«Resiliència» és al títol del reial decret de centres de dades. A l'articulat, no

Avui a les cinc de la tarda s'ha tancat el termini d'al·legacions d'un esborrany de reial decret que condiciona el permís d'accés a la xarxa elèctrica dels centres de dades espanyols. Es tramita per via urgent des del 25 d'agost i l'audiència pública ha durat dues setmanes, comptant l'ampliació. El títol de la norma enumera quatre matèries: sostenibilitat energètica, mediambiental, resiliència i sobirania digital. Vam anar a buscar la tercera. És a l'encapçalament de l'article 5. Llegit sencer, aquest article no crea ni un sol requisit de resiliència.

Vam llegir l'esborrany el 30 d'agost i ja en vam escriure —de la part elèctrica, que era la que ocupava tots els teletips: el número que decideix no és el 80 % renovable, és un PUE d'1,15—. No hem presentat al·legacions i no farem veure que sí. Una audiència pública de dues setmanes, a l'agost, sobre un text que pot tombar un permís d'accés a la xarxa, se li passa a molta gent. El que portem avui és el que aquell dia no vam mirar: l'article que porta la paraula «resiliència» a l'encapçalament.

El primer, i va en contra del titular fàcil: això no t'obliga a tu

L'article 2 fixa l'àmbit i és curt de llegir. Les obligacions s'apliquen als centres de dades amb una potència d'accés igual o superior a 1 MW, i als grups de centres situats a la mateixa ubicació i de la mateixa titularitat que agregats arribin a aquesta potència. Hi ha una excepció cap avall: l'article 14, el de publicar informació, arriba a qui tingui 500 kW o més de potència de tecnologia de la informació, amb independència de la seva potència d'accés. I en queden fora els centres destinats en exclusiva a defensa, protecció civil i seguretat pública.

Traduït al que tenim al davant cada setmana: 1 MW de potència d'accés és un edifici. L'armari de la sala tècnica no hi arriba, la mitja dotzena de servidors de l'oficina tampoc, i una sala petita amb el seu SAI i el seu clima dedicat, tampoc. Si algú et ven que «hi ha una nova normativa per als teus servidors», t'està venent alguna cosa. Això regula qui construeix i opera centres de dades, no qui té infraestructura dins d'un.

És la mateixa lectura que vam fer amb l'AI Act i el que t'aplica de debò: la primera pregunta davant d'un text normatiu és a qui obliga.

La paraula que és al títol i no és a l'articulat

L'article 5 es diu «Requisits de resiliència i sobirania digital». El seu apartat 2 enumera els requisits amb sis lletres, de la a) a la f), i les sis són de sobirania: establir-se a la Unió Europea; que les dades, metadades i registres de l'operació romanguin a la UE; controlar i traçar els accessos de suport o manteniment fets des de tercers països; identificar i supervisar per contracte els subcontractistes directes; adoptar mesures davant de requeriments d'autoritats de tercers països que siguin contraris al Dret de la Unió o al nacional i no s'emparin en un acord internacional en vigor; i qualsevol compromís voluntari addicional. Resiliència, zero.

Abans de continuar, l'objecció que es pot posar a això anterior, perquè existeix i és dins del mateix text: l'article 4.1.a) anomena aquesta declaració «relativa als requisits de resiliència i sobirania digital», i la disposició transitòria cinquena es titula «Aplicació dels requisits de resiliència i sobirania digital». Dos llocs més on la paraula apareix i no té res al darrere. L'apartat 8 ho confirma en comptes de desmentir-ho: les mesures addicionals per a sistemes crítics o essencials «hauran d'estar previstes en aquella normativa o haver estat imposades mitjançant resolució de l'autoritat sectorial competent». Sempre una altra norma. El més semblant a un objectiu de resiliència que hi ha a l'articulat és el final de la lletra c), i va d'accessos des de tercers països: que no «comprometin la seva autonomia operativa».

Direm una cosa que no s'espera d'un post amb aquest titular: ens sembla bé. Duplicar NIS2 dins d'un decret d'accés a la xarxa elèctrica hauria creat dues autoritats preguntant el mateix amb formularis diferents, que és exactament el tipus de compliment que no protegeix res. L'apartat 4 ho evita.

