Pujar la finestra de Microsoft 365 Backup s'aplica avui. Baixar-la esborra còpies

L'ajust que més decideix a Microsoft 365 Backup és un desplegable amb quatre valors. Cap amunt és inofensiu i s'aplica a l'instant. Cap avall, la documentació ho diu pel seu nom: «a destructive action». I si no l'has tocat mai, està posat en un any, que és el que val per defecte.

Es diu finestra de recuperació i decideix quant temps guarda Microsoft els punts de restauració de tot el que hi ha dins d'una política de còpia. Admet quatre valors: tres mesos, sis mesos, un any o dos anys. Es fixa en crear la política i es pot canviar després. I la frase de la pàgina de Learn que gairebé ningú no llegeix és aquesta: «Existing policies and artifacts default to a 1-year recovery window». Si la teva política es va crear abans que existís el desplegable, la finestra que tens posada no la va triar ningú del teu equip.

El mateix desplegable decideix el que guardes i el que pagues

Microsoft 365 Backup no es llicencia per usuari: es factura per consum. La taula de característiques de Learn ho posa en una línia — «$0.15 per GiB per month for all data protected by Backup», i «Restores are free». Fixa't en la unitat: hi diu GiB, no GB, i això juga a favor teu. Un gibibyte té un 7,4 % més de bytes que un gigabyte, de manera que una estimació feta en GB es passa de llarg en aquella proporció. És poc diner per bústia i força al final del full.

El que converteix aquell preu en una factura és la finestra. Un correu que algú va esborrar el gener continua sent dada protegida —i per tant facturada— fins que el seu punt de restauració caduqui. Amb la finestra en dos anys, això són vint-i-quatre mensualitats per correu que ja no existeix. Amb la finestra en tres mesos, tres. És el mateix contingut i el mateix preu per GiB; canvia el temps que l'arrossegues.

Això empeny de manera natural cap a la finestra curta, que és on l'ajust es torna perillós.

Pujar és reversible. Baixar, no

La frase completa de Learn: «Increasing the recovery window applies immediately. Decreasing the recovery window is a destructive action, because recovery points older than the new window are deleted». No és que deixin de fer-se còpies noves. És que les que ja tens, les anteriors a la nova finestra, s'esborren.

I hi ha dues maneres de provocar aquella reducció. La primera és evident: toques el desplegable. La segona és la que ens interessa, perquè no s'assembla gens a un esborrat:

Microsoft hi posa una xarxa: «the deletion takes effect only after a 30-day grace period, giving an admin time to review and, if needed, act before any recovery points are removed». Trenta dies, i un avís multiadministrador que, segons la pàgina de visió general del producte, notifica automàticament un grup preestablert quan es fa alguna cosa potencialment perjudicial a l'eina. La xarxa existeix. La pregunta és a quina bústia arriba aquell correu i si algú l'obre, perquè trenta dies és exactament el temps que triga a perdre's un avís que no té amo.

Un detall operatiu que convé saber abans de planificar la finestra de manteniment: la finestra de recuperació es pot canviar en una política activa, però «You can't change it on a policy that is paused or has a run in progress». Si vas pausar la política per fer una altra cosa, aquell desplegable està bloquejat.

Dues pàgines de la mateixa documentació no diuen el mateix

Això ens ho vam trobar llegint les dues pàgines seguides. La pregunta és senzilla: quan treus una bústia d'una política de còpia, quant temps es guarda el que ja estava copiat?

