Tornar al Blog

Proxmox en Arm no amplia el teu clúster: t'obliga a tenir-ne dos

Dues arquitectures, dues bosses de capacitat
Proxmox VE 9.2 · arm64 · NVIDIA Grace Hopper / Vera

El 5 d'agost Proxmox Server Solutions va publicar la primera edició oficialment suportada de Proxmox VE 9.2 per a arm64. No és una preview, no és una branca a part i no és un experiment de cap de setmana: mateix codi, mateixos repositoris, mateix cicle de vida i paritat de funcions amb la versió x86-64. I a la lletra petita de l'anunci hi ha una frase que, per a qui ha de dibuixar la infraestructura, pesa més que tota la resta: «els guests només corren en nodes que coincideixen amb la seva arquitectura, i la migració en viu només és possible entre nodes de la mateixa arquitectura».

I per si quedava algun dubte, el mateix anunci contesta la pregunta òbvia —puc barrejar nodes x86-64 i arm64 en un mateix clúster?— amb una resposta que convé llegir sencera: «no està bloquejat tècnicament, però els clústers d'arquitectura mixta no estan suportats oficialment». És a dir: si demà poses un node Arm a la teva sala, no has ampliat el clúster. Has començat el segon. I això és una decisió d'arquitectura —amb dues bosses de capacitat, dues reserves de fallada, dos calendaris de manteniment i, ja posats, dues subscripcions— que convé prendre expressament i no descobrir el dia que un migrate retorna un error.

Què han publicat exactament

Això no és un port a mitges, i convé dir-ho abans de baixar a la lletra petita:

  • Paritat de funcions amb x86-64: KVM, contenidors LXC, ZFS, Ceph, xarxes definides per programari, alta disponibilitat, backup i interfície web. Les diferències que hi ha són de plataforma, no funcions que faltin per escriure.
  • Mateixa base i mateix cicle de vida: Debian 13.5 «Trixie», kernel 7.0 com a estable per defecte, QEMU 11.0, LXC 7.0 i ZFS 2.4. Mateixos repositoris, mateixa documentació tret d'un grapat de diferències pròpies de l'arquitectura.
  • Plenament suportat a les plataformes NVIDIA Grace Hopper i NVIDIA Vera —així ho diu l'anunci del fòrum; la nota de premsa ho formula com a «sistemes basats en les arquitectures de CPU Grace i Vera», que no és exactament el mateix—. La feina es va validar en col·laboració amb NVIDIA i Supermicro, i el CTO, Thomas Lamprecht, ho resumeix sense adorns: desenvolupar directament sobre sistemes Grace Hopper els va permetre validar-ho en maquinari de producció des del primer dia.
  • Best-effort en qualsevol altre maquinari UEFI amb ARMv9-A o superior; ARMv8-A «generalment funciona», també en mode best-effort. Proxmox diu que treballa amb més fabricants de servidors per ampliar la llista de plataformes oficials.

Que Ceph i ZFS siguin en aquesta llista no és un detall menor. Vol dir que la conversa sobre emmagatzematge no canvia en creuar d'arquitectura, i aquí ja hi ha criteri escrit: el càlcul de rèplica 3 contra erasure coding es fa igual en un node Grace que en un Xeon. El que canvia no és l'emmagatzematge. És el moviment.

La frase que decideix el disseny

Aquí hi ha l'eix del post, i no és una crítica a Proxmox. Convé separar dues coses que sovint es confonen. La primera: les teves màquines x86 no hi corren. KVM no emula processadors, els accelera, així que un host arm64 executa guests arm64; el teu Windows Server, el teu ERP compilat el 2014 i aquella màquina virtual que ningú no gosa tocar es queden on són. QEMU sí que sap emular una arquitectura sobre una altra, però això és un banc de proves, no una plataforma de producció, i Proxmox no ho ofereix. La segona, i aquesta sí que és irreductible: no hi ha migració en viu creuant la línia. Traslladar l'estat d'una CPU en calent entre dos jocs d'instruccions diferents no és qüestió que algú ho programi. Ni en calent, ni en HA, ni quan el node Arm es quedi sense memòria un dimarts a la tarda.