La resiliència sí que reapareix un cop amb efectes, i val la pena mirar on: a la disposició final primera, que afegeix un paràgraf al Reial Decret 1183/2020 perquè els criteris dels concursos de capacitat de demanda en què participin centres de dades incloguin, «si escau», criteris de resiliència i sobirania digital. Dues paraules, «si escau», que la converteixen en potestativa. És a dir: la resiliència entra al text com a criteri per repartir megawatts entre projectes, no com a garantia que ningú degui a un client.

La conseqüència és la que fa anys que repetim i que ara té un document oficial al darrere: ningú et regalarà la disponibilitat per decret. Ni aquest ni el que vingui. La fallada del subministrament, del disc o de la persona és inevitable; la mida de l'avaria la decideixes tu abans, quan tries arquitectura, contracte i procediment. Ho vam escriure fa tres dies amb un cas on la parella redundant la desfeia un procediment, no una avaria, i continua valent aquí: la resiliència surt de decisions que signes tu.

Sobirania del centre no és sobirania de les teves dades

Que l'etiqueta de sobirania va sobre l'edifici i no sobre la teva càrrega ja ho vam sostenir el 30 d'agost citant la lletra b) de l'apartat 2 —«sense estendre's als sistemes, dades o serveis dels seus clients sobre els quals no tingui accés ni control»—, i no ho repetirem sencer: és en aquell post. El que sí que convé afegir és d'on surt aquesta limitació, perquè no és una interpretació nostra: l'apartat 2 arrenca acotant-se a si mateix, «es limitaran als elements sotmesos al control directe o contractual de l'obligat», i aquesta frase governa les sis lletres.

De les sis lletres, la que més ens interessa professionalment és la c): controlar i mantenir la traçabilitat dels accessos i les operacions de suport o manteniment fets des de tercers països. Això és el pla de gestió privilegiat de tota la vida —qui pot entrar a la infraestructura, des d'on i amb què queda registrat—, que és el mateix problema que ja vam explicar des de dins parlant de la consola que gestiona els teus equips. Si l'esborrany sobreviu amb aquesta lletra intacta, haurà aconseguit una cosa sensata: que algú hagi d'escriure en un paper qui té la clau i des de quin país la fa servir.

La clàusula que sí que t'arribarà, i t'arribarà per contracte

L'apartat 3 de l'article 5 és el que cal llegir dues vegades. Prohibeix que els centres de dades inclosos en l'àmbit allotgin sistemes d'informació de l'Esquema Nacional de Seguretat que tractin dades sota control del sector públic, o vinculades a la seguretat o la defensa nacional, llevat que tot es tracti, emmagatzemi i transfereixi exclusivament dins de la Unió Europea. I aquest «tot» ve enumerat: les dades, les metadades, les dades de telemetria, els registres, les rèpliques i les còpies de seguretat.

Que un text normatiu anomeni expressament les rèpliques i les còpies de seguretat és poc freqüent i és una bona notícia, perquè és just on es trenca. Gairebé tothom sap on viu la dada primària. Bastant menys gent sap on acaba la tercera còpia, en quina regió del proveïdor de torn i sota quin contracte. Nosaltres preguntem això a cada revisió i la resposta triga, de mitjana, més del que la gent espera.

La part que t'arriba a tu és al paràgraf següent. Els obligats «incorporaran als seus contractes l'obligació d'identificar, abans del seu allotjament, els sistemes i dades subjectes a aquest apartat, i de traslladar la prohibició que s'hi estableix als clients, proveïdors i subcontractistes». Aquí no hi ha ambigüitat: és una cascada contractual. Si el text surt així, apareixerà una clàusula nova al contracte d'allotjament de molta gent que no ha llegit aquest decret ni pensa llegir-lo.

I ve el repartiment de la culpa, que és la frase que convé tenir subratllada si allotges feina d'administració pública: l'incompliment no serà imputable a l'obligat quan derivi d'informació omesa o inexacta facilitada per un client, proveïdor o subcontractista que no hagués pogut detectar aplicant la diligència exigible, i sempre que acrediti haver posat la clàusula als seus contractes i hagi tallat l'incompliment tan bon punt ho va saber. Llegeix-ho a l'inrevés, que és com t'arribarà: si no declares que aquest sistema és ENS, el problema és teu.

