5 mil·lisegons. Aquest és el número que explica per què una cadena de supermercats amb més de 5.000 botigues ha publicat una oferta de feina per treure VMware dels seus locals i posar-hi Proxmox, i per què el que aquella oferta demana construir no és un clúster sinó una plataforma per «aprovisionar, gestionar, supervisar i mantenir el parc de botigues durant tot el seu cicle de vida». El número està escrit a la documentació de Proxmox i governa l'arquitectura sencera de qualsevol migració repartida en seus.
El que demana l'oferta, i el que no diu el titular
El lloc està publicat com a Head of Software Development —referència 215705, amb base a Bengaluru— i al cos de l'anunci es descriu a si mateix com a Head of Software Engineering: Edge Platform. L'encàrrec l'escriu sense embuts: «modernitzar el parc de virtualització a l'edge mitjançant la migració de VMware a Proxmox», lliurant «una plataforma de virtualització alternativa segura, fiable i rendible». Fins aquí és el que ja has llegit. La part interessant és l'indicador amb què mesuraran si va sortir bé: «migració segura i predictible de VMware a Proxmox, validació correcta de les configuracions de botiga requerides, reducció de dependències heretades i traspàs operatiu efectiu».
L'indicador no diu «clúster funcionant». Diu validació de les configuracions de botiga i traspàs operatiu. I l'altre lliurable del lloc és una «Edge Management Platform» per aprovisionar, gestionar, supervisar i mantenir el parc, en un context que la mateixa oferta descriu com «gestionar canvis de programari i infraestructura en milers d'ubicacions». Qui va escriure això no pensava en un hipervisor. Pensava en què passa el dimarts que algú ha d'actualitzar mil llocs que no comparteixen ni xarxa ni electricista.
El teló de fons comercial ja es coneixia i convé citar-lo com el que és: una al·legació en un plet, no un fet provat. Tesco va demandar el juliol del 2025 davant l'Alt Tribunal d'Anglaterra i Gal·les Broadcom, VMware International i Computacenter, reclamant més de 100 milions de lliures. Sosté que va comprar llicències perpètues el gener del 2021 amb suport contractat fins al 2026, que després de l'adquisició Broadcom va deixar de vendre-li suport independent per a aquelles llicències i que l'oferta que va rebre suposava un increment del 175 %. Les vistes s'esperen el 2027. Quan una empresa reclama cent milions i alhora publica una oferta per treure l'hipervisor de les seves botigues, el moviment tècnic i el legal són el mateix moviment. Convé no passar-se de frenada en l'altra direcció: VMware ha dit a la premsa que no dona Tesco per perdut, i que el nucli acabi a Hyper-V circula com a rumor, no com a anunci. El que hi ha per escrit és l'oferta de feina, i parla de les botigues.
Els 5 mil·lisegons que decideixen l'arquitectura
La documentació del gestor de clúster de Proxmox VE ho posa per escrit: el clúster necessita «latències per sota de 5 mil·lisegons (rendiment de LAN) entre tots els nodes per funcionar de manera estable», i aclareix que latències més grans poden colar en clústers petits però es tornen poc fiables en créixer el nombre de nodes. Unes línies més avall insisteix que corosync —el protocol que manté la pertinença i el quòrum— és sensible a les variacions de latència, i recomana donar-li una interfície de xarxa física pròpia, separada de la resta de serveis i en especial de l'emmagatzematge. La documentació no fa servir la paraula WAN en cap moment; no li cal, perquè el número ja la deixa fora.
D'aquí surt tota la resta. No existeix «el clúster Proxmox de les mil botigues». Existeixen mil clústers, cadascun amb el seu quòrum, el seu aïllament de nodes (fencing), la seva finestra d'actualització i el seu propi rellotge. Aquesta és la frase que cal endur-se a la reunió de direcció: la migració no canvia un producte per un altre, canvia una cosa que administres per N coses que administres. I N és el nombre de botigues, delegacions, obres, naus o clíniques que tinguis, no el nombre de màquines virtuals.
