Ja hi ha número per a la sortida de VMware, i el número es citarà malament tota la tardor. Gartner situa en el 55 % les empreses que per al 2029 hauran iniciat proves de concepte amb alternatives, davant del 25 % d'enguany. El verb és aquest, iniciat, i aquí hi caben dos anys de calendari i una factura sencera. La nostra experiència és que la majoria d'aquestes proves no servirà per decidir res.
Ho va publicar ahir The Register, llegint el nou Quadrant Màgic de Gartner sobre infraestructura híbrida distribuïda. La premissa, en la seva formulació literal, diu que «per al 2029, el 55 % de les empreses iniciarà proves de concepte de productes alternatius d'infraestructura híbrida distribuïda per substituir els seus desplegaments basats en VMware», partint del 25 % el 2026. L'article de The Register —no l'informe, que és de pagament i no l'hem llegit— s'encarrega de subratllar que això és recerca i avaluació, no migracions acabades.
El número interessant és l'altre
El 55 % del 2029 és una projecció: pot complir-se o no, i ningú no la tornarà a mirar. El 25 % del 2026 és la línia base que Gartner dóna per a enguany, i segons ella una de cada quatre ja ha arrencat alguna prova de concepte. Aquesta part no es discuteix en un comitè, es nota al mercat: hi ha fabricants retocant gammes, hi ha avisos que abans no existien, i el catàleg d'eines que depenien de l'ecosistema s'ha convertit en un assumpte sensible.
Hi ha un segon senyal de la mateixa setmana que ens sembla més eloqüent que qualsevol percentatge. El 14 de setembre Gartner va publicar un Quadrant Màgic de plataformes de virtualització de servidors, signat per cinc analistes. Segons The Register, no en publicava cap des de feia aproximadament una dècada. Una consultora treu un quadrant quan hi ha una decisió de compra a arbitrar. Durant deu anys no n'hi va haver: la virtualització de servidors no era una decisió, era una renovació. Que el quadrant torni diu més que el 55 %.
I ja que citem aquell article, citem-lo sencer, inclosa la part que a nosaltres ens incomoda. Al quadrant d'infraestructura híbrida distribuïda, VMware hi figura com a líder, al costat d'AWS, Microsoft, Oracle i Nutanix. Proxmox hi surt com a niche player, i Gartner en dóna dos motius: la manca de suport per a aplicacions empresarials de primer nivell i un equip petit que fa incerta la disponibilitat d'aquell suport (The Register hi afegeix que des de llavors Proxmox ha obert oficina a Nord-amèrica i ofereix suport 24×7). Nosaltres migrem a Proxmox i l'operem cada dia, així que ho diem amb coneixement: el segon motiu és exactament el que cal resoldre al contracte de suport abans de signar res, i el primer és el que ha de sortir d'una prova, no d'un fullet.
Una prova de concepte de virtualització surt bé sempre
I aquí hi ha el problema. És l'experiment més fàcil d'aprovar en un comitè —no toca producció, no costa llicències, el munta l'equip amb ferro amortitzat— i també el més fàcil de falsejar sense voler. El guió habitual: tres màquines velles, instal·lació en una tarda, es crea una màquina virtual, arrenca, algú llança una prova de disc, surt un número bonic, i la reunió es tanca amb un «funciona perfectament».
Això demostra que l'hipervisor arrenca màquines virtuals. Ningú no ho dubtava. Una prova dissenyada per sortir bé contesta una pregunta que ningú no havia fet, i la resposta es presenta al comitè com si fos una decisió. Després arriba la migració de debò i apareixen les tres o quatre coses que la prova no va tocar, que són exactament les cares.
Sis coses que la prova ha d'intentar trencar
Una prova que serveix per decidir no es dissenya per demostrar que la plataforma funciona: es dissenya per trobar on deixa de funcionar, en horari d'oficina i amb algú mirant. Aquest és l'ordre en què nosaltres ho muntem, i el primer sorprèn gairebé tothom.
