Una casella protegirà una càrrega de treball sencera a Microsoft 365 Backup. El que factura no és el que veus a l'informe d'ús

Microsoft factura Microsoft 365 Backup a 0,15 $ per GB i mes del contingut protegit. El seu propi exemple: un lloc de SharePoint d'1 GB que arrossega 0,5 GB a la paperera de segona fase, més una bústia d'1 GB que té un arxiu en línia d'un altre 1 GB, es facturen com a 3,5 GB. Les quatre xifres són reals i totes compten. L'informe d'ús del centre d'administració, que és on mirarà gairebé tothom, només n'ensenya dues de les quatre.

Això ve a tomb per un canvi que aquestes setmanes arriba a producció. Es diu Full Workload Backup, va a l'avís MC1387526 del centre de missatges, i permet crear una política que protegeix una càrrega de treball sencera: tots els llocs de SharePoint, o tots els comptes d'OneDrive, o totes les bústies d'Exchange Online. Són tres caselles diferents, una per càrrega, i cadascuna recull també els objectes que es creïn després. L'avís es va publicar al juny, la vista prèvia pública va córrer al juliol, i la disponibilitat general comença a desplegar-se a mitjans de setembre amb previsió de completar-se a mitjans d'octubre.

Convé dir una cosa abans de continuar, perquè el titular es presta a l'alarma equivocada: res no s'encén sol. La funció ve disponible, però desactivada, i l'activa un administrador a mà. El que canvia no és que aparegui una factura sorpresa; és que marcar la casella esdevé l'opció còmoda, i amb ella l'abast de la còpia —que és una decisió d'arquitectura i de pressupost— es converteix en una cosa que creix pel seu compte cada vegada que algú crea un lloc. La casella resol un problema real, el del lloc de març que ningú no va afegir a cap política. També fa molt fàcil no mesurar abans.

Què es factura exactament

La base imposable, segons la pàgina de preus, és la suma de dos blocs. El primer és la mida visible: llocs de SharePoint i comptes d'OneDrive tal com surten als informes d'ús —paperera de primera fase inclosa— més la bústia viva i el seu arxiu en línia si es fa servir. El segon és allò retingut per poder recuperar: la paperera de segona fase, la de la col·lecció de llocs, i els elements esborrats i versionats que la còpia guarda. Aquesta distinció entre els dos blocs farà falta un parell de seccions més avall.

L'exemple el posa Microsoft, i el traduïm nosaltres: «si protegeixes un lloc d'1 GB que té 0,5 GB de dades a la seva paperera de segona fase, i una bústia d'1 GB que té un arxiu en línia d'1 GB, se't cobraran 3,5 GB d'ús de Microsoft 365 Backup». És a la primera pantalla de la documentació de preus, sense amagar. La proporció d'aquest exemple tampoc no és cap llei: depèn de quant arxiu en línia i quanta paperera acumuli cada inquilí, i hi haurà casos amb molt menys recàrrec i casos amb força més.

Microsoft avisa que el seu informe és incomplet. L'informe és el que tothom mira

Per estimar el cost, el natural és obrir Ús al centre d'administració i mirar quant ocupen OneDrive, SharePoint i les bústies. La documentació ho desaconsella amb la frase sencera, que mereix llegir-se completa i no només per la cua: «el centre d'administració ofereix millor visualització del creixement, però no inclou les mides de la paperera de segona fase ni dels arxius en línia, i per tant és incomplet». L'última part, a l'original, és «and is thus incomplete».

I Microsoft no es queda aquí: publica una calculadora de preus en Excel, aka.ms/M365BackupCalculator, la casella d'entrada de la qual diu de forma explícita que el total ha d'incloure la mida de les dades vives més la de les papereres i la dels arxius en línia de l'inquilí. O sigui que la informació hi és, l'eina hi és i l'advertiment hi és. Res d'això no és lletra petita. El que passa és que l'informe d'ús s'obre en dos clics i la calculadora s'ha de descarregar, i aquí és on es decideix, a la pràctica, amb quin número anirà algú a una reunió de pressupost.