A la seu hi caben dues màquines, poques vegades tres. I dos nodes no tenen majoria: si en cau un, el supervivent es queda sense quòrum i deixa de poder escriure la configuració. La resposta oficial és el QDevice, que la mateixa documentació descriu per a «clústers petits de 2 nodes» com la manera d'aportar un tercer vot. El que decideix el comportament real és on viu aquest tercer vot: si el poses al centre de dades central, acabes de convertir l'enllaç de la botiga en part del quòrum de la botiga. I l'enllaç de la botiga és, de llarg, la peça que cau més vegades. De com es comporta el conjunt quan la peça que falla és la que vota en vam escriure quan vam explicar per què l'alta disponibilitat de Proxmox no evita la caiguda, l'escurça.
Sense cabina, el teu RPO és un interval de minuts
Al centre de dades et vas acostumar a l'emmagatzematge compartit: els dos nodes veuen el mateix disc i, si un mor, l'altre arrenca la màquina amb la dada exactament on era. En una botiga no hi ha cabina, i posar-ne una per seu no surt a compte ni per diners ni per manteniment. L'eina que et queda és la replicació d'emmagatzematge de Proxmox, i convé llegir-se'n la fitxa sencera: funciona només sobre ZFS local, l'interval mínim és un minut i el màxim un cop per setmana, i el valor per defecte d'un treball de replicació és cada quinze minuts.
I després ve aquesta: «es permet l'alta disponibilitat en combinació amb la replicació d'emmagatzematge, però pot haver-hi alguna pèrdua de dades entre l'últim moment sincronitzat i el moment en què el node va fallar». Traduït al llenguatge del comitè: el teu punt objectiu de recuperació en aquella seu és l'interval de replicació. Si no vas tocar mai aquell valor per defecte, has decidit —encara que no ho escrivissis en cap acta— que un node mort pot costar quinze minuts de tiquets, d'albarans o d'història clínica. Aquesta decisió és legítima; el que no és legítim és prendre-la per omissió. I és exactament el buit que continuem sense tancar del costat de l'emmagatzematge compartit, del qual vam parlar en repassar el que li falta a Proxmox per posar una cabina compartida a sota.
Per què una cadena de supermercats es posa a escriure una plataforma
Proxmox té resposta oficial per al problema de les mil consoles, i és bona: Proxmox Datacenter Manager, estable des de la 1.0 el 4 de desembre del 2025 i avui documentat a la 1.1.9. Agrega en una sola vista clústers que no es parlen entre ells i permet migrar màquines en viu entre ells, cosa que fins que va arribar no tenia manera suportada de fer-se. Per a un parc de seus és la peça que faltava.
I ara la part que explica l'oferta de feina. El seu propi full de ruta llista, com a pendent, coses que són el dia a dia d'operar un parc: «una consola per a recursos remots (nodes i convidats)», «accions en lot sobre convidats virtuals a la llista central», «una vista de treballs de còpia amb l'estat de l'última execució», «gestió del tallafocs» i «còpies de replicació fora de lloc de convidats virtuals per a recuperació manual». Res d'això no és un defecte: és un producte jove que publica honestament el que encara no fa. Però significa que avui el Datacenter Manager et dona la vista del parc i encara no l'operació del parc. Amb cinc seus, la diferència la cobreixes a mà. Amb cinc mil, contractes algú a Bengaluru perquè escrigui la capa que falta, i això és exactament el que diu l'anunci.
L'aritmètica que canvia de signe a l'edge
Les subscripcions de Proxmox VE es paguen per socket físic ocupat, amb preus de llista públics: 120 € l'any a Community —que el mateix fabricant col·loca fora de producció—, 370 € a Basic, 550 € a Standard i 1.100 € a Premium. VMware, des de la reordenació de Broadcom, es llicencia per nucli amb un sòl documentat de 16 nuclis per CPU física.
Al centre de dades aquests dos models s'assemblen més del que sembla: tens pocs sockets, molt grans, amb quaranta màquines a sobre, i el cost per màquina surt petit en tots dos casos. A l'edge s'inverteix: tens molts sockets petits amb poques màquines cadascun. El sòl de 16 nuclis castiga justament el ferro de botiga —una CPU de vuit nuclis es factura com a setze— i el model per socket deixa de diluir-se. La nostra aritmètica, amb els preus de llista i sense descomptes: 300 seus amb dos nodes d'un socket cadascuna són 600 sockets; a Basic, 222.000 € l'any; a Standard, 330.000 €. L'estalvi respecte del que pagaves és gairebé sempre real, però no és automàtic i, sobretot, la unitat de compte són les seus.