A les sales que visitem, l'arquitectura del processador fa quinze anys que és una dada i no una decisió. Compraves servidors i eren x86; l'hipervisor movia càrregues d'un ferro a un altre i ningú no mirava l'etiqueta del sòcol. Això s'acaba. A partir d'ara, cada node que compres contesta una pregunta nova —de quin costat va?— i aquesta resposta arrossega el dimensionament: si tens sis nodes x86 i dos Arm, no tens vuit nodes de marge, en tens sis i dos. La reserva perquè un node pugui caure sense drama s'ha de calcular per arquitectura, i en un grup de dos aquesta reserva és el 50%. Encara pitjor: dos nodes tampoc no et donen alta disponibilitat de debò, perquè en caure'n un el grup perd el quòrum. El mínim raonable són tres, o dos més un QDevice que faci de tercer vot.

El mateix val per als contenidors, encara que soni menys èpic: una plantilla d'LXC es construeix per a una arquitectura concreta, així que el catàleg de plantilles i les imatges de les teves aplicacions també es parteixen en dos si no estan publicades per a totes dues. És fàcil d'oblidar fins al dia que ho comproves.

Quatre coses que deixes de tenir en creuar

Són totes a l'anunci, i cap no és un defecte del port: són conseqüències de la plataforma. Però convé llegir-les abans de signar:

  • 1No hi ha SeaBIOS. Totes les màquines virtuals arrenquen per UEFI, amb la build ARM d'OVMF (AAVMF). Si arrossegues un sistema convidat que només arrenca en mode BIOS heretat, aquí no hi ha conversa possible.
  • 2L'amfitrió ha d'arrencar per UEFI i descriure's per ACPI. No és un caprici: és el requisit que separa un servidor d'una andròmina encastada, i el que deixa fora mitja prestatgeria de maquinari Arm barat.
  • 3Ni AMD SEV ni Intel GVT-g. Són tecnologies x86. Si el teu disseny depèn del xifratge de memòria de la VM o de vGPU mediades d'Intel, aquest disseny no creua.
  • 4No hi ha paquet de microcodi. En x86 existeixen intel-microcode i amd64-microcode: una errada del processador es corregeix amb un apt i un reinici. En arm64 no hi ha equivalent a nivell de sistema operatiu, així que aquest pedaç arriba per firmware del fabricant o no arriba. És el punt que menys es comenta i el que més canvia una rutina de manteniment.

I una que no és tècnica però costa diners i temps: la subscripció d'Arm és a part. Les que tinguis d'x86-64 no cobreixen aquests nodes. I, de moment, tampoc no és al catàleg: l'anunci diu que les subscripcions arm64 estan «disponibles sota petició» i remet a parlar amb el seu equip comercial per a un pressupost. En una casa que va amb suport enterprise, això és una línia nova, una data de renovació més i un correu que algú ha d'escriure abans de poder pressupostar res.

La Raspberry Pi no. I això et diu per a qui és

És el titular que més farà mal als fòrums: els ordinadors de placa única que es descriuen només per device tree —la Raspberry Pi, la primera de la llista— no estan suportats. Hi haurà qui ho llegeixi com una decepció. Nosaltres ho llegim com el senyal més clar de per a qui han fet això: si el requisit és UEFI i ACPI, i les plataformes plenament suportades són Grace Hopper i Vera, el destinatari no és el teu armari del passadís. És un rack de còmput accelerat.

Els diners ja s'han mogut, i no és una opinió

Quan un projecte que porta des del 2008 publicant per a x86 dedica un cicle de desenvolupament sencer a una altra arquitectura, hi ha un full de càlcul al darrere. Les dades d'IDC per al primer trimestre de 2026 ho expliquen millor que qualsevol declaració: els servidors no-x86 van facturar 58.700 milions de dòlars, un 107% més que l'any anterior, i es van endur el 47,9% dels ingressos del mercat. El mateix trimestre, l'x86 va facturar 63.900 milions i va baixar un 2,9%, en el seu cas per problemes de subministrament de components. I si mirem només el còmput accelerat, l'encreuament ja s'ha produït: 53.000 milions en servidors accelerats no-x86 davant de 34.600 milions en x86.

