És en una línia de preguntes freqüents de la documentació de Microsoft, i és la frase més important de tot aquest assumpte: «If the option stays selected, new connectors of that type follow the default rollout and are available to everyone included in User access». Traduït: si deixes marcada la casella d'un tipus d'editor, els connectors d'aquest tipus que encara no existeixen arribaran ja disponibles per a tothom. I User access ve de fàbrica en All users.
Què canvia el 30 d'octubre, i a qui
L'avís és el MC1454973 del centre de missatges del Microsoft 365. Diu que a partir del 30 d'octubre del 2026 «the Copilot Connectors page will honor the Allowed agent types setting for all tenants» i que «connector governance will no longer rely on the separate setFederatedConnectors CLI control». Aquest commutador de línia d'ordres va quedar obsolet el 25 d'agost. I l'avís porta una frase que convé citar sencera, amb l'errada inclosa, perquè acota a qui li va això: «If you organization is not using the setFederatedConnectors CLI toggle you can safely disregard this message».
Cal prendre's aquesta frase seriosament: si ningú a casa teva no ha tocat mai aquest commutador, l'avís no et demana res. Inflar la població afectada és el truc més vell d'aquest gènere i no el farem servir. El que sí que mereix deu minuts de qualsevol amb un inquilí de Microsoft 365 i llicències de Copilot és la pantalla que hereta la feina, per una raó que no és a l'avís sinó a la documentació. I de passada: la data ja s'ha mogut una vegada. El missatge es va publicar a l'agost amb una data anterior, i el 23 d'octubre Microsoft hi va afegir «Updated October 23, 2026: We have updated the timeline. Thank you for your patience».
L'ajust ja no es diu com l'anomena l'avís
Detall pràctic que ens va costar una estona: l'avís mana buscar Allowed agent types. A la documentació viva d'avui, aquesta secció es diu Agent and plugin access, a Agents > Configuració, i les seves tres opcions són «Allow agents and plugins built by Microsoft», «...built by your organization» i «...built by external publishers». Si busques el rètol de l'avís a la pantalla, no el trobaràs. I el canvi de nom no és cosmètic: la documentació defineix plugins incloent-hi explícitament els connectors i els servidors MCP, i per això aquest ajust els pot governar.
La casella marcada és un consentiment permanent
La documentació diu, sobre aquestes tres caselles: «When you clear an option, connectors of that type aren't available to users, including connectors released in the future». La simetria d'aquesta frase és el que importa — perquè si desmarcar-la abasta el futur, marcar-la també. I la pregunta freqüent ho confirma sense ambigüitat: deixar l'opció posada fa que els connectors nous d'aquest tipus «follow the default rollout and are available to everyone included in User access». La taula de controls tanca el cercle: User access és el sostre de població i les seves opcions són All users —marcada com a (default)—, usuaris concrets o ningú.
Suma-ho: una casella marcada més el sostre per defecte equival a una aprovació permanent i anticipada per a un catàleg que creix sense tu. Ningú no t'enviarà un avís el dia que aparegui el connector número dos-cents. No hi ha cap pas d'«aprovar aquest connector» pel mig. És una decisió que vas prendre una vegada, probablement pensant en si la gent es podia instal·lar agents d'una botiga, i que continua signant coses en nom teu.
Què hi ha de debò en aquesta galeria
Convé mirar el catàleg real abans de decidir que això és abstracte. La galeria de connectors federats que publica Microsoft està ordenada per categories, i entre elles hi ha Legal + HR and recruiting (iManage Work, NetDocuments US, Relativity, Everlaw, Litera, Harvey, Gusto, ZipRecruiter), Accounting and finance (Xero, Square, Moody's, Morningstar, LSEG, FactSet, Zoho Books), CRM (HubSpot, Intercom, Clarify), Files and documents (Box, Egnyte), Collaboration (Gmail, Trello, Miro, Linear) i Productivity (Notion, Airtable, Google Calendar, Google Contacts, Fireflies). Allà dins hi ha els contractes, les nòmines i la comptabilitat d'una pime catalana qualsevol.
I no són de només lectura. La documentació ho diu amb totes les lletres: on el connector ofereixi les eines, el Copilot pot «create, update, or delete data in the connected system on the user's behalf». Les eines de lectura no demanen permís mai: «Read tools are always allowed and don't require approval». Les d'escriptura i esborrat vénen en Needs approval, que vol dir que pregunten cada vegada; però en aquest diàleg, al menú que hi ha al costat d'Allow once, l'usuari pot triar Always allow, i llavors deixen de preguntar. Aquesta tria és per eina, no per connector. L'administrador no es queda sense palanques —té el bloqueig d'Agents > Eines, que arriba al nivell d'eina—, però el veto previ, per defecte, no és seu.
El que això NO és
Un connector federat no dona a ningú dades que no pogués veure ja. La documentació és explícita: accedeixen «using the user's identity and permissions», «the source system enforces all permissions» i «no data is indexed into Microsoft 365». No hi ha elevació de privilegis, no hi ha còpia de les teves dades enlloc i no hi ha cap forat per pedaçar. Tampoc no és una vulnerabilitat ni un incident: és un canvi de govern anunciat, amb el seu avís, la seva data i la seva documentació.
El que creix sol no és l'accés: és la superfície. Quants serveis de tercers pot endollar la teva gent al Copilot, i a través de quants pot actuar, sense que ningú del teu costat prengui una decisió per cadascun. Això no s'arregla amb un pedaç, es decideix. És exactament el mateix mecanisme del qual parlàvem fa quatre dies a propòsit de com la retenció que cobria el Copilot s'apagava sola, i el mateix de les aplicacions connectades que entren amb un token i no passen pel MFA: no és que hi entri ningú, és que la configuració que donaves per bona va deixar de significar el que creies.