Una dada més que importa precisament a l'edge, perquè la seu obre a les set i l'avaria no espera a horari d'oficina: Proxmox va anunciar el 2 de setembre del 2026 l'ampliació del seu suport empresarial a 24×7, operatiu des del 19 d'octubre per al nivell Premium i previst per a Standard al llarg de l'últim trimestre del 2026. Fins fa no res, el suport del fabricant era horari comercial austríac. Si el teu argument per no mirar Proxmox era aquest, va caducar el 19 d'octubre: fa una setmana.
L'inventari de tres cubells (fes-lo abans de triar hipervisor)
Aquesta és la part que pots fer aquesta setmana sense instal·lar res i sense demanar pressupost. Agafa una seu representativa, llista tot el que corre allà dins —màquina per màquina, servei per servei— i posa cada cosa en un d'aquests tres cubells. Es fa dret davant de l'armari, amb la llista en paper i algú de la botiga al costat, no des de la consola.
- Cubell A — ha de funcionar amb l'enllaç caigut. Cobrament i TPV, bàscula i etiquetatge, control d'accessos, gravació local de càmeres, impressió d'albarà. Tot allò que, si s'atura, envia la gent a casa. Això és l'únic que justifica tenir un hipervisor a la seu.
- Cubell B — pot degradar i posar-se al dia després. Reposició, cartelleria, informes, sincronia d'estoc, telemetria. Si encua i reenvia quan torna la línia, no necessita alta disponibilitat local: necessita una cua ben feta i que algú miri la mida d'aquella cua.
- Cubell C — no hi hauria de ser. El servidor de fitxers que es va quedar a la botiga perquè el 2014 no hi havia enllaç decent, la base de dades que algú va posar «temporalment», el controlador de domini que ningú no gosa tocar. Aquest cubell no es migra: es buida. Cada cosa que en treus és una màquina menys per actualitzar a N seus, per sempre.
La regla de lectura: si el cubell A no et cap en una mà, el que tens en aquella seu no és un edge, és un centre de dades petit sense personal. I si el cubell C t'ha quedat buit, torna a mirar: gairebé sempre queda alguna cosa corrent allà només perquè un dia no hi havia línia i ningú no ho va revisar després. La mida del cubell A decideix si necessites dos nodes o en tens prou amb una màquina ben coberta per còpies; la mida del cubell C decideix quant et costarà la migració de debò.
El que canvia en passar d'un clúster a tres-cents
Què faríem nosaltres, i quan no faríem res d'això
Nosaltres operem Proxmox VE amb Ceph en producció en més d'una sala, hem migrat empreses de VMware a Proxmox i també hem recomanat quedar-se on eren quan els números no sortien. Amb això al davant, l'ordre que seguiríem en un parc de seus és aquest, i no és l'ordre amb què sol començar la gent. Primer l'inventari de tres cubells i el buidatge del cubell C, que és gratis i redueix el problema. Segon, escriure l'interval de replicació en una acta, amb un número i una signatura, perquè és la decisió de negoci amagada en un desplegable. Tercer, decidir on viu el tercer vot. I només llavors, l'hipervisor.
I la part contrària: si tens tres delegacions amb bon enllaç, no facis res d'això. Centralitza a la teva infraestructura i cloud, deixa a la seu el mínim que de debò ha de sobreviure a un tall —normalment cap en una màquina, no en un clúster— i estalvia't mantenir tres illes. La virtualització a l'edge no és una medalla; és un cost que només es paga quan el cubell A ho exigeix. El que no val és la postura intermèdia tan habitual: una seu amb dos nodes, sense tercer vot, sense interval de replicació escrit i amb el cubell C a vessar. Això té tots els costos de l'alta disponibilitat i cap de les seves garanties.
Si estàs enmig d'una migració de VMware a Proxmox i el nus són les seus i no el centre de dades, la conversa útil dura una tarda i es pot tenir abans de comprar res: l'inventari d'una seu representativa, el número de l'interval i on va el tercer vot. Si vols que la tinguem amb tu, en parlem.
