La taula oficial de Proxmox diu 2026-08 i no diu el dia. El que sol quedar fora del titular és que el suport estès de Debian 12 arriba fins al juny del 2028 per la via de sempre, així que apt continuarà instal·lant pedaços reals en un node sense suport. Què es congela exactament, com comprovar-ho, l'ordre de l'actualització a la 9.2 i per què forçar-la a l'agost pot ser pitjor que arribar tard.
Des de Ceph Quincy el planificador dels OSD BlueStore és mClock, i el sostre de feina que reparteix no surt de la fitxa del fabricant: surt d'un benchmark que cada OSD executa en arrencar. Si aquesta mesura es descarta, queden 315 IOPS per a un disc mecànic i 21.500 per a un d'estat sòlid, compris el que compris. Com comprovar què es creu el teu clúster, quins paràmetres van deixar de fer efecte i quan el disc sí que és el problema.
La mateixa documentació de Proxmox VE posa el sostre: uns 2 minuts de detecció i failover, i d'aquí no es passa del 99,999 %. Què passa de debò quan mor un node (arrencada en fred, no migració en viu), per què un node sa es reinicia sol als 60 segons de perdre el quòrum, els requisits que tothom es salta i quan no muntem HA.
Tot pla de migració porta una línia que diu «si alguna cosa surt malament, tornem». Gairebé cap no diu a què es torna ni fins quan. Proxmox porta assistent d'importació des d'ESXi des de la 8.2; el camí de tornada no existeix com a botó. I la finestra es tanca per tres llocs alhora: el contracte, l'hipervisor sense pedaços i el delta de dades.
El 24 i el 27 de juny van caducar dos dels certificats amb què Microsoft signa l'arrencada des del 2011. No va caure ni un equip: Microsoft diu literalment que el dispositiu continua arrencant i actualitzant-se amb normalitat. El que s'atura és una altra cosa —les revocacions, el gestor d'arrencada, les mitigacions d'arrencada primerenca— i no genera ni una alerta. Queda una tercera data, el 19 d'octubre. Com comprovar en dos minuts si el teu parc Windows, els teus servidors Linux i —aquesta és la que ningú no mira— les teves màquines virtuals ja tenen els certificats del 2023.
Dues fallades del kernel Linux publicades aquesta setmana trenquen les dues fronteres que donem per bones: la màquina virtual (Zapscape, CVE-2026-64561) i el contenidor (SCTPhantom, CVE-2026-64564). Entendre-les és el més fàcil. El difícil és respondre si el kernel que arrenca el teu node ja les porta corregides, perquè les versions que publica l'avís —6.12.101, 7.1.6— no existeixen al teu servidor: Proxmox no fa servir el kernel de Debian. Les versions exactes de proxmox-kernel que sí que les tanquen (i per què amb el 7.0.14-9 no n'hi ha prou), com comprovar-ho en quatre ordres i qui ha de córrer de debò.
Ceph Tentacle porta Fast EC, la feina de rendiment en erasure coding que feia anys que s'esperava. I arriba apagat: s'encén pool per pool, amb una ordre, i el monitor es nega a apagar-lo després —revertir-ho és buidar i recrear el pool—. A més, el «com a mínim el doble» del titular es va mesurar amb un stripe unit de 16K, que és exactament el que un pool ja creat no pot tenir. Les condicions que comprova el monitor, la meitat de la millora que va quedar congelada el dia que vas crear el pool, què li passa al clúster en encendre'l i per què la rèplica de tres vies continua sent més ràpida.
El 5 d'agost Proxmox va publicar la primera edició oficialment suportada de Proxmox VE 9.2 per a arm64: mateix codi, mateixos repositoris, mateix cicle de vida i paritat de funcions amb x86-64. Dins l'anunci hi ha una frase que decideix el disseny de la teva infraestructura: els guests només corren en nodes de la seva arquitectura i la migració en viu només funciona entre nodes iguals. Què han publicat exactament, què deixes de tenir en creuar a Arm, per què la Raspberry Pi es queda fora i les cinc preguntes que fem abans de pressupostar un node Arm.