- La restauració, abans que la migració. El teu programari de còpies parla amb l'hipervisor a través d'una interfície concreta, i aquesta interfície canvia amb la plataforma. El primer que cal provar no és moure una màquina: és deixar una càrrega funcionant dues setmanes a la plataforma nova, restaurar-la des de la còpia i obrir-la per veure que a dins hi ha dades. Que això no és teòric ho vam veure a l'agost, quan es va retirar de la descàrrega pública el kit del qual depenien gairebé totes les eines del mercat: el primer que va quedar en risc no van ser les migracions, van ser les còpies de seguretat de qui no se n'havia anat enlloc i un dia hagués de reinstal·lar.
- Arrencar no és migrar. Mou una màquina Windows de debò, de les que fa anys que són en producció, no una acabada d'instal·lar per a l'ocasió. El disc arriba sencer i el sistema no arrenca, perquè el controlador d'emmagatzematge que el sistema esperava trobar ja no hi és. S'arregla, però cal saber-ho abans de planificar una finestra de cap de setmana.
- El que es queda a la cabina. Si el teu pla reutilitza l'emmagatzematge que ja tens —i és el pla raonable en la majoria de casos—, prova què viatja i què no. Els snapshots no viatgen, i hi ha qui descobreix això el dia que necessita tornar enrere una hora.
- Mata un node a mà, un dimarts al matí. No l'apaguis per la interfície: treu-li el corrent. El que vols mesurar és si la resta del grup es posa d'acord, quant triga a reiniciar el que hi havia i què passa amb la màquina que es va quedar a mitges. Una prova sense una avaria provocada és una demostració comercial feta pel teu propi equip.
- El dia 2, dins de la finestra de prova. Actualitza la plataforma nova mentre l'estàs provant: una versió menor, un reinici de node, un canvi de repositori. El que es compra amb un hipervisor són dos anys d'actualitzacions i el procediment d'aplicar-les sense tallar res. Si la prova dura sis setmanes i en aquestes sis setmanes no vas actualitzar res, no has provat la part que faràs dues-centes vegades.
- La tornada enrere, cronometrada. Escriu què faries si la càrrega pilot ha de ser una altra vegada a la plataforma vella el dilluns a les vuit, i després fes-ho i mesura quant trigues. És la meitat del projecte que ningú no prepara i l'única que et dóna dret a arriscar l'altra meitat: ho tenim desenvolupat al pla de tornada enrere.
Cap de les sis necessita llicències ni pressupost extra: necessiten decidir que la prova pot sortir malament, que és just el que no es decideix quan el projecte ja té nom i una diapositiva. Trencar el propi sistema expressament, en horari d'oficina i amb la gent al davant, és una pràctica vella i avorrida que s'usa en llocs on caure costa molts diners. Funciona pel mateix que funciona un simulacre d'incendi: perquè el dia que passa de debò ningú no està llegint el procediment per primera vegada.
La variable que no és a l'informe: la teva data de renovació
Un percentatge de mercat no et diu quan començar; el teu contracte sí. The Register recorda un detall que explica bona part del calendari del sector, i de passada d'on surt la data del 2029: molts clients van signar subscripcions noves a tres anys just abans que es tanqués l'adquisició, i si aquests mateixos renoven tres anys més durant el 2026, el 2029 cau sol. És a dir, la projecció no descriu cap despertar col·lectiu. Descriu quan vencen els contractes.
Amb tres mesos per endavant no tens una alternativa, tens una postura negociadora que no pots defensar: si l'altre pregunta «i si no?», la resposta honesta és que no ho saps. La nostra regla, sense misteri: la prova es comença dotze mesos abans del venciment. Dotze mesos donen per provar, trencar, equivocar-se, tornar enrere i encara decidir amb calma, fins i tot decidir que et quedes. Però havent-ho decidit tu.
