrada hi ha tres paràgrafs que canvien la conversa quan a sota hi ha un hipervisor i no un portàtil:
- 1En AMD amb invalidació de TLB per difusió, «dos processos podien rebre el mateix identificador global d'espai d'adreces de TLB, permetent-los llegir o corrompre la memòria de l'altre». En un amfitrió de virtualització, «dos processos» gairebé mai no són dos processos: són dos clients.
- 2Una «caiguda de l'amfitrió que els convidats podien provocar a través de la segmentació de túnel UDP de virtio-net», que QEMU ofereix a les versions de màquina 10.2 i posteriors. Una màquina virtual tomba el node, i al node hi ha més màquines virtuals.
- 3Els
pidfdpassen a restringir els ioctl d'espais de noms igual que faprocfs, «de manera que un contenidor ja no pot obtenir descriptors d'espais de noms de processos de fora». Si et recolzes en contenidors sense privilegis com a frontera, aquesta línia és teva.
N'hi ha un quart que no és un arreglament sinó una decisió que algú ha de prendre: la mitigació dels Transient Scheduler Attacks a AMD Zen 5. Amb el microcodi que la suporta, els búfers de la CPU es netegen en tornar a espai d'usuari i en entrar en un convidat, i el changelog ho diu sense maquillatge: «cosa que costa una mica de rendiment». Existeix el paràmetre tsa= per limitar-la o desactivar-la. O sigui que el pedaç no només arregla coses: et posa al davant una palanca amb un preu. Si ningú no la mira, decideix el valor per defecte, que és l'opció correcta encara que ningú no l'hagi triada.
Que quedi clar cap on va el post: això s'instal·la. El que ve després és sobre el quan, l'ordre i saber què estàs movent.
I en el mateix tram, les vuit que va posar ell
El compte és comprovable, i per això el donem amb la seva definició exacta: en els cinc butlletins publicats entre el 22 d'octubre i el 16 de novembre —del 7.0.14-26 al 7.0.14-30— hi ha vuit arreglaments que porten escrit un «since» amb número de versió. No són errors heretats de Linux. Són coses que funcionaven en aquesta mateixa sèrie 7.0 i que van deixar de funcionar per un kernel anterior de la sèrie. Les ordenem per temps d'exposició:
Mira la columna de l'esquerra amb ulls d'operador. Cap d'aquelles vuit avaries es presenta com una caiguda. La de NFS és «va lent». La d'amd-pstate és «aquesta màquina rendeix estrany des de fa unes setmanes». La de btrfs és soroll al syslog que algú acabarà silenciant. I la de VXLAN no es nota gens fins que mires comptadors de trànsit a l'enllaç entre seus i no et quadren. Les avaries que entren per un pedaç gairebé mai no s'assemblen a un incident: s'assemblen al fet que les coses van una mica pitjor.
El cas de ZFS: un arreglament, una marxa enrere, i una marxa enrere que no ho era
Aquesta mereix el seu propi apartat perquè és la que millor explica per què «tinc l'últim pedaç?» és una pregunta pobra. El 22 d'octubre, el 7.0.14-26 arregla l'error #7653: fitxers mapats en memòria servien dades obsoletes després d'un rollback o un receive sobre el seu conjunt de dades muntat, «cosa que podia afectar contenidors després d'una replicació d'emmagatzematge o una migració». Sona a arreglament important, perquè ho és.
El 31 d'octubre, el 7.0.14-27 el reverteix: l'arreglament «podia bloquejar un receive o un rollback sobre un conjunt de dades muntat mentre hi havia programes accedint als seus fitxers a través de mapatges de memòria, penjant tot l'accés al conjunt de dades i bloquejant els reinicis». Un arreglament de correcció de dades que, en certa combinació, et deixa sense poder reiniciar el node. Fins aquí el sistema funciona, i funciona bé: algú va trobar l'efecte secundari en nou dies i va fer marxa enrere.
I el 2 de novembre, el 7.0.14-28 obre amb una frase que convé llegir a poc a poc: «ZFS: revertir de debò l'arreglament… El paquet 7.0.14-27 encara el contenia, perquè la seva compilació va reutilitzar fonts de ZFS desactualitzades». Durant dos dies, el changelog deia que allò estava revertit i el paquet encara ho portava. I des que l'arreglament va entrar fins que va sortir de debò van passar onze dies.