Posat en números el desfasament: a l'exemple oficial, l'informe d'ús t'hauria ensenyat 2 GB —el lloc i la bústia— i la factura són 3,5. Un 75% més del que mostra l'informe, no del que tens: l'arxiu en línia d'1 GB és correu real que l'usuari veu al seu Outlook. L'altra ruta que sí que serveix és PowerShell, i també la dona la mateixa pàgina: Get-SPOSite per a llocs i paperera de primera fase, Get-PnPRecycleBinItem -SecondStage per al que no apareix enlloc més, i Get-MailboxStatistics -Identity <usuari> -Archive per a l'arxiu en línia de cada bústia. En un inquilí d'unes desenes de llocs és mig matí; amb milers, el segon cmdlet enumera element a element i cal connectar-se a cada lloc, així que és un script i una nit.

Netejar no abaixa la factura fins d'aquí a un any

Aquest és el detall que trenca el reflex de qualsevol que hagi gestionat un cost per consum, i també ho explica Microsoft amb un exemple propi: si tens un lloc protegit d'1 GB, pagues per 1 GB; si esborres contingut i el lloc es queda en 0,5 GB, la factura del mes següent continua sent d'1 GB, perquè la còpia reté allò esborrat durant la finestra de recuperació. Només quan aquesta finestra expira —un any, a l'exemple— deixa de comptar el mig giga.

La mateixa trampa temporal aplica a la palanca de treure coses de la política. La documentació diu que, en retirar un lloc o una bústia de la protecció, se segueix fent servir la mida que tenia en el moment de retirar-lo com a aproximació de la seva mida viva fins que expiren els punts de restauració. El costat bo és que a partir d'aquí ja no pot pujar. El costat incòmode és que tampoc no baixa el trimestre en què algú necessita que baixi.

Aquí cal ser exacte amb un compte que és fàcil de fer malament, i el vam fer malament en un primer esborrany d'aquest article. La finestra de recuperació no multiplica la factura. Només actua sobre el segon dels dos blocs, el d'allò esborrat i versionat que es reté; la mida viva es paga igual amb 3 mesos que amb 2 anys. A l'exemple oficial, 3 dels 3,5 GB són mida viva i només 0,5 depenen de la finestra. Passar de 2 anys a 3 mesos no divideix el rebut per vuit: retalla la part que depèn de quant rota el teu contingut, que en uns llocs és testimonial i en d'altres és la meitat de la factura. Abaixar la freqüència de punts de restauració, en canvi, no serveix de res, perquè la mateixa documentació diu que no impacta materialment el cost. Queda una palanca gran, què protegeixes, i una de menor, durant quant: 3 mesos, 6, 1 any o 2 anys per política, amb les polítiques ja existents en 1 any per defecte.

Purview esborra i la còpia no se n'assabenta

Hi ha una frase a la documentació que mereix llegir-se dues vegades: les polítiques de retenció i eliminació —les de Purview, per exemple— no afecten la finestra de recuperació del backup, que roman completament aïllada d'aquestes polítiques. Per resistir un esborrat maliciós és just el que vols, que qui manipuli la retenció no toqui la còpia. Al setembre vam escriure sobre Priority Cleanup, la funció que esborra per damunt de la retenció, i aquest aïllament n'és el contrapès.

Microsoft no ho diu amb aquestes paraules, però la conseqüència pràctica convé veure-la venir: si algú exerceix el seu dret de supressió, l'esborrat que executes a Purview no arriba a la còpia. L'única sortida documentada és donar de baixa el producte sencer, que no és un esborrat quirúrgic, i que a més arrossega un període de gràcia de 90 dies durant el qual les còpies continuen sent recuperables. Microsoft és conscient de la tensió i la menciona en explicar per què no bloqueja l'esborrat: la immutabilitat total té, en les seves paraules, l'inconvenient de la manca de control per al RGPD. Això és la nostra lectura de la conseqüència, no una interpretació jurídica. Si la teva organització té obligacions de compliment concretes, la conversa toca tenir-la abans de marcar la casella.