La taula de cicle de vida de Ceph situa el final de vida estimat de Squid (19.2) el 19 de setembre del 2026: cinquanta dies des d'avui. La substituta, Tentacle (20.2), és estable des del novembre i a Proxmox està marcada com a estable des de la 9.2. El problema no és el salt, és que no és un salt: és una seqüència de tres finestres l'ordre de les quals no tries tu, amb dos detalls que gairebé ningú no ha mirat — el mòdul mgr/zabbix desapareix i les optimitzacions d'erasure coding no s'activen soles.
La taula de cicle de vida de la documentació oficial de Proxmox situa el final de vida de la branca 8 a l'agost del 2026. Queden poc més de trenta dies i la reacció típica és bloquejar un cap de setmana i saltar a la 9. La nostra postura és la contrària: hi ha sis situacions en què actualitzar aquest agost és pitjor idea que arribar tard. L'asimetria de la migració en viu que converteix la teva tornada enrere en una restauració, per què Ceph són dues finestres i no una, els contenidors amb systemd vell que no arrencaran, i el repartiment realista dels trenta dies que queden.
Avui Proxmox Server Solutions ha anunciat la seva entrada a l'ecosistema d'NVIDIA Mission Control: Proxmox VE com a capa de virtualització i alta disponibilitat sota els serveis de gestió de les fàbriques d'IA, amb feina d'enginyeria per a les CPU Grace i Vera. Què diu exactament la nota, on encaixa Proxmox en aquest dibuix i on no, i per què un anunci canvia la conversa en un comitè però no canvia ni una sola de les coses que decideixen la teva migració.
Mateixa tolerància a fallades i el doble d'espai útil: venut així, l'erasure coding sembla obvi. Operem Ceph en producció i les nostres VMs segueixen en rèplica 3. El compte de l'espai, el de les escriptures, el de la recuperació i el dels nodes — i on sí que fem servir erasure coding.
El 86% dels clients de VMware està reduint la seva empremta, però només un 4% ha completat una migració total. Broadcom, mentrestant, signa amb Standard Chartered. Què diuen les dades de debò dos anys després, i què faríem amb una renovació el 2027.
El checklist de hardening que apliquem a cada clúster Proxmox VE 9.2: 2FA, tokens de privilegi mínim, firewall, Ceph segmentat, backups immutables i el que NO fem.
Proxmox incorpora Zabbix com a Solution Provider oficial: monitoratge natiu via API de clústers, nodes, VMs, LXC, emmagatzematge i xarxa. Què significa i com ho apliquem en producció a everyWAN.
Broadcom ha multiplicat els costos de VMware fins a un 1.200%. Anàlisi de l'impacte real, alternatives disponibles i pla de migració a Proxmox VE pas a pas per a empreses.
Cas pràctic real: migració de 512 màquines virtuals en 12 hosts ESXi a Proxmox VE amb Ceph. 10 setmanes, zero pèrdua de dades, -72% en costos. El procés complet pas a pas.
Comparativa objectiva Proxmox VE vs VMware vSphere el 2026: cost de llicències, funcionalitats, rendiment mesurat en hardware idèntic i ecosistema. Dades reals d'enginyer, no màrqueting.
Proxmox ha llançat la seva arma secreta per a la gestió d'infraestructura virtual a escala empresarial: Proxmox Datacenter Manager 1.0. Descobreix com aquesta primera versió estable revoluciona la gestió de múltiples entorns Proxmox VE i Proxmox Backup Server.
Per rebre històries del món IT, novetats d'everyWAN i ofertes exclusives per a subscriptors, dona't d'alta a la nostra llista de correu
Gestiona tus servicios de forma
ágil y 100% segura
Microsoft 365
ES 
CAT 
EN