Els números que poden acabar al preu del teu rack

De la part elèctrica en vam escriure sencer el 30 d'agost —el PUE d'1,15, el WUE de 0,1 i l'escala de recàrrecs de l'article 10—, així que aquí només hi deixem el just per entendre per on arriba la factura: l'article 4 condiciona l'atorgament dels permisos d'accés i connexió a acreditar sobirania, eficiència i renovables; l'article 10 arriba a multiplicar per sis la part regulada de la factura elèctrica; i l'article 11 permet acabar en la pèrdua dels permisos d'accés i connexió. La palanca és l'endoll.

Lectura nostra, i la declarem com a lectura: aquests recàrrecs no els paga l'operador a càrrec de la seva simpatia, acaben al preu del quilowatt que et repercuteix i, per tant, al preu del rack. Hi ha un altre detall que ens ha cridat l'atenció més que els percentatges: la disposició addicional segona obre una finestra de sis mesos per renunciar a sol·licituds o permisos encara no connectats sense que s'executin les garanties dipositades, mentre que la disposició transitòria tercera dona sis mesos als projectes amb permís i sense connectar per acreditar el compliment, i si no l'acrediten els permisos caduquen amb execució de garanties. Això és una sortida ordenada per a projectes que no hi arribaran. Quanta capacitat anunciada es retirarà per aquesta porta no ho sabem, i no inventarem cap número.

Un apunt a favor del text, perquè no tot és càrrega: l'article 5.1 permet que l'operador incorpori compromisos voluntaris de sobirania estratègica digital, inclosa la reserva de capacitat d'emmagatzematge o de còmput per a empreses espanyoles o de la Unió Europea, amb el seu percentatge i el seu termini. I aquests compromisos compten com a criteri en els concursos de capacitat. És l'únic lloc de l'esborrany on hi trobem algú guanyant megawatts per comprometre's a reservar-te lloc.

I amb tot això, encara no és en vigor

Convé dir-ho alt perquè és la part que les notícies es deixen. És un esborrany: la data del Consell de Ministres que l'aprovaria està escrita al text com a «XXX». La disposició final cinquena diu que entrarà en vigor als vint dies de publicar-se al BOE, i encara no s'ha publicat. La disposició addicional tercera permet modificar per resolució la quota renovable, els valors de PUE i WUE i els percentatges de cobertura. I hi ha una capa més d'espera: la disposició transitòria cinquena difereix l'exigibilitat de l'article 5 llevat de dues peces: el seu apartat 9 i el paràgraf segon del seu apartat 1, que és justament la declaració responsable que es presenta al gestor de la xarxa en sol·licitar els permisos i que l'article 4 exigeix. La resta espera l'ordre ministerial que fixi el model, i després hi ha sis mesos per presentar-la. El gruix de la sobirania digital no té data; la declaració prèvia, sí.

Així que no prenguis cap decisió de compra recolzant-te en això, i desconfia de qui te la proposi. El que sí que pots fer és preparar les preguntes, que no caduquen encara que el text canviï.

Cinc coses que pots fer sense esperar el BOE

1. Pregunta la potència d'accés de la sala on ets. És una dada que el teu proveïdor coneix i tu probablement no. Marca si li aplica el decret sencer o només la part de publicar informació, i per tant què t'acabarà traslladant.
2. Pregunta el PUE, i apunta la resposta. Avui és una dada comercial que cadascú explica com vol. L'article 14 obliga els de 500 kW de potència TI en endavant a trametre abans del 15 de maig els indicadors del Reglament Delegat (UE) 2024/1364, i el Ministeri a publicar-los al seu portal. Quan això passi, tindràs on comparar el que et van dir.
3. Si toques sector públic, identifica-ho tu primer. L'esborrany diu que l'incompliment no és imputable a l'operador si el client va ometre la informació. Fes la llista de quins sistemes teus entren a l'ENS abans que t'arribi el formulari, no després.
4. Esbrina on és la teva tercera còpia. No la primera, que aquella la sap tothom: la rèplica i el backup del backup, amb la seva regió i el seu contracte. El text els anomena expressament, i és la pregunta que més vegades es queda sense resposta quan la fem.
5. No confonguis la declaració del teu proveïdor amb una garantia del teu servei. Res d'aquest decret parla del teu temps de recuperació ni del teu punt de recuperació. Aquelles dues xifres continuen sortint del teu disseny i del teu contracte, i si no les tens escrites, no les tens.

