El pla B caduca el 31 d'octubre: s'acaba el VMware amb llicència inclosa al núvol

Hi ha una data al calendari que no has posat tu i que et marcarà el trimestre: el 31 d'octubre del 2026. Aquell dia s'acaba el model d'Azure VMware Solution en què la llicència de VMware anava dins de la factura del node. A partir de l'1 de novembre, per continuar encenent aquells nodes cal aportar una clau de VMware Cloud Foundation comprada directament a Broadcom. Al Google Cloud VMware Engine això mateix va passar fa nou mesos. Avui, 3 d'agost, queden 89 dies. I el que importa no és la data: és que durant dos anys «m'enduc el vSphere tal qual al núvol de l'hiperescalar» ha estat el pla B preferit de molta gent per no decidir. Aquell pla B no va ser mai un pla: era una pròrroga. I les pròrrogues caduquen.

Les dates, sense adorns

Tal com les publiquen Microsoft i Google. Abans d'opinar, el calendari:

• 31 d'octubre del 2026: fi dels nodes de pagament per ús d'Azure VMware Solution amb VCF inclòs. Els clients passen a les referències BYOL i han d'aportar una clau de llicència de VCF abans de l'1 de novembre del 2026 per continuar fent servir el servei.
• 16 d'octubre del 2025: els nodes de pagament per ús nous ja van amb referències BYOL i clau pròpia. Qui ja era a BYOL no nota res. És a dir: això no comença ara, fa nou mesos que funciona per als qui creixen.
• 15 d'octubre del 2025: qui va comprar instàncies reservades aquell dia o abans conserva el VCF inclòs fins que s'acabi el seu període. Microsoft situava l'estalvi de la reserva davant del pagament per ús en un 30–50 %. Si ets en aquest cas, la teva data no és el 31 d'octubre: és l'últim dia de la teva reserva. Busca'l avui.
• 1 de novembre del 2025: el Google Cloud VMware Engine ja va fer el mateix moviment. Els seus clients compren subscripcions portables de VCF directament a Broadcom en lloc de contractar el VCF inclòs al servei, i els compromisos d'ús nous posteriors al 15 d'octubre del 2025 se signen amb Broadcom.
• El marc general: Broadcom ha portat el VCF sobre hiperescalars a un model només de portabilitat de llicència. La subscripció és teva i cobreix hosts al teu centre de dades, hosts al núvol o una barreja de tots dos, i es mou amb tu quan canvia el repartiment.

El que canvia no és el preu: és amb qui signes

Fins ara, un node de VMware al núvol era una línia de factura i un interlocutor. L'hiperescalar comprava el programari, el ficava dins del preu de l'host i te'l cobrava amb l'emmagatzematge i la xarxa. A partir de l'1 de novembre són dos contractes: la infraestructura amb Microsoft o amb Google, i el programari amb Broadcom, amb el seu propi terme, la seva pròpia data d'aniversari i els seus propis mínims de compra.

La portabilitat, dit sigui sense ironia, és bona de debò: poder moure la mateixa subscripció entre la teva sala i el núvol, en el repartiment que et convingui cada any, és exactament el que demanem des que existeix l'híbrid. Ningú no s'hauria de queixar d'això. El que canvia no és la qualitat del mecanisme, és qui posa el preu i a qui cal demanar-li pròrroga. Abans negociaves el conjunt amb el teu proveïdor de núvol, que tenia interès que t'hi quedessis. Ara negocies el programari amb el fabricant, que té altres interessos igual de legítims i bastant menys alineats amb els teus.

I un matís que el titular s'empassa i que convé dir en veu alta: Microsoft indica que les referències BYOL de l'Azure VMware Solution estan tarifades per sota de les que porten el VCF inclòs. La part d'infraestructura, per tant, baixa. Així que la pregunta honesta no és «em pugen el preu?», sinó si la subscripció que a partir d'ara li compres a Broadcom costa més o menys que aquesta rebaixa. Aquesta resta és teva i només es pot fer amb les dues ofertes sobre la taula. Ningú no te la resoldrà en un blog, nosaltres tampoc.

Hi ha a més un efecte operatiu que passa per sota del radar: una data de renovació més per vigilar, en un lloc diferent, amb un responsable diferent. Els projectes rarament cauen per la data gran, la dels titulars. Cauen per la petita: la clau que cal introduir un divendres, la comanda que triga dues setmanes al sistema del fabricant, l'aniversari que va passar mentre algú era de vacances.

El mite: «me'n vaig al núvol i m'estalvio el problema»

Moure un vSphere sencer a l'Azure VMware Solution o al Google Cloud VMware Engine no és una migració: és un canvi de domicili. S'endú l'hipervisor, el model operatiu, les dependències d'NSX i de vSAN, els costums de l'equip… i ara també la llicència, que viatja amb tu a la butxaca. Això pot ser exactament el correcte: hi ha sales que s'han de tancar, lloguers que vencen, refrigeracions que ja no donen més i maquinari que no aguanta un altre any. Tancar un centre de dades amb un lift and shift és una decisió de manual i de vegades l'única que cap en el termini.

