El decret de centres de dades no es decideix en el 80 % renovable: es decideix en un PUE d'1,15

El 27 d'agost el Govern va treure a audiència pública, per la via d'urgència, l'esborrany de reial decret que regularà els centres de dades a Espanya. La cobertura s'ha quedat gairebé sencera en la mateixa frase: 80 % de renovables, hora a hora. Ens vam baixar les 32 pàgines i les vam llegir, i hi ha tres coses a dins que gairebé ningú no ha explicat: l'escala de recàrrecs de l'article 10, que arriba al 500 % sobre peatges i càrrecs; una frase de l'article 5 que deixa les teves dades fora de la sobirania que declararà el teu proveïdor; i, al nostre parer, el número que de debò filtra projectes, que no és el 80 % sinó un PUE d'1,15 amagat en una disposició transitòria.

Conflicte d'interès per endavant: venem colocation i tenim maquinari propi en centres de dades aliens, així que ens fa guanyar diners que això et preocupi. Per això tot el que ve porta el número d'article enganxat, i el PDF és públic i gratuït. Contrasta-ho.

On mossega: a l'endoll

El text es titula Proyecto de Real Decreto por el que se regulan los requisitos de sostenibilidad energética, medioambiental y de resiliencia y soberanía digital aplicables a los centros de datos, i el seu mecanisme és a l'article 4: els gestors de xarxa només atorgaran els permisos d'accés i connexió a la xarxa elèctrica quan s'acreditin tres coses —sobirania digital, eficiència energètica i hídrica, i renovables—. No hi ha règim sancionador clàssic. Hi ha una clau, i la clau és l'escomesa.

El llindar general és 1 MW de potència d'accés, i l'article 2.1 tanca la porta del darrere més òbvia: també compten els grups de centres de dades situats a la mateixa ubicació i de la mateixa titularitat que sumin aquell megawatt de manera agregada. No es trosseja. L'article 2.4 deixa fora els centres dedicats en exclusiva a defensa, protecció civil i seguretat pública. I hi ha un segon llindar, més baix i del qual gairebé ningú no parla: l'article 2.3 sotmet a l'obligació de publicitat de l'article 14 els centres de 500 kW o més de potència de tecnologia de la informació, amb independència de la seva potència d'accés. El context el posa el mateix preàmbul: des del Reial decret llei 8/2023 el gestor de la xarxa de transport ha concedit a aquestes instal·lacions més de 6 GW de capacitat d'accés, i en distribució se n'han atorgat entorn d'uns altres 6 GW des del 2020.

Un PUE d'1,15, a la disposició transitòria quarta

L'article 6 exigeix la classe «A» de l'etiqueta europea d'eficiència energètica i hídrica. El problema és que aquella etiqueta encara no existeix, així que la disposició transitòria quarta posa els números a mà mentre arriba, calculats d'acord amb l'annex III del Reglament Delegat (UE) 2024/1364:

• Eficàcia en l'ús de l'energia (PUE) igual o inferior a 1,15.
• Eficàcia en l'ús de l'aigua (WUE) igual o inferior a 0,1 litres per kWh.

Dues precisions del preàmbul que convé no perdre, perquè canvien a qui cal atribuir el llistó. Primera: aquells dos valors no són un invent espanyol; el text diu que són «els valors corresponents a la citada classe “A” proposats per la Comissió Europea» de cara al futur reglament delegat d'etiquetatge. Segona: el règim transitori dura fins que s'apliqui aquell etiquetatge, previst per a l'agost del 2027. És a dir que Espanya no s'ha inventat el número: ha decidit lligar-lo al permís d'accés a la xarxa, que és una altra cosa i és la que importa.

Uptime Institute publica un PUE mitjà mundial d'1,54 a la seva enquesta anual del 2025, i fa sis anys que és pràcticament immòbil. Aquell 1,54 és la mitjana del parc instal·lat, amb sales de fa quinze anys a dins, així que una nau nova i gran parteix de força millor lloc i la comparació s'ha d'agafar amb aquella pinça. La referència rellevant és l'altra columna: Amazon declara per a AWS un PUE global d'1,14 el 2025 i d'1,15 el 2024, amb un WUE de 0,12 litres per kWh, i cita una estimació d'IDC d'1,63 per als centres de dades empresarials en instal·lacions pròpies. El llistó energètic de l'esborrany és, a la pràctica, el que Amazon declarava el 2024; i l'hídric queda una mica per sota del que Amazon declara avui.