Això no és mala fe ni descuit: és com es comporta el programari que es mou ràpid, i moure's ràpid és justament el que vols de qui t'envia 130 arreglaments de seguretat en una tarda. Però té una conseqüència que sí que és teva. Si el teu únic senyal de salut és «he aplicat l'últim pedaç», aquell senyal no distingeix entre aquestes tres situacions — l'arreglament posat, l'arreglament tret, i l'arreglament que el changelog donava per tret i encara hi era. Les tres es veuen igual des d'apt.
Per què no te'n vas assabentar: el kernel no entra fins que reinicies
Un kernel instal·lat no és un kernel en marxa. apt deixa el paquet al disc; el que està executant continua sent el d'abans fins que el node arrenca de nou. Per això la pregunta útil no la fas al gestor de paquets, la fas a la màquina: uname -r et diu què corre, pveversion -v et diu què tens instal·lat. Quan no coincideixen, mana el primer. I convé recordar, a més, que aquest kernel és de Proxmox i no de Debian: ja vam explicar què significa això quan surt una fallada amb nom propi i la nota de Debian no és la teva.
D'aquí surten dues conseqüències que gairebé mai no es diuen juntes. La primera: pots estar corrent un kernel de fa sis setmanes amb el sistema marcat com a «al dia», i les vuit avaries de la taula se t'apliquen o no segons quin d'ells estiguis executant, no segons el que digui apt list --upgradable.
La segona és la que canvia com planifiquem. Quan per fi reinicies, no saltes un kernel: saltes el tram sencer. Entre el 17 d'octubre i el 16 de novembre en van sortir cinc —el 26, el 27, el 28, el 29 i el 30—. Si aquella nit alguna cosa comença a comportar-se diferent, et queden cinc changelogs de candidats i cap manera barata de separar-los. Per això ajornar la finestra de reinici no és l'opció prudent que sembla: com més esperes, més gran és el salt i més difícil és atribuir el que passi després. La prudència aquí consisteix a reiniciar més sovint. I si el node es reinicia pel seu compte, a sobre el reinici s'emporta la prova del que va passar.
L'ordre que fem servir per posar un kernel
No té res de sofisticat, i aquest és el punt. El que sol fallar aquí no és la tècnica: és que ningú no apunta res abans de tocar.
- 1Saber d'on surts.
uname -ra cada node, no a un. En un clúster amb nodes que es van reiniciar en mesos diferents, el tram a llegir és diferent per a cadascun. - 2Llegir el tram, no l'últim butlletí, i buscar-hi dins una paraula:
since. Allà és on el fabricant et diu, amb la seva versió i tot, què va trencar ell. Compte en buscar-la: al butlletí de novembre una de les vuit està partida per un salt de línia (broken since/7.0.14-17) i ungrepingenu se la salta. És el minut més ben invertit de tota la finestra. - 3Mesurar ABANS, i als llocs que toca aquell tram. Si hi ha EVPN, la taula de reenviament i els comptadors de l'enllaç entre seus. Si hi ha AMD, la freqüència. Si hi ha Ceph,
ceph -si la latència. Quatre números apuntats abans valen més que qualsevol tauler que miris després, perquè després ja no saps com era. - 4Un node, el menys important, i esperar. Un clúster és l'únic laboratori honest que tens: mateix maquinari, mateixa xarxa, mateixa càrrega. Entre el primer node i la resta hi deixem dies, no minuts — les avaries de la taula triguen dies a fer-se visibles.
- 5Buidar-lo de debò abans de reiniciar: migrar les màquines, i si hi ha Ceph,
ceph osd set nooutperquè el clúster no comenci a rebalancejar centenars de gigues per un node que torna en quatre minuts. Iceph osd unset noouten tornar, que és la meitat que s'oblida. - 6Deixar l'anterior arrencable.
proxmox-boot-tool kernel listper veure les versions exactes,proxmox-boot-tool kernel pin <versió> --next-bootsi vols provar-ne una en una sola arrencada, iproxmox-boot-tool refreshdesprés per sincronitzar les particions d'arrencada. La marxa enrere ha d'estar decidida abans de reiniciar, no improvisada a les tres de la matinada. - 7Comparar els mateixos números del punt 3. Si no compares, no has provat res: has esperat.
El punt 3 és el que més se salta i el que més rendibilitza. Ja hem vist en altres llocs que dues màquines amb el mateix kernel i la mateixa versió de tot es comporten diferent per detalls que no són a cap butlletí. Sense l'abans, el després no et diu res.