Fonts. La notícia i les citacions de l'oferta de feina: article de The Register del 26 d'octubre del 2026 sobre la substitució de VMware per Proxmox a les botigues de Tesco, i la mateixa fitxa del lloc publicada a careers.tesco.com amb el títol Head of Software Development (referència 215705, Bengaluru) i que al seu cos es descriu com a Head of Software Engineering: Edge Platform, d'on surten «modernising Tesco's edge virtualisation estate through the migration from VMware to Proxmox», «a secure, reliable and cost-effective alternative virtualisation platform», l'indicador «Safe and predictable migration from VMware to Proxmox, successful validation of required store configurations, reduced legacy dependencies and effective operational handover», la «Edge Management Platform to provision, manage, monitor and maintain the retail edge estate throughout its lifecycle» i «managing software and infrastructure changes across thousands of locations»; la xifra de més de 5.000 botigues, la previsió de vistes el 2027, la postura de VMware («no considera Tesco una causa perduda») i el rumor sobre Hyper-V per al nucli —que el mateix article etiqueta com a rumor— procedeixen del mateix article. El plet —demanda presentada el 15 de juliol del 2025 davant l'Alt Tribunal d'Anglaterra i Gal·les contra Broadcom, VMware International i Computacenter, reclamació superior a 100 milions de lliures, llicències perpètues adquirides el gener del 2021 amb suport fins al 2026, increment al·legat del 175 %— està recollit a la cobertura pública del cas, i tot plegat són al·legacions de la demandant, no fets declarats provats. La xifra d'al voltant de 40.000 càrregues de servidor en migració i la finestra de judici fixada entre l'1 de novembre del 2027 i el 25 de febrer del 2028 procedeixen de la cobertura del cas del juny del 2026; l'article del 26 d'octubre es limita a dir que s'esperen vistes el 2027. Proxmox VE: els 5 mil·lisegons de latència «LAN performance», la recomanació d'una xarxa física dedicada per a corosync i el QDevice com a tercer vot per a clústers de 2 nodes, de pve.proxmox.com/wiki/Cluster_Manager; el suport exclusiu de ZFS local, l'interval mínim d'un minut, el valor per defecte de quinze minuts i la frase sobre la pèrdua de dades entre l'última sincronització i la fallada del node, de pve.proxmox.com/wiki/Storage_Replication. Proxmox Datacenter Manager: l'anunci oficial de la 1.0 estable (forum.proxmox.com, 4 de desembre del 2025), que incorpora la migració en viu de màquines entre clústers diferents; la documentació a la versió 1.1.9 (14 d'octubre del 2026), la pàgina de convidats de la qual descriu l'acció de migrar «a un altre node, dins del mateix remot (clúster) o entre remots»; i els punts pendents citats, de pdm.proxmox.com/docs/roadmap.html. Preus de subscripció per socket (120 / 370 / 550 / 1.100 € l'any) i la condició de Community com a opció no destinada a producció, de la pàgina de preus de proxmox.com. L'ampliació del suport a 24×7: nota de premsa de Proxmox del 2 de setembre del 2026, amb entrada en vigor el 19 d'octubre per a Premium i previsió per a Standard a l'últim trimestre del 2026. El sòl de 16 nuclis per CPU física de les subscripcions de VMware Cloud Foundation i vSphere Foundation és a la mateixa descripció de servei de Broadcom (VVF Service Product Description, ftpdocs.broadcom.com), que exigeix llicenciar tots els nuclis del servidor —inclosos els desactivats per BIOS— amb un mínim de 16 llicències de nucli per processador. El mínim addicional de 72 nuclis per comanda que el canal va anunciar el març del 2025 va ser retirat setmanes després i no és vigent. Els càlculs de 600 sockets i 222.000 € són aritmètica nostra sobre preus de llista, sense descomptes ni condicions de volum, i serveixen per il·lustrar com escala el model, no com a pressupost. No hem migrat les botigues de ningú aquesta setmana: aquest article llegeix documents públics i els creua amb com s'opera un parc de seus, i ho diu així expressament.
Microsoft 365
ES 
CAT 
EN