La nostra lectura, i la marquem com a criteri propi i no com a fet publicat: el 80 % de renovables és la condició sorollosa i el PUE és la condició cara. Un contracte de compra d'energia se signa amb diners i una tarda de despatx. Un PUE d'1,15 es decideix al projecte d'obra, es paga en ferro i metres quadrats, i no es corregeix després. Es pot sostenir el contrari amb bons arguments —que el veritablement difícil no és complir el PUE una vegada sinó sostenir la correlació horària de l'article 9 tots els anys, amb la factura de l'article 10 a sobre—, i és una objecció raonable. Continuem pensant que el PUE decideix abans, perquè decideix si l'edifici arriba a existir.

L'escala de recàrrecs que no ha publicat ningú

La premsa ha escrit «penalitzacions creixents». Els números són a l'article 10 i s'apliquen sobre els peatges d'accés a les xarxes i els càrrecs del sistema elèctric. L'escala d'addicionalitat —quanta generació renovable nova avala el teu consum anual, article 8— és aquesta:

La correlació horària de l'article 9 —que l'energia de cada hora estigui avalada al 80 % per renovable generada en aquella mateixa hora— té escala pròpia: recàrrec del 10 % si incompleixes menys del 5 % de les hores del mes, del 30 % entre el 5 i el 20 %, i del 50 % a partir del 20 %, pujant deu punts percentuals per cada mes consecutiu d'incompliment. I qui s'aculli a la via de l'article 7 —la que eximeix quan la quota renovable nacional de l'any n-2 supera el 90 %, a canvi d'un nombre màxim d'hores de consum de xarxa— i es passi d'aquell màxim, s'emporta un recàrrec del 65 % aplicat a totes les factures de l'any, més deu punts per cada any addicional consecutiu.

Una altra lectura nostra, marcada com a tal: aquell 500 % no està pensat per recaptar-se. Multiplicar per sis la part regulada de la factura elèctrica no ho aguanta cap model de negoci d'un centre de dades, així que l'escala funciona com a interruptor i no com a sanció; existeix perquè ningú no arribi a la casella de baix. L'article 11 va en la mateixa línia: permet retirar els permisos d'accés i connexió si et quedes per sota del 60 % d'addicionalitat durant cinc anys consecutius, o si incompleixes el 20 % de les hores durant cinc anys. Amb cinc anys de marge, ningú no podrà dir que no ho veia venir.

Què compta com a contracte d'energia i què no

L'article 12 defineix quins contractes de compra d'energia a termini serveixen per acreditar tot l'anterior, i exclou expressament les cobertures basades en productes a termini negociats en mercats organitzats l'origen renovable dels quals s'acrediti exclusivament mitjançant garanties d'origen. Tampoc no valen els contractes financers signats per la matriu o per una altra societat del grup quan no quedi reflectida la relació entre el centre i les instal·lacions de producció. Exigeix, a més, durada mínima de deu anys i elevació a escriptura pública. I l'article 8.1 afegeix que les instal·lacions renovables han d'estar ubicades a Espanya, amb acta de posada en servei de data no anterior en més de divuit mesos a l'entrada en funcionament del centre.

Traduït a la pràctica: el certificat verd que es compra en un mercat i s'ensenya a la memòria de sostenibilitat no acredita res a efectes d'aquest decret. Cal apuntar a un parc concret, en territori espanyol, i signar-lo davant de notari per una dècada. És una norma escrita en formigó i plaques.

L'aigua i la llum estiren en direccions diferents

Tornem un moment als dos números de la transitòria quarta, perquè tenen una tensió interna que també apuntem com a lectura nostra. Baixar el PUE consisteix sobretot a gastar menys a refrigerar, i la manera clàssica i barata de refrigerar bé és evaporar aigua. Un WUE de 0,1 litres per kWh no prohibeix l'evaporació —AWS declara 0,12 fent servir refrigeració evaporativa—, però sí que deixa fora fer-la servir de manera intensiva tot l'any, i empeny cap a circuit tancat i aire, que consumeix més electricitat. Hi ha dissenys que compleixen tots dos alhora: aigua a alta temperatura en circuit tancat, refrigeració líquida directa al xip. Existeixen, funcionen i són una altra instal·lació i un altre pressupost, no l'ajust d'una sala normal. Que els dos llindars vinguin calibrats per la Comissió sobre dades reportades per operadors suggereix, precisament, que estan pensats per a aquella mena de disseny.

Res d'això no és un detall de fullet. La refrigeració és, juntament amb l'electricitat, una de les dues coses que tomben una sala sencera quan fallen, i ho hem escrit aquí mateix arran d'una caiguda de Google Cloud. Un decret que estreny alhora l'energia i l'aigua està tocant el disseny tèrmic de tots els centres de dades que es construeixin a Espanya a partir d'ara.