Convé entendre d'on surt aquest 107%: no és que les empreses estiguin canviant els seus servidors de correu a Arm. És el rack de GPU. Són els sistemes de còmput accelerat que es venen per armari sencer per entrenar i servir models, i que porten CPU Arm enganxada a l'accelerador. Aquest és el mercat on Proxmox acaba d'entrar, i encaixa amb el que deia el seu COO, Tim Marx, sobre centres de dades que van cap a arquitectures d'alta densitat i eficients en energia. Nosaltres ja vam veure el primer senyal d'aquest moviment quan Proxmox va aparèixer a l'ecosistema de NVIDIA Mission Control, i vam escriure llavors que un logo no migra una infraestructura. Allò era un acord; això són ISO, repositoris i una llista de limitacions publicada. Però l'advertiment d'aquell post continua vigent, només que ara cal aplicar-lo amb més cura.

Quan sí, i quan això no va amb tu

Si no tens un accelerador al rack ni plans de comprar-lo, aquesta versió no et canvia res avui. Ni et fa falta, ni la notaràs, ni li hauries de dedicar un punt de l'ordre del dia. El teu Proxmox x86 continua sent exactament igual de bo que fa una setmana, i el que sí que convé mirar és si està ben rematat en producció, que d'això sí que hi ha feina pendent a gairebé totes les sales que visitem.

Dit això, hi ha tres situacions en què això sí que és una notícia i mereix una conversa seriosa:

  • Compraràs un o diversos nodes Grace Hopper o Vera per a inferència o entrenament i vols deixar de gestionar-los com una illa amb eines pròpies. Compte amb el matís: com que els clústers mixtos no estan suportats, el que hi guanyes no és posar-los al clúster de sempre, sinó un segon clúster que corre el mateix programari, amb els mateixos backups, els mateixos procediments i la mateixa gent de guàrdia. No és poc: és la diferència entre aprendre una plataforma nova i no haver-la d'aprendre.
  • Tens un topall de potència per rack —en colocation el té tothom— i el rendiment per watt decideix què hi cap. Allà l'arquitectura deixa de ser una preferència i passa a ser aritmètica de quilowatts.
  • La teva càrrega és Linux natiu i es compila per a totes dues arquitectures sense drama: contenidors, serveis web, cues, bases de dades amb paquets arm64 oficials. És el cas més còmode i també el menys freqüent en una pime catalana mitjana, siguem honestos.

Les cinc preguntes abans de pressupostar un node Arm

Això és literalment el que preguntem a la primera reunió, i l'ordre importa perquè la primera resposta acostuma a tancar el tema:

  • 1Quina càrrega concreta hi correrà? Amb nom. Si la resposta és «ja ho veurem» o «el que calgui», la resposta correcta és x86 i tornem l'any que ve.
  • 2Existeix binari o imatge arm64 de tot l'stack? No només de l'aplicació: de l'agent de backup, de l'antivirus, del recol·lector de mètriques, del client de la VPN i del driver d'aquella targeta rara. La cadena es trenca per la baula que ningú no va inventariar.
  • 3Quants nodes Arm seran? Si la resposta és un, no hi ha alta disponibilitat per al que hi corri; hi ha un servidor amb un panell bonic. Si són dos, la reserva de fallada és la meitat de la capacitat. El nombre mínim raonable gairebé mai no és el que apareix a la primera proposta.
  • 4Qui actualitza el firmware d'aquestes plaques? Sense paquet de microcodi, el mecanisme pel qual arriba una correcció del processador és el procés de firmware del fabricant. Si ningú no té aquest procés escrit, acabes de crear una illa sense manteniment al lloc més car del rack.
  • 5I el pla B? Si el node Arm cau i no hi ha cap altre Arm lliure, aquella càrrega no arrenca al costat x86. O acceptes l'aturada, o la càrrega viu en contenidors que puguis aixecar en x86 el mateix dia, o compres el segon node. Les tres opcions són legítimes; la que no ho és, és no haver triat.

Cap d'aquestes preguntes no és sobre Arm, en realitat. Són les mateixes que fem abans de posar qualsevol peça que no encaixa amb la resta: què hi corre, amb què es porta, qui ho manté i què passa quan falla. És la part de la consultoria que no surt a les diapositives i la que evita comprar un servidor car que acaba sent un problema de ningú.

