La dada està publicada des d'aquest matí i no la llegirà ningú d'informàtica, perquè va sortir a la premsa d'energia: de tota la potència elèctrica que Red Elèctrica té concedida per a consum a la xarxa de transport espanyola, els centres de dades s'enduen el tros més gran —6.329 MW, el 34,2%— i en tenen en servei exactament zero.
Ens hi dediquem des del costat avorrit: tenim maquinari propi en datacenter i operem xarxa pròpia, així que quan algú ens demana pressupost de colocation la conversa acaba sempre en la mateixa magnitud, que ja no són unitats de rack sinó quilowatts. Per això aquest número ens sembla el més interessant que s'ha publicat aquest mes, i no va de geopolítica de la IA: va de què signes tu l'any vinent quan demanis quatre quilowatts més.
Què s'ha publicat exactament
Red Elèctrica manté des del febrer del 2026 un mapa públic de capacitat d'accés per a nova demanda a la xarxa de transport, node a node, en PDF, CSV i XLSX. El que hi ha afegit ara, amb dades a 1 d'octubre, és el desglossament per tipus de consum: set categories, de manera que per primera vegada es pot veure quanta d'aquesta potència està reservada per a centres de dades i quanta per a fàbriques, trens o hidrogen. La mateixa companyia ho descriu com «un exercici voluntari de transparència», i això és exactament el que és: no obliga ningú a res, simplement han obert el calaix.
La taula, amb les dues columnes que importen. La primera és paper. La segona és coure.
| Tipus de consum | Concedit | En servei |
|---|---|---|
| Centres de dades | 6.329 MW (34,2%) | 0 MW |
| Industrials | 5.838 MW | 4.346 MW |
| Infraestructures ferroviàries | 3.551 MW (19,2%) | — |
| Hidrogen i gasos renovables | 2.436 MW (13,2%) | 27 MW |
| Total demanda | 18,52 GW | 7,47 GW * |
* El que publica la font són els 18,52 GW concedits i els 11,05 GW que encara no han començat a operar. El 7,47 GW en servei és la nostra resta.
Els comptes que no surten a la nota
Són divisions, les hem fet nosaltres i les declarem com a tals. Si algú les vol refer, els dos números de partida publicats són 18,52 GW concedits i 11,05 GW que encara no han començat a operar.
- ·Concedit però no endollat hi ha 11,05 GW. D'aquests, 6.329 MW són centres de dades: el 57%. Més de la meitat de la potència que Espanya ha promès i encara no lliura està apalabrada per a sales de servidors.
- ·Taxa d'execució de la indústria: 4.346 de 5.838, un 74%. La dels centres de dades: 0%.
- ·Dels 7,47 GW que de debò funcionen, la indústria n'aporta 4.346 MW: el 58%. El segment que té un terç del paper no té ni un vat del coure.
El 0% no és una acusació: construir un centre de dades i estirar-hi una línia triga anys, i una part d'aquests 6.329 MW es va concedir fa poc. Però convé dir què és un permís d'accés: un dret a connectar en un node concret, no una obra feta. Entre tenir el dret i tenir tensió hi ha subestació, línia, obra civil, transformadors amb termini de lliurament llarg i una posada en servei. I mentrestant aquesta potència figura com a ocupada per a qualsevol altre que truqui a aquell mateix node.
«Disponible» també és un assentament comptable
Aquí hi ha la part que més ens ha cridat l'atenció, i que demana llegir dues publicacions seguides. El febrer del 2026, en estrenar el mapa, Red Elèctrica resumia la situació dient que la xarxa de transport estava ja copada al 75%, amb lloc per a nova demanda només en un de cada quatre nodes. A l'actualització de l'1 d'octubre queda marge per atorgar en més del 35% dels nodes. Set mesos, deu punts.
Red Elèctrica no atribueix aquest moviment a obra nova, sinó a un canvi en l'escenari de càlcul: després de revisar els criteris fixats per la resolució de la CNMC d'1 de desembre del 2025 i tenir en compte l'evolució de la generació fotovoltaica, la capacitat ferma de demanda puja en 204 nodes, es queda igual en 658 i baixa en 75. A 204 nodes els va créixer el forat sense que hi arribés un camió, i a 75 els va minvar per la mateixa raó. Si el teu negoci depengués d'un d'aquells 75, te n'hauries assabentat per un PDF.
De les tres xifres que circulen —concedida, disponible i en servei— només la tercera és física. Les altres dues són el resultat d'un criteri, i els criteris es revisen.
I això què hi té a veure amb tu, que tens tres racks
Gairebé res, avui. Bastant, quan demanis créixer. Fa temps vam escriure que el colocation ja no es negocia en unitats de rack sinó en quilowatts, i la conseqüència d'aquest mapa és que el quilowatt ara té dos preus diferents segons d'on surti: del que ja és a la sala, o del que arribarà quan s'energitzi l'ampliació.
L'avaria que surt d'aquí no és espectacular, i per això costa veure-la venir. No és una apagada. És que demanes pujar de 4 a 8 kW per rack per encabir-hi dos nodes més de virtualització, i et contesten que de moment et poden donar 6, o que te'ls donen però en un rack a quatre passadissos del teu, o que te'ls donen per una sola via mentre arriba l'ampliació. Aquesta tercera resposta és la perillosa: redundància A+B que es queda en A durant uns mesos, documentada enlloc, i que ningú no torna a mirar quan per fi arriba la B.