Quan continuem recomanant quedar-se
No venem llicències de VMware ni de Proxmox. No som resellers de cap de les dues, i això ens permet dir això sense que ens costi diners: hi ha casos en què anar-se'n ara és la pitjor opció. Els vam desenvolupar fa un mes a quan NO migrar de VMware a Proxmox —el programari certificat sobre una sola plataforma, el número que fa mal que no és el de les llicències—, així que aquí només hi afegim el que hi falta i és el que més vegades ens trobem.
És el de l'equip d'una persona i mitja. Canviar de plataforma no consisteix només a moure màquines: es llença pel desguàs la intuïció operativa que aquella persona ha acumulat durant anys, la que la fa mirar un avís a les set de la tarda i saber si allò es queda per demà o cal obrir el portàtil. Aquella intuïció no és a cap full de càlcul de TCO, triga un parell d'anys a tornar a créixer, i durant aquell parell d'anys l'empresa és més fràgil encara que la factura de llicències hagi baixat. Quan qui decideix és qui també fa guàrdia, hem recomanat esperar i dedicar aquell any a una altra cosa: a documentar la infraestructura i a provar les còpies. Surt més barat i es nota abans.
El que es veu en els números públics, i ho vam repassar fa dos mesos a l'èxode que no va arribar a ser èxode, és una reducció de dependència per fases: es treu primer el que menys fa mal, s'aguanta la resta i es renegocia amb això a la mà. La projecció de Gartner, llegida literalment, descriu just aquesta manera de moure's.
Com ho fem nosaltres
Operem Proxmox VE amb emmagatzematge Ceph en producció, repartit en diversos centres de dades, i portem amb VMware des de versions que ja no es mencionen a les notes de premsa. Hem migrat empreses d'una plataforma a l'altra i també hem recomanat quedar-se quan tenia sentit. Per això la nostra consultoria és agnòstica de fabricant: el que lliurem en acabar una prova de concepte és l'informe del que es va trencar, quant va trigar a tornar i què hauria costat que passés un dimarts de debò. La recomanació surt sola d'aquí, i de vegades contradiu el que volíem.
I quan la decisió ja està presa i és anar-se'n, el que fem és migrar per capes, sense apagar el negoci: primer el que no factura, després el que factura poc, i la finestra de cap de setmana només per al que no admet cap altra cosa. L'avorrit és la part bona. Si la teva renovació cau el 2027, el moment de muntar la prova és aquesta tardor.
Fonts (consultades el 23-set-2026): la premissa de planificació estratègica del 55 % per al 2029 —davant del 25 % el 2026— i la seva formulació literal («initiate proofs of concept»), l'aclariment que es refereix a avaluació i no a migracions acabades, la menció a les subscripcions a tres anys signades abans del tancament de l'adquisició i l'apunt que Gartner no publicava un quadrant de virtualització de servidors des de feia una dècada són a l'article de The Register del 22-set-2026, que cita el Magic Quadrant for Distributed Hybrid Infrastructure. L'existència i la data del Magic Quadrant for Server Virtualization Platforms (14-set-2026, signat per Tony Harvey, Daniel Bowers, Paul Delory, Tony Iams i Owen Marino) consten a la nota de premsa d'un dels fabricants inclosos, del 16-set-2026. El que aquest post NO afirma: no hem llegit els informes de Gartner —són de pagament i no en som clients—, així que totes les xifres i cites atribuïdes a Gartner procedeixen d'aquestes dues fonts secundàries i no dels originals; no sabem quina mostra ni quin mètode hi ha darrere del 25 % i del 55 %, i una premissa de planificació estratègica és per definició una previsió, no un mesurament. Les sis comprovacions de l'apartat central són criteri nostre a partir de migracions pròpies, no una recomanació de cap fabricant ni de cap analista.
Quan venç la teva renovació?
Si cau en els pròxims dotze mesos, la prova de concepte es munta ara. Dissenyem una que intenti trencar-se, l'executem amb el teu equip i t'entreguem per escrit el que va sortir — inclòs si el que surt és que et convé quedar-te.
Parlar amb everyWAN
Microsoft 365
ES 
CAT 
EN