El que de debò ha canviat

Ens sembla una bona notícia i ho diem sense peròs: que un hipervisor lliure, amb suport enterprise de debò i sense política de llicències hostil, estigui disponible per al maquinari on se n'està anant la despesa en servidors, treu a molta gent la sensació d'estar atrapada. Que sigui el mateix codi i el mateix cicle de vida —no una branca «community» que s'abandona en dos anys— és exactament el que cal exigir a un port d'aquesta mena.

El que ha canviat no és que ara puguis fer córrer Proxmox en Arm. És que l'arquitectura del processador ha tornat a ser una decisió de disseny després d'anys de no ser-ho, i les decisions de disseny tenen el mal costum de cobrar-se tard: no el dia de la compra, sinó el dia de l'incident, quan algú descobreix que la màquina que cal aixecar en un altre lloc no arrenca enlloc més.

Si estàs dibuixant una infraestructura de virtualització per als propers cinc anys i en aquell full hi apareix una mica de còmput accelerat, aquesta és la conversa que toca tenir ara i no d'aquí a dos pressupostos. Escriu-nos i la tenim: què hi corre, quants nodes per banda i què passa quan un cau.

Fonts (verificades): anunci oficial del 5 d'agost de 2026 al fòrum del projecte —font primària de gairebé tot el que és tècnic en aquest post— amb les plataformes plenament suportades («NVIDIA Grace Hopper i NVIDIA Vera»), el suport best-effort per a altre maquinari UEFI ARMv9-A o superior i per a ARMv8-A, l'exclusió dels ordinadors de placa única descrits només per device tree (Raspberry Pi) i dels sistemes sense arrencada UEFI o sense ACPI, l'arrencada de les VM per AAVMF sense SeaBIOS, l'absència d'AMD SEV i Intel GVT-g, l'absència de paquet de microcodi a nivell de sistema operatiu, la restricció que els guests només corren en nodes de la seva arquitectura i que no hi ha migració en viu entre arquitectures, la resposta literal sobre clústers mixtos («no està bloquejat tècnicament, però els clústers d'arquitectura mixta no estan suportats oficialment»), les subscripcions arm64 separades i «disponibles sota petició», i les versions Debian 13.5 «Trixie», kernel 7.0, QEMU 11.0, LXC 7.0 i ZFS 2.4 — anunci de Proxmox VE per a arm64 al fòrum oficial. Paritat de funcions, validació conjunta amb NVIDIA i Supermicro sobre sistemes Grace Hopper i declaracions de Tim Marx (COO) i Thomas Lamprecht (CTO); la nota de premsa formula les plataformes com a «sistemes basats en les arquitectures de CPU NVIDIA Grace i NVIDIA Vera» — nota de premsa de Proxmox Server Solutions. Context de l'anunci i feina en curs amb altres fabricants de servidors — The Register, 6 d'agost de 2026. Dades del primer trimestre de 2026 del Worldwide Quarterly Server Tracker d'IDC (58.700 M$ en servidors no-x86, +107% interanual i 47,9% dels ingressos; 63.900 M$ en x86, amb una caiguda del 2,9% per restriccions de subministrament de components) — The Register, 16 de juny de 2026. Xifres de còmput accelerat del mateix trimestre (53.000 M$ en servidors accelerats no-x86 davant de 34.600 M$ en x86) — IDC, Worldwide Quarterly AI Infrastructure Tracker. Necessitat de quòrum i del QDevice com a tercer vot en clústers de dos nodes — documentació de clustering de Proxmox VE. El càlcul de la reserva per arquitectura, les cinc preguntes de la reunió inicial i la recomanació de no moure res si no hi ha còmput accelerat al rack són nostres.

Quants clústers tindràs d'aquí a tres anys?

A everyWAN portem Proxmox en producció des de fa anys i hem recomanat quedar-se quiet tantes vegades com migrar. Si estàs valorant còmput accelerat, et diem què hi cap, què es mou i què es queda on és.

Parlar amb everyWAN

Etiquetes:

Compartir:

Subscriu-te al nostre butlletí

Per rebre històries del món IT, novetats d'everyWAN i ofertes exclusives per a subscriptors, dona't d'alta a la nostra llista de correu

everyWAN
everyWAN