La sobirania que es declara és la de l'edifici

L'article 5 obliga l'operador del centre a presentar una declaració responsable de sobirania digital: establiment a la Unió Europea, control dels accessos de suport des de tercers països, identificació i supervisió contractual dels subcontractistes directes. El seu apartat 2 arrenca acotant l'abast —els requisits «es limitaran als elements sotmesos al control directe o contractual de l'obligat»— i la seva lletra b) ho remata així, literalment:

«La permanencia en la Unión Europea de los datos, metadatos y registros que trate como parte de la operación del centro y que se encuentren bajo su control, sin extenderse a los sistemas, datos o servicios de sus clientes sobre los que no tenga acceso ni control.» (article 5.2.b, en castellà a l'original)

D'aquí surt la tesi que ens sembla més útil de tot el text, i és nostra: l'etiqueta de sobirania va sobre l'edifici, no sobre la teva càrrega de treball. Quan vegis «centre de dades sobirà d'acord amb el reial decret» al web d'un proveïdor estarà dient la veritat, i no estarà dient res sobre on viu la teva base de dades, a quin núvol repliques a la nit o on acaba la teva còpia de seguretat. Això continua sent una decisió teva d'arquitectura de dades, amb les mateixes preguntes que tenia abans del decret i sense ningú nou a qui passar-li la responsabilitat.

El que sí que acabarà al teu contracte

L'apartat 3 del mateix article 5 és d'una altra naturalesa i sí que viatja fins a baix. Prohibeix allotjar sistemes de l'Esquema Nacional de Seguretat que tractin dades sota control del sector públic, o vinculades a la seguretat o la defensa nacional, tret que aquestes dades i les derivades de la utilització del servei, inclosos les metadades, les dades de telemetria, els registres, les rèpliques i les còpies de seguretat, es tractin, emmagatzemin i transfereixin exclusivament dins de la Unió Europea. I afegeix la part operativa: l'operador ha d'incorporar als seus contractes l'obligació d'identificar, abans d'allotjar-los, els sistemes subjectes a això, i de traslladar la prohibició a clients, proveïdors i subcontractistes.

Aquí hi ha un termini que cal llegir amb cura, perquè no és el que sembla. La disposició transitòria cinquena difereix l'exigibilitat de tot l'article 5 fins que entri en vigor una ordre del Ministeri per a la Transformació Digital que encara no té data; i des d'aquell moment dona sis mesos per presentar la declaració responsable, també als centres que ja estiguessin en explotació efectiva. És a dir: aquesta part no es limita a les instal·lacions noves. Quan surti aquella ordre, si tu toques ENS —encara que sigui de gairell, encara que sigui perquè el teu producte el compra un ajuntament—, t'arribarà un annex del teu proveïdor preguntant on és la teva còpia de seguretat, i «al núvol» no serà una resposta. És la mateixa mecànica que ja vam veure amb el qüestionari de proveïdor de NIS2: la norma parla amb el gran i el gran te la trasllada per contracte.

Tres preguntes per a la propera renovació del colo

Si el que tens són quatre U en un rack, no ets subjecte obligat de res d'això i no hi ha res a comprar aquesta setmana. Però el preu del quilowatt que pagaràs el 2028 s'està decidint aquestes setmanes, i ja vam escriure fa poc que el colocation va deixar de negociar-se en U i es negocia en kW. Tres preguntes que caben en un correu:

1. Quin és el vostre PUE i amb quin mètode el mesureu? Una resposta amb un número i una referència al mètode val; una resposta amb un adjectiu també et diu alguna cosa.
2. Com avaleu l'energia: autoconsum o PPA? I si és un PPA, està lligat a instal·lacions concretes a Espanya o viu de garanties d'origen? L'article 12 acaba de convertir aquella distinció en la diferència entre complir i no complir.
3. Si algun dia pagueu un recàrrec de l'article 10, qui el paga? L'article 10.5 diu que el gestor de xarxa el repercuteix directament al consumidor final —el centre de dades— quan el contracte ATR està signat amb la distribuïdora, i a la comercialitzadora quan aquell contracte va dins del de subministrament. En cap de les dues branques ets tu. El que passi després depèn de com estigui escrita la clàusula d'energia del teu contracte, i això no ho regula cap reial decret.

Hi ha a més una data que t'estalviarà la primera pregunta d'aquí a un temps. L'article 14 obliga que, abans del 15 de maig de cada any, els centres de 500 kW o més de potència de TI enviïn al ministeri la informació dels annexos I i II del Reglament Delegat (UE) 2024/1364, i aquella informació es publica al portal web del MITECO. En un parell de cicles, el PUE del teu proveïdor serà una dada pública.