Els sis controls, i quin decideix per endavant
Microsoft publica la taula i val la pena llegir-la sencera, perquè desmunta la idea que tot depèn d'una casella:
Hi ha escotilla individual, i és important dir-ho: encara que desmarquis un tipus sencer, «you can still turn on individual connectors from Copilot connectors > Your connections». Perquè un usuari vegi un connector federat s'han de complir cinc condicions alhora: tipus d'editor permès (o connector encès a mà), connector habilitat, usuari dins d'User access, usuari dins del desplegament esglaonat i llicència de Copilot. Cinc portes, no una — i convé dir-ho perquè desmenteix la versió alarmista de tot això. El que passa és que les altres quatre vénen obertes: això és exactament el que vol dir default rollout. Només dues de les cinc es decideixen connector a connector, i cap de les dues no s'ha de tocar perquè un connector nou arribi encès.
Les sis coses que mirem abans d'una data així
- Si algú va fer servir
setFederatedConnectors, i què apagava. És l'única pregunta que decideix si l'avís t'aplica. Si la resposta és «ningú», la resta és higiene, no urgència. - Una captura datada d'Agent and plugin access i d'User access, avui. Les tres caselles i el sostre, tal com estan. És l'únic document que distingirà després el que vas heretar del que vas decidir.
- Si
User accesscontinua en All users. És el valor de fàbrica i és el sostre de tota la resta. Baixar-lo a un grup és el canvi que més abast retalla amb menys esforç. - La llista de Your connections, connector a connector, amb el seu estat i el seu desplegament esglaonat. I per a cadascun, si és sincronitzat o federat: només el sincronitzat copia dades a l'índex del Graph.
- Dels sincronitzats, si la seguretat d'elements externs està restringida. En aquesta família la documentació avisa que «deployed connectors are tenant-wide unless external item security is restricted». No s'aplica als federats, que van amb els permisos de l'usuari.
- La data en què algú torna a obrir aquesta pantalla, amb nom i cognoms. Trimestral n'hi ha prou. Sense propietari, d'aquí a un any l'ajust es dirà una altra cosa i tornarem a escriure aquest post.
On encaixa això en el que fem
Quan muntem automatització i IA en una empresa, la part que ocupa les hores no és connectar res: és decidir què entra, amb quin abast i qui ho aprova, i deixar-ho escrit perquè d'aquí a sis mesos algú ho pugui llegir sense preguntar. Un connector és una decisió sobre dades i aplicacions disfressada d'integració, i les decisions sobre dades envelleixen malament quan l'únic registre és la memòria de qui les va prendre. Val per a la resta de l'inquilí de Microsoft 365: els ajustos que ningú no torna a obrir acaben significant coses que ningú no va decidir. Si vols que mirem amb tu què tens posat avui i què canvia en el teu cas, en parlem.
Fonts. Les citacions van en l'anglès original a posta, perquè es puguin cercar literalment. L'avís: MC1454973 del centre de missatges del Microsoft 365 («Manage Copilot connectors (Global setting) from Agent 365 — SetFederatedConnectors CLI toggle is retiring»), consultat el 29 d'octubre del 2026, d'on surten el 30 d'octubre del 2026 com a data d'aplicació, les dues frases citades, l'obsolescència del commutador el 25 d'agost del 2026, l'exempció «If you organization is not using the setFederatedConnectors CLI toggle you can safely disregard this message» —l'errada «you organization» és de l'original—, l'acció recomanada «review and validate your Allowed agent types configuration…» i la nota «Updated October 23, 2026: We have updated the timeline. Thank you for your patience», que és d'on surt que la data es va moure. Els controls, els valors per defecte i el futur: Federated connectors overview (datada el 19 d'octubre del 2026), d'on surten la taula «Which setting controls what» amb els sis controls, el (default) d'All users a User access, la frase «when you clear an option, connectors of that type aren't available to users, including connectors released in the future», l'escotilla «you can still turn on individual connectors…», la pregunta freqüent «if the option stays selected, new connectors of that type follow the default rollout and are available to everyone included in User access», les cinc condicions perquè un usuari vegi un connector, la galeria per categories amb els noms citats, les accions d'escriptura «create, update, or delete data in the connected system on the user's behalf», el «read tools are always allowed and don't require approval», el botó Always allow, i les garanties de la secció de seguretat: «access data using the user's identity and permissions», «the source system enforces all permissions» i «no data is indexed into Microsoft 365». El nom de l'ajust i els connectors sincronitzats: Copilot connectors overview, d'on surt «deployed connectors are tenant-wide unless external item security is restricted» —frase que és a la secció de connectors sincronitzats, no a la de federats—, i la pàgina d'Agent settings, que avui titula la secció Agent and plugin access mentre l'avís continua anomenant-la Allowed agent types. El que és nostre, i per tant discutible: la lectura que una casella marcada equival a un consentiment anticipat (Microsoft descriu el mecanisme; el nom l'hi posem nosaltres), l'observació que el rètol de l'avís ja no existeix a la pantalla, la idea que el que creix és la superfície i no l'accés, i les sis comprovacions. Foto: «Fukuoka Daimyō Garden City Tower, the turnstiles on the 3rd floor» de Hirho, Wikimedia Commons, CC BY-SA 4.0.
Microsoft 365
ES 
CAT 
EN