Què et protegeix d'un administrador compromès

De l'arquitectura d'aquestes còpies ja en vam escriure a l'agost, quan vam explicar que no surten mai del límit de confiança de Microsoft 365, així que aquí només va el que aporta a l'assumpte d'avui. La documentació es contradiu amb si mateixa sobre la immutabilitat i convé citar-ne les dues frases: en un lloc diu que el producte compleix la definició d'emmagatzematge immutable excepte pel que fa a impedir l'esborrat, i en un altre afirma que «les còpies són immutables llevat que les esborri expressament l'administrador de l'eina de Backup mitjançant la baixa del producte». La segona sona millor i diu el mateix que la primera, amb l'excepció ficada a la subordinada.

El que queda com a control real, doncs, són tres coses: els 90 dies de gràcia després de la baixa, l'aïllament davant de Purview i una notificació per correu a un grup d'administradors predefinit quan algú fa alguna cosa potencialment perjudicial amb l'eina. Aquest últim mereix un matís que gairebé mai no s'explica: arriba com a resum diari, no en temps real, i admet fins a vint destinataris individuals a més de llistes i grups. Un resum que surt l'endemà serveix per assabentar-se'n; per aturar algú que actua aquesta tarda, no. Val la pena decidir avui qui és en aquesta llista.

El que fa bé, amb els números tal com estan publicats

El producte ataca el problema correcte, que no és tenir la còpia sinó quant trigues a tornar, i les còpies es fan dins del mateix límit de dades del servei, sense treure terabytes per un tub. Ara bé, les xifres de restauració cal donar-les tal com són, i a la mateixa pàgina no acaben de quadrar entre si. Per a un sol lloc, un apartat diu que amb un punt de restauració exprés es restaura un lloc de menys d'1 TB en menys de 20 minuts; una taula diu 30 minuts per a una unitat de protecció; i una nota al peu diu que pot anar de 10 a 120 minuts segons la mida. Per a restauracions massives, la taula de característiques parla d'un ritme mitjà d'1 a 3 TB per hora i la de rendiment de fins a 250 unitats de protecció per hora i fins a 2 TB per hora. A Exchange, de l'ordre de 100 a 500 elements per bústia i minut.

Microsoft acompanya aquests números d'un advertiment que poques vegades es cita: els de més de 1.000 unitats surten de proves internes amb llocs de 12 GB de mitjana i bústies d'uns 26.000 elements. Si els teus llocs pesen cinc vegades això, el número no és el teu. Fins i tot amb aquest descompte, són xifres bones per a un escenari de recuperació massiva, i cal dir-ho.

Hi ha una altra contradicció que convé declarar abans de prometre res a direcció. La taula de característiques marca la restauració de fitxers solts per versions com a coming soon, mentre que l'apartat de rendiment de la mateixa pàgina descriu l'opció granular de carpeta i fitxer com si existís, amb restauracions «d'un parell de minuts de mitjana». Fins que no ho vegis funcionant al teu inquilí, no ho donis per fet. El que sí que està clar és la unitat de còpia, que és el lloc o el compte sencer, i que a Exchange la restauració torna els elements a la mateixa carpeta o a una altra dins de la bústia de l'usuari. Si el teu escenari és recuperar el que va esborrar algú que ja no és a l'empresa, aquest no sempre és el camí; de les capes que hi ha a sota en vam parlar en explicar els 14 dies i els 30 GB d'elements recuperables d'Exchange Online.

Quan marcar la casella sense pensar-hi

Si ets una empresa de vint persones amb un inquilí d'uns quants centenars de gigues i sense contingut regulat, marca-la i deixa de llegir. A aquesta mida l'aritmètica sencera d'aquest article cap dins del marge d'error d'una factura de telefonia, i l'alternativa realista per a moltes empreses així no és una còpia millor sinó cap còpia. Ho diem sabent que ens ven menys.

Si tens terabytes a SharePoint, bústies amb arxiu en línia, contingut subjecte a terminis legals o una obligació real de guardar una còpia fora del proveïdor, l'ordre importa: mesurar amb PowerShell o amb la calculadora, triar finestra per política en comptes de deixar-ho tot a l'any per defecte, decidir què queda fora sabent que sortir de la política triga a notar-se, i marcar la casella després. Una estona de feina avorrida al principi es corregeix en minuts; un abast mal posat triga dotze mesos a sortir del rebut.