Un esborrany, no una llei

Convé acabar rebaixant el to, perquè tot l'anterior està escrit sobre un text en tràmit. L'audiència pública es tanca el 4 de setembre i l'esborrany pot sortir diferent, o no sortir. La mateixa disposició addicional tercera preveu que després es puguin moure per resolució la quota del 90 %, els valors de PUE i WUE, el percentatge de cobertura del 80 %, el termini dels divuit mesos i fins i tot la resolució temporal de la correlació horària. L'1,15 d'avui pot ser un altre número demà. Per a les sol·licituds en tramitació, la transitòria primera dona tres mesos des de l'entrada en vigor per acreditar els requisits o es deneguen; per als projectes amb permisos atorgats però sense connectar, la tercera dona sis mesos abans que caduquin.

Amb aquella reserva per endavant: un decret que condiciona l'endoll a un PUE d'1,15 està triant quants centres de dades es construeixen a Espanya i de quina mida ha de ser qui els construeixi. Es pot estar a favor o en contra, i nosaltres estem a favor que es discuteixi amb el número al davant en lloc del titular. Si estàs pensant a moure ferro els propers dos anys, aquella disposició transitòria canvia els comptes a cinc anys entre colocation i núvol públic més que qualsevol oferta comercial que rebis aquesta tardor.

Fonts (consultades el 30 d'agost del 2026): tots els articles, llindars, percentatges, terminis i escales de recàrrec citats surten del text del projecte de reial decret en audiència pública del MITECO (oberta el 27 d'agost, al·legacions fins al 4 de setembre del 2026), en concret: àmbit, llindar d'1 MW i agregació per ubicació i titularitat, article 2.1; els 500 kW de potència de TI amb independència de la potència d'accés, article 2.3; exclusions de defensa, protecció civil i seguretat pública, article 2.4; les tres condicions del permís, article 4; l'acotament de l'abast i la frase citada literalment, articles 5.2 i 5.2.b; el bloc de l'ENS amb metadades, telemetria, registres, rèpliques i còpies de seguretat i el seu trasllat per contracte, article 5.3; la classe «A», article 6.1; la via del 90 % de quota renovable i el màxim d'hores, article 7; l'addicionalitat, la ubicació a Espanya i els divuit mesos, articles 8.1 i 8.2; la correlació horària, article 9; tots els recàrrecs (500 %, 400 %, 300 %, 100 %, 10/30/50 % amb deu punts per mes consecutiu i 65 % amb deu punts per any) i la repercussió al consumidor final o a la comercialitzadora, article 10; la pèrdua de permisos als cinc anys, article 11; les condicions del PPA, els deu anys, l'escriptura pública i l'exclusió de les garanties d'origen, article 12; la remissió anual abans del 15 de maig i la seva publicació al portal del MITECO, article 14; la possibilitat de moure els llindars per resolució, disposició addicional tercera; els terminis de tres i sis mesos, disposicions transitòries primera i tercera; el PUE d'1,15 i el WUE de 0,1 calculats d'acord amb l'annex III del Reglament Delegat (UE) 2024/1364, disposició transitòria quarta; i el diferiment de l'article 5 fins a l'ordre ministerial amb sis mesos posteriors, també per a centres ja en explotació, disposició transitòria cinquena. Del preàmbul del mateix projecte surten els més de 6 GW concedits en transport i els aproximadament 6 GW en distribució des del 2020, i també que 1,15 i 0,1 són els valors de classe «A» proposats per la Comissió Europea i que el sistema europeu d'etiquetatge està previst per a l'agost del 2027. La mitjana mundial de PUE d'1,54 i el seu estancament de sis anys, a la Global Data Center Survey 2025 d'Uptime Institute. El PUE global d'AWS d'1,14 el 2025 i 1,15 el 2024 i el WUE de 0,12 L/kWh, a la pàgina de sostenibilitat d'AWS d'Amazon; l'1,63 dels centres de dades empresarials en instal·lacions pròpies que apareix en aquella mateixa pàgina és una estimació d'IDC (doc. US51911924, gener del 2025) citada per Amazon, no una mesura seva. Advertiment de mètode: el decret obliga a calcular PUE i WUE d'acord amb l'annex III del Reglament Delegat (UE) 2024/1364 i les xifres d'Uptime i d'AWS no es calculen amb aquell mètode, així que la comparació de la taula és un ordre de magnitud i no una equivalència; a més, l'1,54 és mitjana del parc instal·lat i no d'obra nova. Són nostres, i les marquem com a criteri i no com a fets publicats: que el número que filtra projectes és el PUE i no el 80 %; que un WUE de 0,1 deixa fora l'ús intensiu de refrigeració evaporativa i per tant tensiona el mateix PUE; que un recàrrec del 500 % funciona com a interruptor i no com a sanció; i la lectura de l'article 5.2.b com a etiqueta de l'edifici i no de la càrrega del client.