El que no és, és una sortida del problema de llicències. L'única sortida d'un problema de llicències és canviar de producte o negociar el preu amb els ulls oberts. Tota la resta és ajornar-lo. Fa dues setmanes escrivíem just això mirant els dos anys transcorreguts des del canvi de mans de VMware: l'èxode massiu no va passar, la majoria s'hi va quedar i va pagar. És una decisió perfectament defensable. El que no se sosté és no haver-la pres i dir-li «estratègia» al fet que la data encara no havia arribat.

El calendari el posa un altre

El 31 d'octubre no és un cas aïllat, és el ritme. El gener del 2026 Broadcom va tancar el programa de proveïdors de servei al núvol de VMware, amb les transaccions completades com a molt tard el 31 de març; a partir d'aquí només un grapat de socis autoritzats pot vendre aquestes subscripcions. Al març, la patronal europea de proveïdors d'infraestructura cloud va presentar una denúncia davant la Comissió Europea demanant mesures cautelars, i va afirmar que els preus s'havien multiplicat per deu des que Broadcom es va quedar VMware —és la seva xifra, no la nostra; Broadcom va respondre que hi discrepa fermament i que la denúncia tergiversa el mercat—.

El 10 de juliol del 2026, cinc associacions d'usuaris i proveïdors europeus —incloses les de directors de sistemes de França, Alemanya, Bèlgica i els Països Baixos— van signar una carta demanant a Brussel·les aquestes cautelars i un període transitori de com a mínim tres anys. Convé llegir aquesta xifra amb la mateixa prudència que l'anterior: és una petició de part dins d'un procediment obert, no un càlcul d'enginyeria sobre quant es triga a moure un parc. Però alguna cosa diu sobre l'ordre de magnitud amb què treballa qui negocia això cada dia, i contrasta amb el termini que tens tu per a un tràmit molt més petit. El que sens dubte no és una estratègia és planificar comptant que Brussel·les arribi a temps: un expedient de competència no es mesura en mesos, i la teva data sí.

Els 72 nuclis que no van ser

El març del 2025 va circular entre distribuïdors un avís: a partir del 10 d'abril, el mínim de llicència passava de 16 a 72 nuclis per línia de comanda, més un recàrrec del 20 % per a qui renovés fora de la seva data d'aniversari. Aquell terra no premia els parcs grans —una comanda per a una sala sencera passa de 72 nuclis sense despentinar-se—, sinó els petits: el servidor solt, la delegació amb dos hosts, el laboratori. Amb aquest compte, demanar llicència per a un servidor amb un processador de vuit nuclis en costava 72. Hi va haver reacció, i el mínim de 72 es va acabar retirant; el que continua vigent és el de 16 nuclis per processador.

Aquí ningú no va mentir i, a la pràctica, allò no es va arribar a aplicar. Tret d'un detall: durant unes setmanes, el terra d'una compra petita es va multiplicar per quatre i mig en un full de càlcul, i després va tornar al seu lloc. Aquesta és la lliçó que serveix. Quan modelis el cost de quedar-te, el número que importa no és el preu d'avui: és la variància. El que necessita saber el teu director financer és quant pot canviar, en quina direcció i amb quant d'avís. I mentrestant, el mínim que sí que és vigent ja té efecte a la teva factura: 16 nuclis per processador vol dir que un host de dues CPU de vuit nuclis es llicencia com a 32. El terra el posa el fabricant, no el teu inventari.

Els números que sí que pots tancar aquesta setmana

No cal decidir el futur de la virtualització de la teva empresa a l'agost. Cal arribar al setembre amb sis dades sobre la taula, i cap de les sis demana un projecte: demanen una tarda i la persona correcta al davant.

• 1. Tens nodes en pagament per ús amb llicència inclosa? Si la resposta és sí, el 31 d'octubre va amb tu. Si vas comprar reserva el 15 d'octubre del 2025 o abans, apunta la data de final del teu període: aquell dia és el teu 31 d'octubre particular, i probablement ningú no el té apuntat.
• 2. Compta els nuclis com els compta el fabricant, no com els compta el teu inventari: mínim de 16 per processador. En parcs amb CPU petites, la diferència entre els dos comptes és la meitat del pressupost.
• 3. La data d'aniversari de cada subscripció, amb nom i cognoms de qui la vigila. Si aquesta persona no existeix, ja has trobat alguna cosa aquesta tarda.
• 4. Què fas servir de debò de l'stack tecnològic. Tallafoc distribuït d'NSX, vSAN, replicació i recuperació de lloc, eines de migració en calent. Cadascun d'aquests és o un motiu legítim per quedar-se, o una feina concreta de reemplaçament si te'n vas. El que no val és la llista de funcionalitats del fullet: mira què hi ha encès.
• 5. Quants terabytes es mouen i per on. Una migració no falla per l'hipervisor: falla per la finestra i per l'enllaç. L'amplada de banda disponible entre origen i destí decideix el calendari molt abans que cap decisió d'arquitectura.
• 6. La pregunta incòmoda: si la propera renovació pugés un altre esglaó, què faries? Si la resposta és «pagar», perfecte, és una resposta i es pot pressupostar. El car és el silenci.