Hi ha un indici de cap on s'inclina això, i el donem com a indici i no com a resposta: la pàgina de polítiques diu la versió variable tres vegades més, en altres apartats —«Existing backups stay available for restore based on your retention settings», «remain restorable until they expire based on their recovery window» i «will remain for its defined retention period»—, mentre que l'any fix de la FAQ no es repeteix enlloc més, i la seva frase germana per a SharePoint dona una altra xifra igual de fixa, «held for 52 weeks from the time a given restore point was created». L'evidència s'inclina, però inclinar-se no és dir-ho. No et direm quina de les dues guanya, perquè no ho sabem i no es pot deduir del text. El que sí que diem és de què depèn la resposta i per què importa. Si la teva política està en tres mesos i mana la FAQ, estàs pagant quatre vegades més del que creies per cada bústia retirada. Si la teva política està en dos anys i mana la FAQ, la còpia que pensaves tenir al mes catorze no hi és. Les dues lectures tenen la mateixa documentació al darrere, i l'única manera honesta de tancar això és preguntar-ho per un cas de suport amb el teu número d'inquilí i guardar la resposta per escrit.

El que sí que diu la documentació sense ambigüitat, tres vegades a la mateixa pàgina —una per càrrega de treball: llocs, bústies i comptes—, és la part de la factura: «Existing backups for those mailboxes aren't deleted and will be charged». Treure una bústia de la política atura les còpies futures, però el càrrec continua corrent fins que caduqui allò ja desat.

L'arxiu que puja a 3 TB no és una còpia

L'altra novetat d'aquestes setmanes és que l'arxiu d'expansió automàtica d'Exchange Online puja d'1,5 TB a 3 TB per bústia. L'avís MC1472592 l'anuncia per a l'inquilí comercial de mitjans a finals d'octubre, i el MC1521615 fa el propi per a GCC, GCC High i DoD de mitjans de novembre a principis de desembre. Requereix llicència de la família E5, A5 o G5, algun dels paquets de Purview, els complements F5 de compliment o la combinació de les minisuites d'eDiscovery & Audit i Insider Risk Management juntament amb la d'Information Protection & Governance; sense una d'elles, el límit es queda en 1,5 TB. I el que és bo: «No per-GB consumption charge is introduced as part of this change».

És una bona notícia i s'agraeix. El que no és, és una còpia de seguretat. Un arxiu d'expansió automàtica és capacitat dins de la mateixa bústia: viu sota el mateix inquilí, l'abasta el mateix administrador que es pot equivocar i l'abasta el mateix compte que pot quedar compromès. Que hi càpiguen 3 TB en comptes d'1,5 TB no canvia cap d'aquestes tres coses. Convé dir que Microsoft tampoc no ho ven com a còpia: els dos avisos parlen de capacitat i de llicències, i en cap moment de còpia de seguretat. La confusió no la posa el fabricant, la posa la paraula.

La FAQ de Microsoft 365 Backup desarma, a més, un per un els tres substituts que ens trobem a les reunions. Les còpies de recuperació davant desastres: «A DR copy with Microsoft 365 maintains the current state of content, not any historical versions from prior points in time» —mantenen l'estat actual, que és just el que no serveix quan l'estat actual és el problema—. Les versions de fitxer: no escalen a una recuperació massiva i «might also be exhausted depending on the version limit set by the admin». I les retencions legals, que és la resposta preferida de qui ja ha pagat per Purview: «optimized for export (for example, via eDiscovery), not for mass restore». Retenen el que els demanis, i ho fan bé; el que no fan és tornar-te el correu de vuit-centes bústies un dimarts a les nou.

I la primera pregunta d'aquella FAQ, la que obre la pàgina, és la que més ens agrada: «Has Microsoft's stance on shared responsibility of data protection changed?». Resposta: «No, we still have the same point of view, but are now offering more tools…». El fabricant continua dient el mateix que deia abans de vendre el producte. Les teves dades continuen sent teves, i la còpia també.

El que no hi entra, dit pel mateix fabricant

Quatre límits que estan escrits i que gairebé mai no arriben al full de requisits:

Hi ha a més un matís sobre l'objectiu de punt de recuperació que es malinterpreta sovint. Els deu minuts d'Exchange Online no són una instantània cada deu minuts; la FAQ és taxativa: «We're not taking snapshots every 10 minutes». El que hi ha és que tots els canvis sobre un element es guarden com una versió nova cada deu minuts, per molts canvis que hi hagi dins d'aquella estona. Amb una excepció que juga a favor teu: «The backup frequency does not apply to deletions. All deletions are backed up».

