Centres de dades: cinc anys de marge a canvi de desconnectar primer i sense cobrar

El titular va ser que el Govern afluixa: el decret de centres de dades apuja el seu llindar general d'1 a 10 megawatts i amb això la majoria de sales d'aquest país queden fora. És cert. El que no cabia al titular és què es paga per l'altra meitat de l'alleujament. El text revisat que va entrar al Consell d'Estat dona cinc anys de rampa per arribar al 80 % de renovables hora a hora, i a qui s'acull a aquesta rampa li demana a canvi habilitar-se per al Sistema de Reducció Automàtica de Potència: Red Eléctrica pot deixar-lo sense subministrament quan el sistema ho necessiti, sense pagar-li res per això, i abans que qualsevol altre tipus de consumidor. Si els teus servidors viuen llogats en una sala aliena, aquell paràgraf t'afecta encara que el teu nom no surti enlloc del decret.

On és la norma avui, exactament

Es diu projecte de reial decret pel qual es regulen els requisits de sostenibilitat energètica, mediambiental i de resiliència i sobirania digital aplicables als centres de dades, i desenvolupa la disposició addicional primera del Reial Decret llei 7/2026, de 20 de març. El Ministeri per a la Transició Ecològica el va sotmetre a audiència i informació pública del 27 d'agost al 10 de setembre del 2026 —el termini acabava el dia 4 i es va ampliar una setmana—. Aquella versió és la que es pot llegir sencera i de la mà del ministeri.

La segona versió, la revisada, es va remetre al Consell d'Estat el 26 d'octubre del 2026 i amb caràcter d'urgència. Aquella no és pública: el que se'n sap ve de la informació publicada aquells dies i de les anàlisis jurídiques que l'han llegida. L'objectiu declarat és aprovar-la en Consell de Ministres abans del 29 de novembre, data de les eleccions generals, i la norma entraria en vigor als vint dies de publicar-se al BOE. Ho diem per endavant perquè condiciona tot el que ve després: a dia d'avui això és un esborrany.

El que es va moure en vuit setmanes

Entre la versió d'agost i la d'octubre van canviar gairebé tots els números que un responsable d'infraestructura faria servir per decidir alguna cosa:

• Llindar general d'aplicació: d'1 MW de potència d'accés a 10 MW.
• PUE transitori: d'1,15 a 1,25, per a instal·lacions amb contracte d'accés formalitzat abans de l'1 de gener del 2029 i fins al 31 de desembre del 2031.
• Finestra d'addicionalitat renovable: de 18 a 36 mesos.
• Durada mínima dels PPA: de 10 a 6 anys, i s'admet l'emmagatzematge en bateries com a suport.
• El que no es va moure: el 80 % de renovables amb correlació horària com a destí, el WUE al nivell més alt de l'etiquetatge europeu d'eficiència hídrica, i l'obligació de reportar des de 500 kW de potència de TI, que continua on era.

Hi ha una ironia aquí: vam escriure a l'agost que el decret es decidia en el PUE, i el PUE és just un dels quatre números que s'han mogut. Aquesta llista és la raó que les sis preguntes amb què acaba aquest post no depenguin de cap d'aquestes xifres. Quatre dels cinc paràmetres que manen van canviar en vuit setmanes, i encara queda el dictamen del Consell d'Estat. El que sí que aguanta és la forma del tracte, i aquella és la part interessant.

El peatge de la rampa

El 80 % de renovables hora a hora, des del primer dia, és molt difícil de complir. Per això el text revisat obre una porta: un règim transitori de cinc anys, amb una rampa que comença al 60 % en hores punta (P1) fins al 31 de desembre del 2028, puja al 70 % en P1 entre el 2029 i el 2031 —amb un mínim també en hores pla (P2)— i aterra al 80 % amb correlació horària a partir del 2031. El percentatge exacte de P2 és, de fet, l'única dada de tot aquest article en què les fonts que l'han publicada no coincideixen entre elles, així que la deixem sense xifra.

La porta té peatge. Els centres que optin per aquesta transició gradual s'hauran d'habilitar per participar, sense retribució, al Sistema de Reducció Automàtica de Potència —el SRAP— que gestiona Red Eléctrica. En català pla: l'operador del sistema els pot interrompre el subministrament quan les necessitats de la xarxa ho requereixin. I hi ha un segon fil: la gran indústria electrointensiva que participa en aquest mateix mecanisme sí que cobra per fer-ho. Els centres de dades no, i a més serien, segons la informació publicada sobre el text, la primera tipologia d'instal·lació a ser desconnectada.