El que no afirmem

No som advocats i això no és assessorament jurídic: és la lectura d'un operador que munta i manté infraestructura, feta sobre el PDF de l'esborrany. No afirmem que el text final mantindrà el llindar d'1 MW, els recàrrecs ni els valors de PUE i WUE, entre altres coses perquè la mateixa norma preveu canviar-los per resolució. No donem cap xifra sobre quant encarirà això l'allotjament, perquè no la tenim. I no diem que l'article 5 estigui malament per no exigir resiliència: diem que qui llegeixi el títol i esperi trobar-hi una garantia de disponibilitat s'endurà un disgust.

Nota de fonts

Tot el que aquest post afirma sobre el contingut de la norma surt de dos documents primaris descarregats avui, 10 de setembre de 2026, del portal del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, en el tràmit d'audiència i informació pública del «Projecte de Reial Decret pel qual es regulen els requisits de sostenibilitat energètica, mediambiental i de resiliència i sobirania digital aplicables als centres de dades»: el PDF del projecte de reial decret i la resolució d'ampliació de termini. Les citacions literals de la norma es reprodueixen aquí traduïdes del castellà; l'original només existeix en castellà. Del projecte procedeixen l'àmbit d'aplicació de l'article 2 (1 MW de potència d'accés, agregació per ubicació i titularitat, 500 kW de potència TI per a l'article 14 i les exclusions de defensa, protecció civil i seguretat pública); l'encapçalament i les sis lletres de l'article 5.2, inclòs el seu acotament al control directe o contractual i l'exclusió expressa dels sistemes i dades dels clients; l'article 5.3 amb la prohibició relativa a l'Esquema Nacional de Seguretat, l'enumeració de metadades, telemetria, registres, rèpliques i còpies de seguretat, la cascada contractual i el repartiment de responsabilitat davant d'informació omesa o inexacta; l'article 5.4 i la seva remissió a la normativa de cada entitat i a la transposició de NIS2; els compromisos voluntaris de sobirania estratègica digital de l'article 5.1; l'article 6 i la disposició transitòria quarta (classe «A», PUE 1,15, WUE 0,1 i l'incompliment greu als dos anys consecutius); els articles 7, 8 i 9 (quota renovable, 80 % de cobertura, divuit mesos d'antiguitat de l'acta de posada en servei, correlació horària); l'article 10 amb l'escala de recàrrecs del 500, 400, 300 i 100 % i el 65 % amb deu punts per any; l'article 11 sobre pèrdua de permisos; l'article 14 sobre publicitat de la informació i la data del 15 de maig; la disposició addicional segona sobre renúncia sense execució de garanties; la disposició addicional tercera sobre modificació de llindars; les disposicions transitòries tercera i cinquena; i les disposicions finals primera i cinquena, inclòs el «si escau» del paràgraf afegit al Reial Decret 1183/2020. De la resolució d'ampliació procedeixen les dates: acord de Consell de Ministres del 25 d'agost de 2026 autoritzant la tramitació urgent, publicació de l'anunci el 27 d'agost, termini inicial fins al 4 de setembre i ampliació fins al 10 de setembre de 2026 a les 17:00. És lectura NOSTRA, i no del document: que l'absència de requisits propis de resiliència sigui bona tècnica normativa; que els recàrrecs acabin repercutits en el preu de l'allotjament; que la finestra de renúncia sigui una sortida ordenada per a projectes que no hi arribaran; i les cinc recomanacions del checklist. No donem xifres de mercat, de preus ni de capacitat, i no afirmem res sobre el contingut del text final, que encara no existeix. Que everyWAN opera maquinari propi a datacenter i presta colocation és informació pròpia. La fotografia de portada és «Systems testing in the service switchgear room of a power substation located in Queens», de MTA Capital Construction Mega Projects, publicada a Wikimedia Commons sota llicència Creative Commons BY 2.0 i retallada per a aquest ús.