És el mateix mecanisme del qual parlàvem en tractar els terminis de lliurament dels discos: un termini administratiu o logístic entra en el temps de reparació amb el mateix pes que una fallada tècnica, i gairebé mai no està escrit al pla. La fallada és inevitable; l'avaria, no. La diferència entre totes dues sol ser una línia que algú havia d'haver demanat per escrit.
L'annex d'una pàgina
Això és una proposta nostra, no un model oficial. No és un qüestionari per a la reunió: és un full per grapar al contracte, redactat com a declaració del proveïdor i amb data. En aquest format perquè una resposta de paraula en una visita comercial no sobreviu al canvi de comercial.
«A data d'avui, a la sala on s'allotja el client:
- 1.la potència energitzada i disponible és de ___ kW, i la contractada pel conjunt de clients de la sala és de ___ kW;
- 2.el creixement ofert al client depèn / no depèn d'una ampliació d'escomesa pendent de posada en servei, prevista per a ___;
- 3.si aquesta ampliació es retarda, el client manté doble via sobre la potència ja contractada: sí / no;
- 4.l'equipament del client està / no està repartit entre dues sales o dues seus.»
Les tres primeres línies les ha de signar el proveïdor. La quarta la signes tu, i és l'única que depèn enterament de tu.
El que aquesta dada NO és
No és un motiu per mudar-te. Si tens dos o tres racks, un consum estable i no tens previst créixer, aquest número és una curiositat i no hauries de tocar res; canviar de sala és car, arriscat i té una finestra de tall que no et compensa per una notícia. Tampoc no és un argument contra el núvol públic ni a favor: el càlcul d'anar-se'n o quedar-se continua sent el de cinc anys i no el canvia un mapa.
I si el que et preocupa de debò és la continuïtat, canviar de sala tampoc no és la palanca. La palanca és barata i avorrida: tenir la còpia i l'arrencada en un altre lloc físic, provada amb cronòmetre, de manera que la sala deixi de ser una decisió irreversible. Això costa una fracció de renegociar potència i resol un problema més gros. Qui et vengui una mudança abans de preguntar-te on arrenques si aquella sala no hi és, et ven la part cara.
Els límits del que acabem de dir
Aquestes dades són de la xarxa de transport. Moltes sales mitjanes i gairebé tots els armaris d'empresa pengen de la xarxa de distribució, que té la seva pròpia cua i no és en aquest mapa; el febrer es parlava d'uns 30 GW addicionals en projectes amb punt d'accés a distribució. Les xifres de ferrocarril i hidrogen les donem en percentatge perquè així venien desglossades a la font. «En servei» vol dir posada en servei de la connexió, no ocupació real: un centre de dades energitzat pot estar consumint una part petita del que té contractat. I els 6.329 MW no són un pronòstic de res: una part d'aquests projectes es construirà, una altra no, i aquest post no sap quina és quina.
El conflicte d'interès, per endavant: venem colocation amb maquinari propi en datacenter, així que tenim un interès evident que aquesta conversa existeixi. Per això l'annex de dalt està escrit perquè el signi qualsevol proveïdor, nosaltres inclosos, i per això les quatre línies valen igual per a una sala nostra que per a una d'aliena. Si el teu proveïdor actual te les signa sense immutar-se, no ens necessites per a això.
Fonts (verificades l'1 d'octubre del 2026): el desglossament per tipus de consum amb dades a 1 d'octubre del 2026 —centres de dades 6.329 MW (34,2%) i 0 MW en servei; industrials 5.838 MW concedits i 4.346 MW en servei; ferroviàries 19,2%; hidrogen i gasos renovables 13,2% amb 27 MW en servei; total 18,52 GW concedits i 7,47 GW en servei— i el moviment de la capacitat ferma (puja en 204 nodes, igual en 658, baixa en 75, amb marge en més del 35% dels nodes) després de revisar els escenaris de la resolució de la CNMC d'1 de desembre del 2025 — El Periódico de la Energía, confirmat a Press Digital; la primera publicació del mapa (febrer del 2026), la xarxa «copada al 75%» i els ~30 GW en projectes amb punt d'accés a distribució — El Periódico de la Energía, 20 de febrer del 2026; l'eina i els criteris de càlcul — Red Elèctrica, «Conoce la capacidad de acceso». Els percentatges del 57%, el 74%, el 58% i el 0% són divisions nostres sobre aquestes xifres, no xifres publicades. L'annex de quatre línies és una proposta nostra, no un model oficial de ningú. Nota sobre l'arrodoniment: una de les dues fonts dóna 6.328 MW i l'altra 6.329; fem servir la segona.
Quants kW tens energitzats avui?
Si la resposta és «els que em va oferir el comercial», aquesta línia no està signada per ningú. Tenim maquinari propi en datacenter i operem el d'altres: és el que fan el nostre colocation i la nostra infraestructura i núvol. Si vols, repassem amb tu les quatre línies de l'annex sobre el teu contracte actual —sigui de qui sigui— i et diem quines et signarien avui.
Parlar amb everyWAN
Microsoft 365
ES 
CAT 
EN