Això no és sostenibilitat: és un paràmetre del teu RTO

Fa temps que repetim la mateixa frase: la fallada és inevitable, l'avaria és una decisió de disseny. Un tall programat per l'operador del sistema és, si hi penses, la fallada més benigna que hi ha —és l'única de la qual t'avisen—, i precisament per això és la que millor mesura la qualitat real d'una sala. Quan deixes de comptar talls a l'any i comences a comptar-los al mes, quatre números que gairebé ningú mira passen a primera fila:

• Les hores d'autonomia de gasoil a càrrega real. No a càrrega de catàleg, i mesurades amb data. Un dipòsit dimensionat per a «una apagada a l'any» no és el mateix dipòsit que un de dimensionat per a un mecanisme que es pot activar diverses vegades en un hivern tens.
• El contracte de reposició de combustible. Amb termini compromès i amb una resposta escrita a la pregunta incòmoda: què passa amb el teu camió quan el tall no és només teu.
• La redundància de grups i l'última prova amb càrrega. No l'acta que diu que arrenquen: quant va durar la prova i amb quin percentatge de càrrega.
• El temps de recàrrega del SAI. Aquí és on més gent s'equivoca, perquè la dada que tothom coneix és la de descàrrega. Ja vam escriure sobre el que triga un SAI a tornar a estar ple, i resumit: el que de debò limita quants talls seguits aguantes no és quant dura la bateria, és quant triga a estar plena un altre cop.

El llindar de 10 MW no et protegeix: et deixa fora de la llista

Aquí hi ha una conseqüència que va just a l'inrevés del que dicta l'instint. Una sala de 2 o 3 MW queda per sota del llindar —el canvi deixa fora projectes d'aquesta mida que amb l'esborrany d'agost sí que hi entraven—, no entra al règim transitori i, per tant, no s'enganxa al SRAP. Una sala de centenars de megawatts hi és a dins i, si opta per la rampa, accepta el peatge. Durant uns anys, «el meu proveïdor és enorme» deixa de significar automàticament «el meu proveïdor és més disponible» en aquest punt concret. No diem que el gran sigui pitjor: diem que aquesta vegada la mida juga en una direcció que no és l'esperada, i que la pregunta correcta no és quanta potència té el teu proveïdor sinó sota quin règim ha decidit acollir-se. I convé acotar-ho bé: això val per a aquest decret. El SRAP no neix amb ell i té altres portes d'entrada —els permisos d'accés flexible de la CNMC obliguen, en el seu tipus 3, a estar habilitat al SRAP durant tota la vigència del permís, i en el tipus 2 imposen instruccions de limitació de potència del distribuïdor—, de manera que una sala petita pot acabar a dins per un altre expedient. El que diem és que aquest decret no l'hi obre.

El que sí que arriba a tothom, amb llindar o sense, és la cua de la xarxa. El mateix ministeri posa els números a la memòria del projecte: més de 6 GW d'accés atorgats a la xarxa de transport des del desembre del 2023 i uns altres 6 GW en distribució des del 2020, davant dels 2,5 GW de potència de computació que l'Estratègia d'Intel·ligència Artificial del 2024 preveu per al 2030 i que el mateix ministeri tradueix a entre 3,5 i 4 GW de demanda elèctrica. Aquesta diferència entre el que s'ha demanat i el que s'espera que es faci servir és el motiu real del decret —ja vam comptar quants d'aquells megawatts són en servei—, i és també el que acaba movent el preu del quilowatt contractat en una sala. Per si calia un altre recordatori que el colocation ja no es negocia en U, es negocia en kW.

La part que t'aplica encara que la teva sala tingui 30 kW

El llindar de 10 MW és el dels requisits de sostenibilitat. Els de sobirania digital no porten llindar: apliquen amb independència de la potència. El focus és als centres que allotgen la informació més sensible del sector públic —els sistemes de categoria ALTA de l'Esquema Nacional de Seguretat—, les dades dels quals s'han de tractar, emmagatzemar i transferir dins de la Unió Europea, amb suport tècnic remot des de tercers països admès només quan sigui estrictament necessari i amb traçabilitat d'aquells accessos. L'incompliment greu i reiterat es paga amb l'única cosa que de debò fa mal en aquest negoci: la pèrdua dels permisos d'accés i connexió a la xarxa.

Si véns programari a administracions públiques, aquella és la teva frase del dia. On viu el rack torna a ser una clàusula contractual i no un detall d'enginyeria, i la resposta «és al núvol» deixa de ser una resposta.

Les sis preguntes que faríem avui

Res d'això no exigeix esperar al BOE. Són preguntes que es poden enviar avui per correu a qui t'allotja el maquinari, i totes es responen amb un sí, un no o un número:

1. Esteu per sobre o per sota del llindar, i penseu acollir-vos al règim transitori i, amb ell, al SRAP?
2. Quantes hores d'autonomia de gasoil teniu a càrrega real, i en quina data es va mesurar?
3. Hi ha contracte de reposició de combustible amb termini compromès? Quina prioritat teniu si el tall és general?
4. Quants grups hi ha, amb quina redundància, i quant va durar l'última prova amb càrrega real?
5. Una desconnexió ordenada per l'operador del sistema computa com a indisponibilitat al SLA, o queda exclosa per la clàusula de força major o d'actes d'autoritat?
6. El PUE és un compromís contractual i com es repercuteix si canvia el règim aplicable?