Quan NO fer cas de tot això
Aquest post es pot llegir malament d'una manera concreta, així que el tanquem nosaltres: res del que hi ha més amunt no és un argument per retardar un pedaç. El que arregla el 7.0.14-30 inclou una màquina virtual capaç de tombar el seu amfitrió i dos processos llegint-se la memòria. Comparat amb això, un mes de VXLAN inundant és un mal mes. L'ordre que proposem serveix perquè, quan alguna cosa canviï, sàpigues què la va canviar.
Tampoc no converteixis el pin en una política. Ho diu el mateix Proxmox a la seva documentació de l'arrencada, i és la frase que haurien de portar impresa tots els kernels ancorats: «Un pin així s'hauria d'eliminar com més aviat millor, perquè tots els pedaços de seguretat actuals de l'últim kernel s'apliquin també al sistema». Un pin amb data de caducitat és una eina; un sense ella és deute amb interessos. I amb tsa=, el mateix: una mitigació no es desactiva per recuperar rendiment sense haver-ho mesurat i sense saber qui més comparteix aquell amfitrió.
I si tens un únic node, res d'això no se t'aplica encara, però no per bones raons: no tens on provar ni on moure les màquines mentre reinicies. Allà el que falta no és una política de pedaços, és lloc on càpiga. Això s'arregla abans que això altre.
El que és just: això es pot escriure perquè ells ho escriuen
Seria fàcil acabar amb un retret a Proxmox i seria injust. Aquest post només existeix perquè ells documenten en prosa, amb número d'error i anomenant la versió que va trencar cada cosa, allò que la majoria de fabricants despatxa amb un «diverses correccions d'errors i millores». Els terminis curts són bons de debò —setze dies per al túnel ipip, catorze per als clients Windows—; els llargs ja no tant, i la mateixa taula els ensenya: quaranta-tres en el d'NFS, seixanta-set en el d'SCTP. Però el document hi és, amb els seus dies comptables, i això és el que és rar. El que no hi és, del costat de qui opera la màquina, és algú llegint-lo.
Així que tanquem amb una pregunta que es contesta en deu segons o no es contesta: sabries dir ara mateix, sense connectar-te, quin kernel està executant cada node del teu clúster i de quina data és? Si la resposta és que no, el risc no són els 130 errors del butlletí de novembre. Són els que ja portes a dins des del setembre.
Fonts (verificades a l'origen): totes les cites, versions, dates i números d'error d'aquest article surten del changelog de pve-kernel, consultat el 18/11/2026: les entrades de 7.0.14-30 (16/11/2026, 22:55), 7.0.14-29 (06/11), 7.0.14-28 (02/11), 7.0.14-27 (31/10), 7.0.14-26 (22/10), 7.0.14-25 (17/10), 7.0.14-20 (24/09) i 7.0.14-17 (10/09). D'allà vénen els «about 130 published security issues», Ubuntu-7.0.0-44.44, la fallada de TLB a AMD, el host crash de virtio-net en màquines QEMU 10.2+, la restricció de pidfd, la mitigació TSA a Zen 5 i el seu tsa=, les vuit regressions amb el seu «since» i tota la seqüència de ZFS #7653. Les traduccions de les cites són nostres; l'original anglès és a l'enllaç. La sintaxi de proxmox-boot-tool kernel list / pin / unpin, l'opció --next-boot, proxmox-boot-tool refresh i la frase «Such a pin should be removed as soon as possible…» — wiki de Proxmox VE, Host Bootloader. Que la sèrie 7.0 és el kernel estable per defecte de Proxmox VE 9.2 — full de ruta de Proxmox VE. La definició del compte de vuit (els arreglaments amb un «since» i número de versió en els cinc butlletins del 22/10 al 16/11), l'aritmètica de dies i la lectura operativa —el salt de tram, l'ordre de reinici i el «quan no»— són nostres. Fotografia: NOIRLab/NSF/AURA, CC BY 4.0 via Wikimedia Commons, retallada. No som resellers de Proxmox ni de VMware, i no venem llicències de ningú.
Qui llegeix el changelog del teu hipervisor?
A everyWAN llegim el tram sencer i reiniciem els nodes per ordre, amb la marxa enrere decidida per endavant. És part del suport IT 24x7 amb què operem la infraestructura i el cloud dels nostres clients. Si vols saber quin kernel corre avui a cadascun dels teus nodes, escriu-nos.
Parlar amb everyWAN