Quan NO cal moure's

La part que no s'avé amb el titular: quedar-se sol ser la resposta correcta en més casos dels que la indústria admet. Si tens una reserva amb divuit mesos per endavant, no tens una urgència: tens deures. Si la teva operació depèn del tallafoc distribuït, d'un vSAN estirat entre dues sales o de la recuperació de lloc, canviar d'hipervisor no és un cap de setmana llarg: és reescriure el pla de recuperació i tornar-lo a provar, que és la part que ningú no pressuposta. Si l'equip és al límit, si l'aplicació crítica es retira l'any que ve, o si el maquinari es renova d'aquí a tres mesos, moure ara és afegir risc a canvi de res.

VMware no és el que surt car. El que surt car és arribar al 20 d'octubre amb una compra urgent. En una compra urgent no es negocia: se signa. I se signa el terme que t'ofereixen, amb el mínim que t'ofereixen, a la data que t'ofereixen.

Com ho mirem nosaltres

No som revenedors de VMware ni de Proxmox: no venem llicències de cap dels dos, així que aquí no hi ha comissió per defensar. Operem Proxmox VE amb Ceph en producció, repartit en diversos centres de dades, i venim de vSphere des de versions que ja no surten a les taules de compatibilitat. Hem migrat empreses de VMware a Proxmox i també hem recomanat quedar-se a VMware quan els números sortien a favor de quedar-s'hi. Abans de moure una sola màquina, fem números.

I val a dir-ho igual de clar: l'alternativa també té calendari. El Proxmox VE 8 arriba al final de suport aquest mes d'agost, i qui va fer el pas fa dos anys té ara mateix la seva pròpia actualització pendent. Canviar de fabricant no et treu les dates del damunt: et canvia qui les posa, quant costa arribar tard i si pots decidir el quan. Aquesta és tota la diferència, i no és poca.

Quan la conversa deixa de ser d'arquitectura i passa a ser de diners —que és el que passa gairebé sempre a l'octubre—, la comparació honesta no és «núvol contra la meva sala aquest mes», sinó els comptes a cinc anys, amb el maquinari, l'energia, les mans i les llicències a la mateixa taula. De vegades surt núvol; d’altres, colocation amb ferro propi. De vegades surt quedar-se exactament on ets i dedicar l'esforç a una altra cosa. La nostra feina a infraestructura i cloud és que aquesta taula existeixi abans de la data límit, no després.

El 31 d'octubre no cau res

Convé dir-ho clar, perquè el sector viu d'espantar i nosaltres no: aquell dia no s'apaga cap màquina virtual per sorpresa ni hi ha cap apocalipsi a la sala. El que hi ha és una condició administrativa que, si no està resolta, et deixa sense poder fer el que necessitaves fer just quan ho necessites: créixer, renovar, moure. Els desastres de llicències no són sorollosos. Són un correu que diu que no es pot ampliar el clúster fins que arribi una clau, la setmana que calia ampliar-lo.

Així que el pla B no va ser mai endur-s'ho al núvol. El pla B és tenir els números fets abans que et demanin la clau. Vuitanta-nou dies donen de sobres per a això. Per a l'altre —decidir bé, amb la taula al davant i sense pressa— donen just.

Fonts (verificades el 3 d'agost del 2026): les dates de l'Azure VMware Solution —fi del pagament per ús amb VCF inclòs el 31 d'octubre del 2026, clau de llicència obligatòria abans de l'1 de novembre del 2026, referències BYOL per a nodes nous des del 16 d'octubre del 2025, reserves comprades el 15 d'octubre del 2025 o abans vàlides fins a final de període estalvi estimat del 30–50 % de la reserva davant del pagament per ús i indicació que les referències BYOL estan tarifades per sota de les que porten el VCF inclòs— surten dels avisos de Microsoft per a clients i per a partners al Microsoft Community Hub. El canvi equivalent al Google Cloud VMware Engine l'1 de novembre del 2025 i el model només de portabilitat de llicència en hiperescalars, a SDxCentral (13 d'octubre del 2025). El tancament del programa de proveïdors de servei al núvol, la denúncia davant la Comissió Europea presentada el març del 2026 (publicada per The Register el 19 de març), la xifra de preus multiplicats per deu atribuïda a l'associació denunciant i la resposta de Broadcom, a The Register. La carta de les cinc associacions del 10 de juliol del 2026 demanant mesures cautelars i un període transitori de com a mínim tres anys, al teletip de Reuters recollit el 15 de juliol del 2026. L'avís del mínim de 72 nuclis per comanda a partir del 10 d'abril del 2025 i el recàrrec del 20 % per renovació fora d'aniversari, a The Register (28 de març del 2025); la seva retirada posterior i la continuïtat del mínim de 16 nuclis per processador, a Born's Tech and Windows World (11 d'abril del 2025). Foto de portada: «Data centers in Ashburn», de Theodore Christopher, CC0.