La cinquena és la que més ens interessa i la que gairebé ningú mira. És perfectament possible que el teu SLA prometi quatre nous i que, alhora, exclogui expressament el que ordeni una autoritat. Si el mecanisme s'activa tres tardes de gener, aquells quatre nous continuen intactes sobre el paper i la teva aplicació porta tres tardes depenent d'un motor dièsel. Les dues coses són veritat al mateix temps, i per això convé llegir-ho abans i no després.

La ratlla que encara no podem llegir

Toca dir-ho clar. No hem llegit el text que és al Consell d'Estat, perquè no és públic; hem llegit sencer l'esborrany de l'audiència d'agost, que sí que ho és, i per a la versió d'octubre ens recolzem en el que s'ha publicat i en les anàlisis jurídiques que l'han examinada. El dictamen la pot canviar un altre cop. El calendari electoral la pot deixar sense aprovar. I la mateixa història d'aquest text —quatre paràmetres moguts en vuit setmanes— aconsella no construir cap decisió d'inversió sobre les seves xifres encara. El que sí que es pot fer avui, sense esperar res, són les sis preguntes de dalt: cap no depèn que el decret arribi al BOE.

Com ho mirem nosaltres

A everyWAN tenim maquinari propi en centre de dades i repartim Proxmox VE amb emmagatzematge Ceph entre diverses sales precisament perquè perdre'n una de sencera sigui paperassa de manteniment i no una trucada a les tres de la matinada. No som resellers de cap plataforma i no venem llicències de res; el que venem és que la fallada estigui prevista. El nostre últim simulacre de recuperació completa es va cronometrar en catorze minuts, i ho diem com a prova que aquell número es pot mesurar, mai com a promesa contractual. Si aquest decret acaba convertint el tall de xarxa en rutina, la pregunta de sempre —què passa avui si cau una peça qualsevol— es respon amb un assaig, no amb un adjectiu. D'això van el nostre servei de colocation i el nostre disaster recovery.

Fonts. Consultades el 6 de novembre del 2026. Les dates del tràmit d'audiència i informació pública (27 d'agost a 10 de setembre del 2026, després d'ampliar-se el termini inicial, que acabava el dia 4), l'habilitació a la disposició addicional primera del Reial Decret llei 7/2026 de 20 de març, el llindar de 500 kW de potència de TI per a les obligacions de comunicació, els valors transitoris de PUE 1,15 i WUE 0,1 de l'esborrany d'agost i les xifres d'accés atorgat (més de 6 GW en transport des del desembre del 2023, uns altres 6 GW en distribució des del 2020, la projecció de 2,5 GW de computació el 2030 i la seva equivalència declarada d'entre 3,5 i 4 GW de demanda elèctrica) són de la fitxa de participació pública del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic. La pujada del llindar general d'1 a 10 MW —que Ashurst precisa que es mesura en potència d'accés—, la rampa del règim transitori (60 % en P1 fins al 31 de desembre del 2028, 70 % en P1 entre el 2029 i el 2031, 80 % amb correlació horària des del 2031) i l'obligació d'habilitar-se «per participar sense retribució al Sistema de Reducció Automàtica de Potència, el SRAP, gestionat per Red Eléctrica» són a El Periódico de la Ingeniería. Que els centres de dades no cobrin pel SRAP a diferència de la gran indústria i siguin els primers a ser desconnectats, i la data de remissió al Consell d'Estat (26 d'octubre del 2026, amb caràcter d'urgència) amb l'objectiu d'aprovació abans del 29 de novembre, són de Roams i de ChannelPartner, que hi afegeix la pèrdua definitiva dels permisos d'accés a la xarxa per incompliment greu. El PUE transitori d'1,25 fins al 31 de desembre del 2031 per a qui formalitzi el contracte ATR abans de l'1 de gener del 2029, la finestra d'addicionalitat de 36 mesos, el PPA mínim de 6 anys, l'admissió de l'emmagatzematge, l'entrada en vigor als vint dies de publicar-se al BOE i que els requisits de sobirania digital apliquin amb independència de la potència, amb les dades dels sistemes de categoria ALTA de l'ENS dins de la UE, surten de l'anàlisi «Centros de Datos: ¿Qué ha cambiado en el borrador de Real Decreto?» d'Ashurst Perkins Coie. L'admissió de suport tècnic remot des de tercers països quan sigui estrictament necessari està recollida per Europa Press via Infobae. Que el permís d'accés flexible de tipus 3 exigeixi estar habilitat en el sistema de reducció automàtica de potència durant tota la vigència del permís és de la resolució de 31 de juliol del 2026 de la CNMC, en desenvolupament de la seva Circular 1/2024, i és anterior i independent d'aquest reial decret. El percentatge exacte exigit en hores pla (P2) no coincideix entre les fonts consultades i per això no en donem xifra. Els catorze minuts del simulacre de recuperació completa són una dada interna d'everyWAN: és una prova cronometrada, no una garantia contractual. La fotografia de la imatge social és «Pueblo Chemical Agent-Destruction Pilot Plant Standby Diesel Generator», de PEO ACWA (Program Executive Office, Assembled Chemical Weapons Alternatives), CC BY 2.0 via Wikimedia Commons, retallada per nosaltres.