Quatre preguntes abans de tocar el desplegable

La quarta pregunta és la que més vegades es queda sense resposta, i no per deixadesa: el producte està ben fet i és fàcil creure que la casella ja ho cobreix tot. És el mateix mecanisme que vam explicar quan una casella protegeix una càrrega de treball sencera i la base de facturació no coincideix amb l'informe d'ús que tothom mira.

Com ho plantegem nosaltres

No som resellers de cap plataforma concreta: recomanem segons el cas i no segons la comissió. Dit això: el producte natiu és bo en el que fa, que és tornar-te molta dada ràpid dins del mateix inquilí. El que no fa, perquè no està dissenyat per a això, és donar-te una còpia que visqui fora d'aquell inquilí i que sobrevisqui al fet que algú amb credencials d'administrador decideixi donar-la de baixa. Per a això treballem amb Proxmox Backup Server i Veeam, amb la regla 3-2-1 i còpies immutables de debò, que és del que va el nostre Backup 365. Decidir quina finestra poses, què queda fora i on viu la segona còpia és feina de consultoria, i és una decisió amb xifres, no amb eslògans. Si vols que mirem el teu inquilí amb tu, hi ha el formulari de contacte.

Si de tot això et quedes amb una sola cosa, que sigui l'asimetria del desplegable. Cap amunt, costa diners i es desfà. Cap avall, és gratis i no es desfà. La majoria dels ajustos d'una consola s'assemblen més al primer, i per això aquest es toca amb la mateixa confiança. No ho és.

Fonts. Consultades el 4 de novembre del 2026. Els quatre valors de la finestra de recuperació, el valor per defecte d'un any per a polítiques i artefactes existents, les frases sobre pujar i baixar la finestra, les dues maneres de provocar una reducció, el període de gràcia de trenta dies, la impossibilitat de canviar-la en una política pausada o amb una execució en curs, la frase sobre el que es treu d'una política, la nota repetida «Existing backups ... will be charged» i les tres frases d'altres apartats que diuen la versió variable de la retenció són de «Create, view, and edit backup policies in Microsoft 365 Backup» de Microsoft Learn. El preu de 0,15 $ per GiB i mes, les restauracions gratuïtes, els objectius de punt de recuperació, els límits d'escala, l'avís multiadministrador, els noranta dies de gràcia després de la baixa i les frases sobre emmagatzematge append-only davant d'immutable són de «Overview of Microsoft 365 Backup». Els tipus de bústia admesos, les cinc plantilles de SharePoint no admeses, la retenció d'un any en treure un usuari de la política, la frase de les 52 setmanes per a SharePoint, les respostes sobre recuperació davant desastres, versions i retencions legals, la cessió de control en un sol sentit i el matís dels deu minuts són de la FAQ de Microsoft 365 Backup. L'augment de l'arxiu d'expansió automàtica d'1,5 TB a 3 TB, les llicències exigides, l'absència de càrrec per GB i les dates de desplegament són dels avisos del Centre de missatges MC1472592 (inquilí comercial, de mitjans a finals d'octubre del 2026) i MC1521615 (GCC, GCC High i DoD, de mitjans de novembre a principis de desembre del 2026). La contradicció entre la pàgina de polítiques i la FAQ sobre quant es guarda allò retirat és una lectura nostra dels dos textos, no una afirmació de Microsoft: per això no diem quina preval i recomanem confirmar-ho per suport. Les aritmètiques de la factura (vint-i-quatre mensualitats davant de tres, el 7,4 % entre GB i GiB) són comptes nostres sobre el preu publicat. Les cites es deixen en el seu anglès original perquè es puguin cercar literalment. La fotografia de la imatge social és «National Archive of Belarus storage 1», de Homoatrox, CC BY-SA 4.0 via Wikimedia Commons.