Nosaltres no venem llicències de Microsoft ni de ningú, així que no ens canvia res que activis això o no. El que fem a Backup 365 és la part que cap casella no decideix: què es protegeix, quant de temps, què queda fora, i quina còpia viu fora del proveïdor quan el cas ho demana. Després ve l'única prova que compta, que és restaurar de debò i cronometrar-ho. El nostre últim simulacre de recuperació completa va ser de 14 minuts, i és una dada interna d'una prova nostra, no una promesa contractual. Un backup sense provar és un amulet.

Nota de fonts

De la pàgina oficial Pricing model for Microsoft 365 Backup de Microsoft Learn (actualitzada el 18 d'agost de 2026) surten: el preu de llista de 0,15 $ per GB i mes de contingut protegit; la composició de la base facturable en dos blocs; l'exemple dels 3,5 GB; l'exemple del lloc que baixa a 0,5 GB i continua facturant 1 GB durant un any; que en retirar un lloc o bústia de la política es fa servir com a aproximació la mida que tenia en retirar-lo; que la freqüència de punts de restauració no impacta materialment el cost; la frase completa sobre el centre d'administració («The admin center provides better growth visualization, but doesn't include the second-stage recycle bin or online archive sizes, and is thus incomplete»); la calculadora aka.ms/M365BackupCalculator i la indicació que el seu camp d'emmagatzematge total ha de sumar dades vives, papereres i arxius en línia; i els tres cmdlets de PowerShell. De la pàgina oficial Overview of Microsoft 365 Backup surten: que les restauracions són gratuïtes; les finestres de recuperació de 3, 6, 12 i 24 mesos amb el valor per defecte d'un any; les xifres de restauració (menys de 20 minuts per a un lloc de menys d'1 TB amb punt exprés, 30 minuts per a una unitat de protecció a la taula de rendiment, entre 10 i 120 minuts a la nota al peu, d'1 a 3 TB per hora a la taula de característiques, fins a 250 unitats i 2 TB per hora a la de rendiment, 100-500 elements per bústia i minut a Exchange) i l'advertiment que les xifres de més de 1.000 unitats procedeixen de proves internes amb llocs de 12 GB de mitjana i bústies d'uns 26.000 elements; la marca coming soon de la restauració per versions davant de l'apartat que descriu la restauració granular de carpeta i fitxer, contradicció que assenyalem nosaltres; la restauració d'Exchange a la mateixa carpeta o a una altra dins de la bústia de l'usuari; les dues frases sobre immutabilitat («follows that definition except for disallowing deletion» i «The backups are immutable unless expressly deleted by the Backup tool admin via product offboarding»); el període de gràcia de 90 dies; l'aïllament respecte de les polítiques de Purview; i que les dades no surten del límit de confiança de Microsoft 365. Que la notificació multiadministrador arriba com a resum diari i admet fins a vint destinataris individuals a més de llistes i grups és de la documentació de configuració de Microsoft 365 Backup i de l'avís MC1102791. Els detalls de Full Workload Backup —avís MC1387526 publicat al juny de 2026, vista prèvia pública al juliol, una política per càrrega de treball, protecció automàtica dels objectes elegibles no coberts per una altra política inclosos els creats després, precedència de les polítiques personalitzades, disponible però desactivat fins que un administrador l'activi, disponibilitat general a partir de mitjans de setembre amb previsió de completar-se a mitjans d'octubre de 2026— provenen del mateix avís del centre de missatges tal com el recullen els recopilatoris públics de canvis de Microsoft 365; no hem consultat el centre de missatges d'un inquilí. Les citacions en castellà i català són traducció nostra de l'original anglès; quan el matís depenia de la paraula exacta hem deixat l'original. La menció al dret de supressió és la nostra lectura de la conseqüència pràctica de l'aïllament, no una interpretació jurídica ni un consell legal. La dada dels 14 minuts és d'un simulacre intern d'everyWAN i la donem com a tal. La fotografia de portada és de The National Archives (Regne Unit), publicada a Wikimedia Commons sota llicència CC BY 3.0.